1917 : Diferéncia entre lei versions
Linha 66 : | Linha 66 : | ||
[[File:1917petrogradsoviet assembly.jpg|thumb|right|Assemblada dau Soviet de Petrograd en 1917.]] |
[[File:1917petrogradsoviet assembly.jpg|thumb|right|Assemblada dau Soviet de Petrograd en 1917.]] |
||
[[File:Lenin 05d.jpg|thumb|right|Fotografia de [[Lenin]] en aost de 1917.]] |
[[File:Lenin 05d.jpg|thumb|right|Fotografia de [[Lenin]] en aost de 1917.]] |
||
Au començament de l'annada, l'agitacion au sen de l'armada russa, que s'èra agravada après l'[[ofensiva Brussílov]], aumentèt d'intensitat en causa dau caòs de l'economia russa. Petrograd èra plus avitalhat e de manifestacions importantas se debanèron dins la [[capitala]]. Lo 25 de febrier, lo tsar [[Nicolau II de Russia|Nicolau II]] ([[1894]]-1917) ordonèt de restablir l'òrdre per fòrça. Pasmens, la [[garnison]] de la vila refusèt d'obeïr e se mutinèt lo 27. L'ostau imperiau e l'Estat Major faguèron pression sus lo tsar per exigir son abdicacion e lo 2 de març, Nicolau II abdiquèt en favor de son fraire Miquèu. Pasmens, sota la pression populara, Miquèu abdiquèt après mens d'un jorn de rèine. L'Ancian Regime rus s'afondrèt alora totalament e foguèt remplaçat per una Republica. Un Govèrn Provisòri ne'n prenguèt. |
|||
Dirigit per [[Gueorgui Lvov]] (23 de març - 7 de julhet) e [[Aleksandr Kerenski]] (7 de julhet - 8 de novembre), aqueu [[govèrn]] assaièt de contuniar la guèrra. Dins aquò, la situacion contunièt de se desgradar e la volontat de Kerenski de contuniar lo conflicte èra fòrça impopular. La manca de refòrmas vertadieras minèt pereu pauc a pauc la posicion de Kerenski e renforcèt lei movements pacificistas que se trobavan principalament au sen dei corrents revolucionaris (anarquistas, bolchevics... etc.). Enfin, la perseguida de la guèrra se faguèt sensa objectiu clar (respectar leis obligacions de Russia a respèct de [[França]] e dau [[Reialme Unit|Reiaume Unit]]), çò que permetèt pas de redreiçar lo morau de l'armada. Ansin, en despiech d'un començament prometeire, l'[[ofensiva Kerenski]] (1{{èr}}-19 de julhet) s'acabèt per un desastre e lei fòrças armadas russas s'afondrèron totalament. Refusèron d'ara endavant lo combat e leis Austroalemands avancèron a cha pauc vèrs l'èst fins a la signatura dau Tractat de Brèst-Litovsk en març de [[1918]]. |
|||
La situacion dins la capitala venguèt alora encara pus marrida e lo Govèrn Provisòri foguèt menaçat per lei faccions revolucionàrias e còntra-revolucionàrias. En aost-setembre, lo generau [[Lavr Kornilov]] assaièt de prendre lo poder mai Kerenski, ajudats per lei gardas roges, capitèt de resistir e de l'arrestar. Pasmens, aquò permetèt tanben ai Bolchevics de venir la premiera fòrça de la capitala. Lo 25 d'octòbre, lei Bolchevics organizèron un còp d'estat que li permetèron de prendre lo contraròtle de la capitala (24-26 d'octòbre). En parallèl, capitèron egalament d'ocupar [[Moscòu]] (28 d'octòbre - 4 de novembre). Lei Bolchevics acomencèron de negociar la [[patz]] ambé leis Empèris Centraus e, en parallèl, acomençava la [[Guèrra Civila Russa]] qu'anava apondre aperaquí 2,8 milions de mòrts ai 3,3 milions de tuats dei combats còntra leis Alemands, leis Austrians e lei Turcs. |
|||
==== [[Serbia]] ==== |
==== [[Serbia]] ==== |
Version del 10 decembre de 2014 a 20.59
1917
| |
---|---|
Ans : 1914 1915 1916 1917 1918 1919 1920 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1917 del calendièr gregorian.
Eveniments
Occitània
França
Perseguida de la Premiera Guèrra Mondiala sus divèrsei frònts :
- sus lo frònt de l'Oèst qu'èra lo teatre principau per l'armada francesa, lo generau Nivelle organizèt l'ofensiva dau Camin dei Damas (16 d'abriu - 24 d'octòbre). Destinada a rompre d'un biais decisiu lo frònt alemand, aquela ataca suscitèt una gròssa esperança. Pasmens, en despiech de quauqueis avançadas, se turtèt a de defensas ben preparadas e mau capitèt. Lei Francés i perdiguèron 187 000 òmes còntra 163 000 per l'armada alemanda. Lo morau deis unitats francesas declinèt alora rapidament e l'annada foguèt marcada per de mutinariás recurrentas que necessitèron de fusilhar de desenaus de soudats per restablir l'òrdre. Nivelle foguèt remplaçat per Philippe Pétain qu'ordonèt d'arrestar leis ofensivas generalas au profiech d'operacions limitadas ben preparadas.
- sus lo frònt balcanic, de combats aguèron luòc a l'entorn de la vila de Monastir (12 de març - 26 de mai). Permetèron ais Aliats, principalament lei Francés e lei Sèrbes dins aquel endrech dau frònt, de desgatjar en partida la vila. Dins aquò, poguèron pas empachar l'artilhariá germanobulgara de contuniar de la bombardar ocasionalament.
Euròpa
Alemanha
Àustria-Ongria
Belgica
Bulgaria
Grècia
Itàlia
Montenegro
Empèri Otoman
Portugal
Reiaume Unit
Romania
Russia
Au començament de l'annada, l'agitacion au sen de l'armada russa, que s'èra agravada après l'ofensiva Brussílov, aumentèt d'intensitat en causa dau caòs de l'economia russa. Petrograd èra plus avitalhat e de manifestacions importantas se debanèron dins la capitala. Lo 25 de febrier, lo tsar Nicolau II (1894-1917) ordonèt de restablir l'òrdre per fòrça. Pasmens, la garnison de la vila refusèt d'obeïr e se mutinèt lo 27. L'ostau imperiau e l'Estat Major faguèron pression sus lo tsar per exigir son abdicacion e lo 2 de març, Nicolau II abdiquèt en favor de son fraire Miquèu. Pasmens, sota la pression populara, Miquèu abdiquèt après mens d'un jorn de rèine. L'Ancian Regime rus s'afondrèt alora totalament e foguèt remplaçat per una Republica. Un Govèrn Provisòri ne'n prenguèt.
Dirigit per Gueorgui Lvov (23 de març - 7 de julhet) e Aleksandr Kerenski (7 de julhet - 8 de novembre), aqueu govèrn assaièt de contuniar la guèrra. Dins aquò, la situacion contunièt de se desgradar e la volontat de Kerenski de contuniar lo conflicte èra fòrça impopular. La manca de refòrmas vertadieras minèt pereu pauc a pauc la posicion de Kerenski e renforcèt lei movements pacificistas que se trobavan principalament au sen dei corrents revolucionaris (anarquistas, bolchevics... etc.). Enfin, la perseguida de la guèrra se faguèt sensa objectiu clar (respectar leis obligacions de Russia a respèct de França e dau Reiaume Unit), çò que permetèt pas de redreiçar lo morau de l'armada. Ansin, en despiech d'un començament prometeire, l'ofensiva Kerenski (1èr-19 de julhet) s'acabèt per un desastre e lei fòrças armadas russas s'afondrèron totalament. Refusèron d'ara endavant lo combat e leis Austroalemands avancèron a cha pauc vèrs l'èst fins a la signatura dau Tractat de Brèst-Litovsk en març de 1918.
La situacion dins la capitala venguèt alora encara pus marrida e lo Govèrn Provisòri foguèt menaçat per lei faccions revolucionàrias e còntra-revolucionàrias. En aost-setembre, lo generau Lavr Kornilov assaièt de prendre lo poder mai Kerenski, ajudats per lei gardas roges, capitèt de resistir e de l'arrestar. Pasmens, aquò permetèt tanben ai Bolchevics de venir la premiera fòrça de la capitala. Lo 25 d'octòbre, lei Bolchevics organizèron un còp d'estat que li permetèron de prendre lo contraròtle de la capitala (24-26 d'octòbre). En parallèl, capitèron egalament d'ocupar Moscòu (28 d'octòbre - 4 de novembre). Lei Bolchevics acomencèron de negociar la patz ambé leis Empèris Centraus e, en parallèl, acomençava la Guèrra Civila Russa qu'anava apondre aperaquí 2,8 milions de mòrts ai 3,3 milions de tuats dei combats còntra leis Alemands, leis Austrians e lei Turcs.
Serbia
Perseguida de la Premiera Guèrra Mondiala sus lo frònt balcanic. L'armada sèrba participèt a de combats importants a l'entorn de la vila de Monastir (12 de març - 26 de mai). Permetèron ais Aliats, principalament lei Francés e lei Sèrbes dins aquel endrech dau frònt, de desgatjar en partida la vila. Dins aquò, poguèron pas empachar l'artilhariá germanobulgara de contuniar de la bombardar ocasionalament.
America
Estats Units d'America
Mexic
Adopcion d'una constitucion novèla que permetèt d'acomençar lo reglament definitiu dau conflicte. D'efècte, permetèt de renfòrçar l'autoritat dau govèrn federau e de contentar certanei revendicacions popularas (possibilitat de restituir de tèrras ais Indians, drech de grèva, jornada de trabalh d'uèch oras, separacion de la Glèisa e de l'Estat, limits impausats a l'influéncia dau clergat...). Ansin, la màger part de la populacion, lassada de la guèrra, sostenguèt lo govèrn e lei darriers caps revolucionaris (Villa, Zapata...) foguèron pauc a pauc vencuts.
Africa
Libèria
Per melhorar sei relacions ambé leis Estats Units d'America, Libèria rompèt sei relacions diplomaticas amb Alemanha (5 de mai) avans de li declarar la guèrra (4 d'aost). Aquò li permetèt de sasir lei bens de la comunautat alemanda installada dins lo país. Pasmens, aviá en realitat ges d'intencion de participar activament ai combats.
Asia
Pèrsia
Maugrat sa neutralitat, ocupacion dau país per de tropas russas e britanicas.
Siam
Per melhorar sei relacions ambé lo Reiaume Unit e França, poissanças colonialas principalas dau Sud-Èst Asiatic, Siam declarèt la guèrra a l'Empèri Alemand e jonhèt lo camp de l'Entenduda (22 de julhet). Aquò li permetèt de sasir lei bens alemands sus lo sieu territòri mai lo govèrn aviá ges d'intencion de participar d'un biais vertadier ai combats. Pasmens, acomencèt d'organizar un pichon còrs destinat au frònt francés.
Arts
Sciéncias e tecnicas
Arqueologia
Publicacion de l'estudi de la lenga itita de Bedřich Hrozný acomençat en 1914. Permetèt de tradurre aquela lenga e de desvolopar lei recèrcas regardant aquela civilizacion.
Economia
Naissenças
- 16 de genièr - Justin Ahomadégbé-Tomêtin, president de Benin (m. 2002)
- 24 de genièr - Ernest Borgnine, actor american (m. 2012)
- 25 de genièr - Jânio Quadros, president de Brasil (m. 1992)
- 25 de genièr - Ilya Prigogine, fisician e quimista rus, Prèmi Nobel (m. 2003)
- 11 de febrièr - Sidney Sheldon, escrivan american (m. 2007)
- 14 de febrièr - Herbert A. Hauptman, matematician american, Prèmi Nobel (m. 2011)
- 25 de febrièr - Anthony Burgess, escrivan, poèta, critic de literatura e autor de teatre britanic (m. 1993)
- 24 de març - John Cowdery Kendrew, biologista britanic, Prèmi Nobel (m. 1997)
- 26 de març - Rufus Thomas, cantaire american (m. 2001)
- 10 d'abril - Robert Burns Woodward, quimista american, Prèmi Nobel en Quimia (m. 1979)
- 25 d'abril - Ella Fitzgerald, cantaira americana (m. 1996)
- 16 de mai - Juan Rulfo, escrivan mexican (m. 1986)
- 29 de mai - John Fitzgerald Kennedy, president dels Estats Units (m. 1963)
- 1 de junh - William Standish Knowles, quimista american, Prèmi Nobel (m. 2012)
- 9 de junh - Eric John Hobsbawm, istorian britanic (m. 2012)
- 15 de junh - John B. Fenn, quimista american, Prèmi Nobel (m. 2010)
- 15 de julhet - Nur Mohammad Taraki, president d'Afganistan (m. 1979)
- 17 de julhet - Phyllis Diller, actritz americana (m. 2012)
- 21 d'agost - Leonid Hurwicz, economista american, Prèmi Nobel (m. 2008)
- 22 d'agost - John Lee Hooker,-musician de blues american (m. 2001)
- 7 de setembre - John Warcup Cornforth, quimista australian, Prèmi Nobel
- 11 de setembre - Ferdinand Marcos, dictator de las Filipinas (m. 1989)
- 30 de setembre - Park Chung-hee, president de la Corèa del Sud (m. 1979)
- 2 d'octobre - Christian de Duve, biologista britanic, Prèmi Nobel en fisiologia o medecina
- 8 d'octobre - Rodney Robert Porter, bioquimista britanic, Prèmi Nobel (m. 1985)
- 10 d'octobre - Thelonious Monk, musician de jazz american (m. 1982)
- 21 d'octobre - Dizzy Gillespie, musician de jazz american (m. 1993)
- 19 de novembre - Indira Gandhi, primièra ministra d'Índia (m. 1984)
- 22 de novembre - Andrew Huxley, fisiologista britanic, Prèmi Nobel (m. 2012)
- 9 de decembre - Leo James Rainwater, fisician american, Prèmi Nobel (m. 1986)
- 17 de decembre - Kriangsak Chomanan, primièr ministre de Tailàndia (m. 2003)
- 21 de decembre - Heinrich Böll, escrivan alemand, Prèmi Nobel (m. 1985)
- Jean Duvernoy, istorian e jurista francés (m. 2010)
Decèsses
- 16 de febrièr - Octave Mirbeau, escrivan francés (n. 1848)
- 31 de març - Emil Adolf von Behring, fisiologista alemand, Prèmi Nobel en medecina o fisiologia (n. 1854)
- 14 d'abril - Ludwik Lejzer Zamenhof, creator del Esperanto (n. 1859)
- 17 de junh - José Manuel Pando Solares, president de Bolívia (n. 1849)
- 24 de junh - Jean-Louis Pindy, personalitat de la Comuna de París (n. 1840)
- 27 de julhet - Emil Theodor Kocher, mètge soís, Prèmi Nobel (n. 1841)
- 1 d'agost - Enric Prat de la Riba, òme politic catalan (n. 1870)
- 13 d'agost - Eduard Buchner, quimista alemand, Prèmi Nobel (n. 1860)
- 20 d'agost - Adolf von Baeyer, quimista alemand, Prèmi Nobel (n. 1835)
- 7 de setembre - Paul Meyer, filològ francés (n. 1840)
- 27 de setembre - Edgar Degas, pintor francés (n. 1834)
- 15 d'octobre - Mata Hari, dançaira neerlandesa (n. 1876)
- 15 de novembre - Émile Durkheim, sociològ francés (n. 1858)
- 17 de novembre - Auguste Rodin, esculptor francés (n. 1840)
- 10 de decembre - Mackenzie Bowell, primièr ministre de Canadà (n. 1823)
Prèmi Nobel
- Prèmi Nobel de Fisica : Charles Glover Barkla
- Prèmi Nobel de Quimia : pas decernit
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : pas decernit
- Prèmi Nobel de Literatura : Karl Adolph Gjellerup, Henrik Pontoppidan
- Prèmi Nobel de la Patz : Comitat Internacional de la Crotz Roja