Nòva Zelanda : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Jiròni (discussion | contribucions)
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Linha 52 : Linha 52 :
[[Fichièr:Poster australia NZ 1788 1911 shepherd 1923.png|thumb|right|Carta istorica de Nòva Zelanda en [[1911]].]]
[[Fichièr:Poster australia NZ 1788 1911 shepherd 1923.png|thumb|right|Carta istorica de Nòva Zelanda en [[1911]].]]


A l'entorn de l'an mil abans la nòstra èra, los pòbles lapita van emigrar en Nòva Zelanda. Fugissián las guèrras e la fam. En Nòva Zelanda trobèron una granda varietat d'espècias animalas e vegetalas. I aguèt posteriorament una segonda epòca de poblaments, nomenada Periòde Maòri Classic. Aqueles colons desvolopèron l'[[agricultura]] sus la nòva tèrra. Entre los [[Sègle XII|sègles XII]] e [[Sègle XIV|XIV]], lo besonh d'aténher ma tèrra de cultiu favoriguèt la proliferacion de guèrras entre las divèrsas tribus Maòris fixadas en Nòva Zelanda, fòrça d'elas foguèron chapladas e lo [[canibalisme]] se faguèt mai present.
A l'entorn de l'an mil abans la nòstra èra, los pòbles lapita emigrèron en Nòva Zelanda. Fugissián las guèrras e la fam. En Nòva Zelanda trobèron una granda varietat d'espècias animalas e vegetalas. I aguèt posteriorament una segonda epòca de poblaments, nomenada Periòde Maòri Classic. Aqueles colons desvolopèron l'[[agricultura]] sus la nòva tèrra. Entre los [[Sègle XII|sègles XII]] e [[Sègle XIV|XIV]], lo besonh d'obténer mai de tèrra per cultivar favoriguèt la proliferacion de guèrras entre las divèrsas tribus Maòris fixadas en Nòva Zelanda, fòrça d'elas foguèron chapladas e lo [[canibalisme]] se faguèt mai present.


En [[1642]] l'explorador olandés [[Abel Tasman]] arribèt dins las tèrras neozelandeses e trobèt una fòrta resisténcia de la part dels Maòris. Va cristianitzar la "Baia dels Assassinats" (uèi Golden Bay) e cristianèt la nòva tèrra coma '''Statenlandt''', en supausant que s'agissiá del continent austral qu'arribava fins a la Tèrra dels Estats, a [[America del Sud]]. Als burèus de la [[Companhiá Neerlandesa de las Índias Orientalas]] li cambièron lo nom, doncas que venián de descobrir que la Tèrra dels Estats èra solament una isla (uèi isla dels Estats), e la nomenèron "Nieuw Zeeland" en remembrança de la província [[Dètz-e-sèt Províncias|neerlandesas]], lo [[comtat de Zelanda]], separada pel lo estuari del [[Ren]] e del [[Mòsa]] de la província de [[Comtat d'Olanda|Olanda]], aital coma Nòva Zelanda es separat de Nòva Olanda ([[Austràlia]]) per la mar.
En [[1642]] l'explorador olandés [[Abel Tasman]] arribèt dins las tèrras neozelandeses e trobèt una fòrta resisténcia de la part dels Maòris. Va cristianitzar la "Baia dels Assassinats" (uèi Golden Bay) e batejèt la nòva tèrra '''Statenlandt''', en supausant que s'agissiá del continent austral qu'arribava fins a la Tèrra dels Estats, a [[America del Sud]]. Als burèus de la [[Companhiá Neerlandesa de las Índias Orientalas]] li cambièron lo nom, doncas que venián de descobrir que la Tèrra dels Estats èra solament una isla (uèi isla dels Estats), e la nomenèron "Nieuw Zeeland" en remembrança de la província [[Dètz-e-sèt Províncias|neerlandesas]], lo [[comtat de Zelanda]], separada pel lo estuari del [[Ren]] e del [[Mòsa]] de la província de [[Comtat d'Olanda|Olanda]], aital coma Nòva Zelanda es separat de Nòva Olanda ([[Austràlia]]) per la mar.


L'explorator anglés [[James Cook]] naveguèc per tota la còsta neozelandesa en demostrant qu'es formada de doas grandas islas. Cook proclamèt Nòva Zelanda territòri de la Corona Britanica. Los primièrs assentaments de colons se compausavan de pescadors e marinièrs qu'introdusiguèron la [[prostitucion]] e de multiplas malautiás, cambiavan tanben armas de fuòc contra pèiras preciosas amb los Maòris en provocant de grandas massacres entre tribus que se coneguèron coma las Guèrras dels Mosquets". Aqueles afrontaments portèron a una dramatica descenuda de la populacion autoctòna.
L'explorator anglés [[James Cook]] naveguèc per tota la còsta neozelandesa en demostrant qu'es formada de doas grandas islas. Cook proclamèt Nòva Zelanda territòri de la Corona Britanica. Los primièrs assentaments de colons se compausavan de pescadors e marinièrs qu'introdusiguèron la [[prostitucion]] e de multiplas malautiás, cambiavan tanben armas de fuòc contra pèiras preciosas amb los Maòris en provocant de grandas massacres entre tribus que se coneguèron coma las Guèrras dels Mosquets". Aqueles afrontaments portèron a una dramatica descenuda de la populacion autoctòna.

Version del 1 decembre de 2014 a 12.14

Nòva Zelanda
New Zealand
Aotearoa
Bandièra de Nòva Zelanda Blason de Nòva Zelanda
(Detalhs) (Detalhs)
Devisa nacionala : Cap
Imne nacional : {{{imne}}}


Capitala
populacion (an)
Wellington
339 747 abitants (2003)
Ciutat mai granda
populacion (an)
Auckland
1 074 507 abitants (2003)
Governador general Anand Satyanand
Superfícia 268 680 km²
Populacion
Densitat
4 239 300 (2007)
15 ab/km²
Independéncia
- Jorn
(del Reialme Unit)
26 de setembre de 1907
Moneda Dolar neozelandés
Ora
Ora d'estiu
octobre-març
UTC+12
UTC+13
Còde telefonic +64
Aquel article (o seccion) es un esbòs.
Podètz partejar vòstras coneissenças e o melhorar (cossí?).
Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

Nòva Zelanda (var. Nava Zelanda, Nuòva Zelanda) (en anglés New Zealand) o Aotearoa (en maòri) es un país e un archipèla situat en Oceania, al sud de l'Ocean Pacific. Se compausa de doas illas principalas: l'Illa del Nòrd e l'Illa del Sud.

La capitala es Wellington.

Lo gentilici es neozelandés - esa.

Istòria

Article detalhat: Istòria de Nòva Zelanda.
Carta istorica de Nòva Zelanda en 1911.

A l'entorn de l'an mil abans la nòstra èra, los pòbles lapita emigrèron en Nòva Zelanda. Fugissián las guèrras e la fam. En Nòva Zelanda trobèron una granda varietat d'espècias animalas e vegetalas. I aguèt posteriorament una segonda epòca de poblaments, nomenada Periòde Maòri Classic. Aqueles colons desvolopèron l'agricultura sus la nòva tèrra. Entre los sègles XII e XIV, lo besonh d'obténer mai de tèrra per cultivar favoriguèt la proliferacion de guèrras entre las divèrsas tribus Maòris fixadas en Nòva Zelanda, fòrça d'elas foguèron chapladas e lo canibalisme se faguèt mai present.

En 1642 l'explorador olandés Abel Tasman arribèt dins las tèrras neozelandeses e trobèt una fòrta resisténcia de la part dels Maòris. Va cristianitzar la "Baia dels Assassinats" (uèi Golden Bay) e batejèt la nòva tèrra Statenlandt, en supausant que s'agissiá del continent austral qu'arribava fins a la Tèrra dels Estats, a America del Sud. Als burèus de la Companhiá Neerlandesa de las Índias Orientalas li cambièron lo nom, doncas que venián de descobrir que la Tèrra dels Estats èra solament una isla (uèi isla dels Estats), e la nomenèron "Nieuw Zeeland" en remembrança de la província neerlandesas, lo comtat de Zelanda, separada pel lo estuari del Ren e del Mòsa de la província de Olanda, aital coma Nòva Zelanda es separat de Nòva Olanda (Austràlia) per la mar.

L'explorator anglés James Cook naveguèc per tota la còsta neozelandesa en demostrant qu'es formada de doas grandas islas. Cook proclamèt Nòva Zelanda territòri de la Corona Britanica. Los primièrs assentaments de colons se compausavan de pescadors e marinièrs qu'introdusiguèron la prostitucion e de multiplas malautiás, cambiavan tanben armas de fuòc contra pèiras preciosas amb los Maòris en provocant de grandas massacres entre tribus que se coneguèron coma las Guèrras dels Mosquets". Aqueles afrontaments portèron a una dramatica descenuda de la populacion autoctòna.

En 1838 Nòva Zelanda èra un territòri sens lei, que jonch al sètge colonial francés provoquèt lo Tractat de Waitangi que los abitants cedissián per el la sobeiranetat de la siá tèrra a la Corona Anglesa en escambi de proteccion. Per las diferéncias de significats entre la lenga Maòri e l'anglesa se donèron de mals compreses en lo que s'èra pactat, en provocant de grands conflictes coma foguèt la possibilitat de venta de tèrras a colons pas angleses, que los autoctòns se negavan fòrtament.

La situacion finalizèt en una guèrra entre ambedoas parts ont los colons se faguèron amb la granda majoritat de las tèrras Maòris pendent tota la rèsta del sègle XIX. Los Maòris vesián coma la siá cultura tendiá a desaparéisser. A la fin del sègle XIX Nòva Zelanda se convertiguèt en lo graèr del Reialme Unit, en s'exportant de produchs agricòlas aital coma carn dins divèrses païses europèus. Seriá pas fins a 1947 que lo país atenguèt la totala independéncia del Reialme Unit. Las relacions entre los dos païses contunhèron d'èsser fòrça estrechas coma se poguèt veire quand las tropas neozelandeses lutèron al costat britanic en ambedoas guèrras mondialas. Entre los ans 70 e los 80 de sègle XX, Nòva Zelanda perdèt lo sieu mercat europèu causa que, aponduda a la crisi del petròli, faguèt que l'economia del país se'n ressentiguèssi fòrtament. Lo 1984 se signèt un tractat de liure comèrci amb Austràlia.

Politica

Nòva Zelanda es una monarquia parlamentaria. Lo cap d'Estat es la reina d'Anglatèrra, actualament Elisabeta II, representada per un governador general.

Geografia

Article detalhat: Geografia de Nòva Zelanda.

Economia

De veire: Economia de Nòva Zelanda.

Cultura

Ligams extèrnes

Nòtas e referéncias


Bibliografia

  •  {{{títol}}}. GP Publications. 
  •  {{{títol}}}. Oxford University Press. 
  •  {{{títol}}}.