Probus : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
BoulaurBot (discussion | contribucions)
m Wikipedia python library
Cornelhac11 (discussion | contribucions)
{{exp|[''Probe?'']}} Cf. en catalan
Linha 5 : Linha 5 :
[[File:Probus Musei Capitolini MC493.jpg|thumb|Representacion de Probus.]]
[[File:Probus Musei Capitolini MC493.jpg|thumb|Representacion de Probus.]]


'''Probus''' (vèrs lo 19 d'aost de 232, Sirmium - octòbre de 282, Sirmium) foguèt un [[Empèri Roman|emperaire roman]] que reinèt de setembre de 276 a octòbre de 282. Succediguèt a [[Florian]] e foguèt remplaçat per [[Carus]].
'''Probus'''{{exp|[''Probe?'']}} (vèrs lo 19 d'aost de 232, Sirmium - octòbre de 282, Sirmium) foguèt un [[Empèri Roman|emperaire roman]] que reinèt de setembre de 276 a octòbre de 282. Succediguèt a [[Florian]] e foguèt remplaçat per [[Carus]].


Foguèt elegit emperaire après la mòrt de [[Marcus Claudius Tacite]] per lei legions dei regions orientalas de l'Empèri. Una guèrra civila rapida còntra [[Florian]] s'acabèt per l'assassinat de son rivau e li permetèt de venir oficialament emperaire. Sa politica foguèt caracterizada per la contuniacion de l'òbra d'[[Aurelian (emperaire roman)|Aurelian]]. De [[276]] a [[279]], luchèt còntra leis invasions francas e alamanas de Gàllia e son succès permetèt d'assegurar la seguritat de la region per quauqueis annadas. Puei, fins a 281, deguèt faciar de revòutas localas de generaus qu'assaièron de venir emperaire. Au nivèu economic, assaièt de redreiçar lei sectors agricòla e comerciaus : autorizèt la cultura de vinha en Gàllia e en Panònia e acomencèt una politica de bastida o de renovacion dei rotas e dei canaus. Per aquò, utilizèt sei soudats durant lei periòdes de patz e venguèt rapidament impopular dins l'armada. En octòbre de 282, la revòuta d'un grop de soudats entraïnèt son assassinat.
Foguèt elegit emperaire après la mòrt de [[Marcus Claudius Tacite]] per lei legions dei regions orientalas de l'Empèri. Una guèrra civila rapida còntra [[Florian]] s'acabèt per l'assassinat de son rivau e li permetèt de venir oficialament emperaire. Sa politica foguèt caracterizada per la contuniacion de l'òbra d'[[Aurelian (emperaire roman)|Aurelian]]. De [[276]] a [[279]], luchèt còntra leis invasions francas e alamanas de Gàllia e son succès permetèt d'assegurar la seguritat de la region per quauqueis annadas. Puei, fins a 281, deguèt faciar de revòutas localas de generaus qu'assaièron de venir emperaire. Au nivèu economic, assaièt de redreiçar lei sectors agricòla e comerciaus : autorizèt la cultura de vinha en Gàllia e en Panònia e acomencèt una politica de bastida o de renovacion dei rotas e dei canaus. Per aquò, utilizèt sei soudats durant lei periòdes de patz e venguèt rapidament impopular dins l'armada. En octòbre de 282, la revòuta d'un grop de soudats entraïnèt son assassinat.

Version del 21 setembre de 2014 a 15.39

Representacion de Probus.

Probus[Probe?] (vèrs lo 19 d'aost de 232, Sirmium - octòbre de 282, Sirmium) foguèt un emperaire roman que reinèt de setembre de 276 a octòbre de 282. Succediguèt a Florian e foguèt remplaçat per Carus.

Foguèt elegit emperaire après la mòrt de Marcus Claudius Tacite per lei legions dei regions orientalas de l'Empèri. Una guèrra civila rapida còntra Florian s'acabèt per l'assassinat de son rivau e li permetèt de venir oficialament emperaire. Sa politica foguèt caracterizada per la contuniacion de l'òbra d'Aurelian. De 276 a 279, luchèt còntra leis invasions francas e alamanas de Gàllia e son succès permetèt d'assegurar la seguritat de la region per quauqueis annadas. Puei, fins a 281, deguèt faciar de revòutas localas de generaus qu'assaièron de venir emperaire. Au nivèu economic, assaièt de redreiçar lei sectors agricòla e comerciaus : autorizèt la cultura de vinha en Gàllia e en Panònia e acomencèt una politica de bastida o de renovacion dei rotas e dei canaus. Per aquò, utilizèt sei soudats durant lei periòdes de patz e venguèt rapidament impopular dins l'armada. En octòbre de 282, la revòuta d'un grop de soudats entraïnèt son assassinat.