Navaho : Diferéncia entre lei versions
m cambiaments menors |
|||
Linha 1 : | Linha 1 : | ||
Lo '''navaho''' ('''diné bizaad''' en navaho) es una lenga atapascana meridionala parlada per las tèrras de la nacion navaho en America del Nòrd. Es parlada per unas {{formatnum:165000}} personas. |
Lo '''navaho''' ('''diné bizaad''' en navaho) es una [[lenga atapascana]] meridionala parlada per las tèrras de la nacion navaho en America del Nòrd. Es parlada per unas {{formatnum:165000}} personas. |
||
== Ortografia e pronóncia == |
== Ortografia e pronóncia == |
||
Las consonantas del navaho dins l'ortografia estandard son listadas dins |
Las consonantas del navaho dins l'ortografia estandard son listadas dins aquesta taula: |
||
{| class="wikitable" |
{| class="wikitable" |
||
|- align="center" |
|- align="center" |
||
Linha 50 : | Linha 50 : | ||
| || || || '''{{Unicode2|y}}''' {{IPA|[j]}} || || ('''{{Unicode2|w}}''' {{IPA|[w]}}) || |
| || || || '''{{Unicode2|y}}''' {{IPA|[j]}} || || ('''{{Unicode2|w}}''' {{IPA|[w]}}) || |
||
|} |
|} |
||
Dins l'ortografia navaho, la lletra '''h''' representa dos sons diferents: (x) quand es iniciala e (h) quand es un prefix o a la fin d'un mot. Malgrat aquò, quand (x) es precedida per '''s''' aquesta es totjorn escricha '''x''' e pas jamai '''h''', per dire d'èsser pas prononciada '''sh'''. La |
Dins l'ortografia navaho, la lletra '''h''' representa dos sons diferents: (x) quand es iniciala e (h) quand es un prefix o a la fin d'un mot. Malgrat aquò, quand (x) es precedida per '''s''' aquesta es totjorn escricha '''x''' e pas jamai '''h''', per dire d'èsser pas prononciada '''sh'''. La consonanta '''gh''' es escricha i abans la vocala '''i/i''', '''w''' abans '''o''' e '''gh''' abans d{{'}}'''a'''. Per '''gh''', tant la [[palatalizacion]] coma la [[labializacion]] son representadas dins l'ortografia, que son escrichas '''i''' per la varianta palatala e '''w''' per la varianta labiala. L'ortografia indica pas las variantas per las autras consonantas. |
||
I a quatre vocalas basicas en |
I a quatre vocalas basicas en navaho, ''a'', ''e'', ''i'' e ''o''. Caduna pòt aparéisser aital: |
||
*corta - '''a''' |
*corta - '''a''' |
||
*longa - '''aa''' |
*longa - '''aa''' |
||
*nasalizada - '''ą''' |
*nasalizada - '''ą''' |
||
Lo |
Lo navaho a dos tons, aut e bas. Las sillabas son de ton bas, levat s'est marcat. Amb las vocalas longas, avèm quatre possibilitats: |
||
*aut, '''áá''', '''éé''' |
*aut, '''áá''', '''éé''' |
||
Linha 64 : | Linha 64 : | ||
*mermant, '''áa''', '''ée''' |
*mermant, '''áa''', '''ée''' |
||
Es possible de barrejar |
Es possible de barrejar aquestas caracteristicas coma dins '''ą́ą́''' (longa, nasalizada, ton aut). |
||
[[Categoria:Lenga atapascana]] |
[[Categoria:Lenga atapascana]] |
Version del 10 agost de 2014 a 11.41
Lo navaho (diné bizaad en navaho) es una lenga atapascana meridionala parlada per las tèrras de la nacion navaho en America del Nòrd. Es parlada per unas 165 000 personas.
Ortografia e pronóncia
Las consonantas del navaho dins l'ortografia estandard son listadas dins aquesta taula:
Bilabiala | Alveolara | Palatala | Velara | Glotala | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Centrala | Laterala | Simpla | Labiovelara | |||||
Oclusiva | Simpla | b [p] | d [t] | g [k] | ʼ [ʔ] | |||
Aspirada | t [tx] | k [kx] | kw [kxʷ] | |||||
Ejectiva | tʼ [tʼ] | kʼ [kʼ] | ||||||
Africada | Simpla | dz [ts] | dl [tˡ] | j [tʃ] | ||||
Aspirada | ts [tsʰ] | tł [tɬʰ] | ch [tʃʰ] | |||||
Ejectiva | tsʼ [tsʼ] | tłʼ [tɬʼ] | chʼ [tʃʼ] | |||||
Contunhanta | Sorda | s [s] | ł [ɬ] | sh [ʃ] | h [x] | hw [xʷ] | h [h] | |
Sonòra | z [z] | l [l] | zh [ʒ] | gh [ɣ] | ghw [ɣʷ] | |||
Nasala | m [m] | n [n] | ||||||
Aproximanta | y [j] | (w [w]) |
Dins l'ortografia navaho, la lletra h representa dos sons diferents: (x) quand es iniciala e (h) quand es un prefix o a la fin d'un mot. Malgrat aquò, quand (x) es precedida per s aquesta es totjorn escricha x e pas jamai h, per dire d'èsser pas prononciada sh. La consonanta gh es escricha i abans la vocala i/i, w abans o e gh abans d'a. Per gh, tant la palatalizacion coma la labializacion son representadas dins l'ortografia, que son escrichas i per la varianta palatala e w per la varianta labiala. L'ortografia indica pas las variantas per las autras consonantas.
I a quatre vocalas basicas en navaho, a, e, i e o. Caduna pòt aparéisser aital:
- corta - a
- longa - aa
- nasalizada - ą
Lo navaho a dos tons, aut e bas. Las sillabas son de ton bas, levat s'est marcat. Amb las vocalas longas, avèm quatre possibilitats:
- aut, áá, éé
- bas, aa, ee
- creissent, aá, eé
- mermant, áa, ée
Es possible de barrejar aquestas caracteristicas coma dins ą́ą́ (longa, nasalizada, ton aut).