Cauna de la Vaca : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac11 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Faolin42 (discussion | contribucions)
fix typo
Linha 9 : Linha 9 :


== Istoric e descobèrtas ==
== Istoric e descobèrtas ==
Foguèt dobèrta al public en [[1979]] per amor de la riquesa e del grand interès de las sisas [[Arqueologia|arqueologicas]] descobèrtas dins l'intrada e dins la {{Cita|Sala Monica}}. Sèrva una de las colleccions d'objèctes [[Preïstòria|preïstorics]] pus ricas de l'epòca [[magdalenian]]a ({{Unitat|12000}} a {{Unitat|14000}} ans), que de fòrça nombroses arpons e de puntas de sagaias mas tanben pus de 200 òbras d'[[art mobiliari]]: ossaments e [[bana]]s de [[rangièr]]s e [Cervidae|cèrvis]] ondrats de gravaduras o [escultura]]s de representacions d'[[animal]]s, de còps d'umans, que d'[[Espècia (biologia)|espècias]] rarament figuradas a aquela epòca: [[pantèra]]s, [[Ors (mamifèr)|orses]], [[lop]]s, [[Salmonidae|salmons]], antilòps saïgas, [[aucèl]]s...
Foguèt dobèrta al public en [[1979]] per amor de la riquesa e del grand interès de las sisas [[Arqueologia|arqueologicas]] descobèrtas dins l'intrada e dins la {{Cita|Sala Monica}}. Sèrva una de las colleccions d'objèctes [[Preïstòria|preïstorics]] pus ricas de l'epòca [[magdalenian]]a ({{Unitat|12000}} a {{Unitat|14000}} ans), que de fòrça nombroses arpons e de puntas de sagaias mas tanben pus de 200 òbras d'[[art mobiliari]]: ossaments e [[bana]]s de [[rangièr]]s e [[Cervidae|cèrvis]] ondrats de gravaduras o [escultura]]s de representacions d'[[animal]]s, de còps d'umans, que d'[[Espècia (biologia)|espècias]] rarament figuradas a aquela epòca: [[pantèra]]s, [[Ors (mamifèr)|orses]], [[lop]]s, [[Salmonidae|salmons]], antilòps saïgas, [[aucèl]]s...


Los vestigis [[Òs|ossoses]], testimònis de l'[[aliment]]acion dels magdalenians, apertenon a prèp d'una cinquantena d'[[Espècia (biologia)|espècias]] [[animal]]as; son dominats pel [[boquetin]] e los [[Lagopus|lagopèdes]].
Los vestigis [[Òs|ossoses]], testimònis de l'[[aliment]]acion dels magdalenians, apertenon a prèp d'una cinquantena d'[[Espècia (biologia)|espècias]] [[animal]]as; son dominats pel [[boquetin]] e los [[Lagopus|lagopèdes]].

Version del 3 agost de 2014 a 15.03

Intrada
Pantèra o leon, òs gravat, Magdalenian (fa 14 000 ans).

La pichona cauna ondrada de la Vaca a gardat de vestigis e d'òbras d'art mobiliari magdalenianas. Se tròba a Aliat, prèp de Niaus, dins lo País de Fois.

Istoric e descobèrtas

Foguèt dobèrta al public en 1979 per amor de la riquesa e del grand interès de las sisas arqueologicas descobèrtas dins l'intrada e dins la «Sala Monica». Sèrva una de las colleccions d'objèctes preïstorics pus ricas de l'epòca magdaleniana (12 000 a 14 000 ans), que de fòrça nombroses arpons e de puntas de sagaias mas tanben pus de 200 òbras d'art mobiliari: ossaments e banas de rangièrs e cèrvis ondrats de gravaduras o [escultura]]s de representacions d'animals, de còps d'umans, que d'espècias rarament figuradas a aquela epòca: pantèras, orses, lops, salmons, antilòps saïgas, aucèls...

Los vestigis ossoses, testimònis de l'alimentacion dels magdalenians, apertenon a prèp d'una cinquantena d'espècias animalas; son dominats pel boquetin e los lagopèdes.

Foguèt una de las primièras caunas furgalhadas dins lo departament d'Arièja per Fèlix Garrigon, abans 1867. Un segond jaciment foguèt descobèrt en 1952 e furgalhat per son inventor Roman Robèrt fins a 1964

Lo material exumat foguèt descrich dins una monografia collectiva pareguda en 2003.

Toponimia

L'origina probabla de son nom ven de l'utilizacion que se ne faguèt durant los sègles passats. En efièch, las caunas a l'entorn del vilatge d'Aliat portavan autres còps lo nom de «caunhas de las vacas». Pasmens, lo ròc en fàcia de l'intrada de la cauna evòca sens dobte los contorns d'una vaca.