1871 : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 16 : Linha 16 :
Après la revirada d'una darriera temptativa de sortida de la [[garnison]] francesa de [[París]] arrestada per lei [[Prússia|Prussians]] a [[Batalha de Buzenval (1871)|Buzenval]], capitulacion de la [[capitala]]. Aquò entraïnèt la signatura d'un [[armistici]] (29 de genier) ambé l'[[Alemanha|Empèri Alemand]] que foguèt proclamat lo 18 de genier. D'eleccions foguèron organizadas per negociar lo tractat de patz finala. Se debanèron lo 8 de febrier e donèron una majoritat reialista ambé 214 deputats orleanistas, 182 legitimistas per 112 republicans moderats e 38 republicans radicaus. Lei liberaus obtenguèron 72 deputats e lei bonapartistas 20.
Après la revirada d'una darriera temptativa de sortida de la [[garnison]] francesa de [[París]] arrestada per lei [[Prússia|Prussians]] a [[Batalha de Buzenval (1871)|Buzenval]], capitulacion de la [[capitala]]. Aquò entraïnèt la signatura d'un [[armistici]] (29 de genier) ambé l'[[Alemanha|Empèri Alemand]] que foguèt proclamat lo 18 de genier. D'eleccions foguèron organizadas per negociar lo tractat de patz finala. Se debanèron lo 8 de febrier e donèron una majoritat reialista ambé 214 deputats orleanistas, 182 legitimistas per 112 republicans moderats e 38 republicans radicaus. Lei liberaus obtenguèron 72 deputats e lei bonapartistas 20.


Lei premierei decisions d'aquela chambra (installacion a [[Versalhas]], fin dau moratòri sus lei rendas adoptat durant la guèrra...) entraïnèt una rompedura rapida entre lei deputats e la populacion parisenca fòrça favorabla ai republicans. Dins lo corrent de març, una temptativa de Versalhas per prendre lo contraròtle de l'[[artilhariá]] parisenca entraïnèt l'insureccion de la [[capitala]] e la formacion d'un govèrn revolucionari dich [[Comuna de París (1871)|Comuna de París]]. Adoptèt una politica sociala fòrça avançada mai mau capitèt d'organizar de fòrças armadas eficaças. A partir d'abriu, la [[guèrra civila]] acomencèt entre lo govèrn provisòri de [[Versalhas]] dirigit per [[Adòlf Tièrs]] e la Comuna. Aprofichant sa superioritat numerica gràcias au sostèn de l'armada regulara, lei fòrças de Versalhas avancèron pauc a pauc en despiech de la resisténcia acarnada de pichonei tropas parisencas. Entre lo 21 e lo 28 de mai, lei tropas versalhesas intrèron dins [[París]] que foguèt conquistat après una setmana de combats. Una repression saunosa foguèt alora mesa en plaça còntra lo movement revolucionari que perdèt aperaquí {{formantnum:40000}} òmes ({{formantnum:10000}} dins lei combats, {{formantnum:20000}} fusilhats e {{formantnum:10000}} presoniers ò exilats). Lo movement socialista parisenc perdiguèt son influéncia fins a la fin dau sègle XIX. Dins lo sud de [[França]], doas autrei comunas se formèron a [[Narbona]] e a [[Marselha]] mai foguèron rapidament reprimida per leis autoritats.
Lei premierei decisions d'aquela chambra (installacion a [[Versalhas]], fin dau moratòri sus lei rendas adoptat durant la guèrra...) entraïnèt una rompedura rapida entre lei deputats e la populacion parisenca fòrça favorabla ai republicans. Dins lo corrent de març, una temptativa de Versalhas per prendre lo contraròtle de l'[[artilhariá]] parisenca entraïnèt l'insureccion de la [[capitala]] e la formacion d'un govèrn revolucionari dich [[Comuna de París (1871)|Comuna de París]]. Adoptèt una politica sociala fòrça avançada mai mau capitèt d'organizar de fòrças armadas eficaças. A partir d'abriu, la [[guèrra civila]] acomencèt entre lo govèrn provisòri de [[Versalhas]] dirigit per [[Adòlf Tièrs]] e la Comuna. Aprofichant sa superioritat numerica gràcias au sostèn de l'armada regulara, lei fòrças de Versalhas avancèron pauc a pauc en despiech de la resisténcia acarnada de pichonei tropas parisencas. Entre lo 21 e lo 28 de mai, lei tropas versalhesas intrèron dins [[París]] que foguèt conquistat après una setmana de combats. Una repression saunosa foguèt alora mesa en plaça còntra lo movement revolucionari que perdèt aperaquí {{formatnum:40000}} òmes ({{formatnum:10000}} dins lei combats, {{formatnum:20000}} fusilhats e {{formatnum:10000}} presoniers ò exilats). Lo movement socialista parisenc perdiguèt son influéncia fins a la fin dau sègle XIX. Dins lo sud de [[França]], doas autrei comunas se formèron a [[Narbona]] e a [[Marselha]] mai foguèron rapidament reprimida per leis autoritats.


Après aquela victòria, lo govèrn de Tièrs negocièt la patz amb [[Alemanha]] e deguèt acceptar de condicions duras. Lei clausas pus importantas foguèron la cession d'[[Alsacia]]-[[Lorena]] e lo pagament d'una indemnitat de 5 miliards de francs-aur.
Après aquela victòria, lo govèrn de Tièrs negocièt la patz amb [[Alemanha]] e deguèt acceptar de condicions duras. Lei clausas pus importantas foguèron la cession d'[[Alsacia]]-[[Lorena]] e lo pagament d'una indemnitat de 5 miliards de francs-aur. Se pausèt alora la question dau regime d'adoptar. D'efècte, lei reialistas èran majoritaris dins l'Assemblada mai devesits entre elei a prepaus dau candidat legitime au tròne.


=== Euròpa ===
=== Euròpa ===

Version del 7 julhet de 2014 a 17.58

1871
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans :
1868 1869 1870  1871  1872 1873 1874

Decennis :
1840 1850 1860  1870  1880 1890 1900
Sègles :
Sègle XVIII  Sègle XIX  Sègle XX
Millennis :
Millenni I  Millenni II  Millenni III


Cronologia mesadièra :
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec


Cronologias tematicas :
Arquitectura Automobila Camins de fèrre Drech Fotbòl Literatura Musica Sciéncia Sociologia Espòrt Teatre


Autres calendièrs :
Roman Chinés Gregorian Ebrieu Indó Musulman Persan Republican

Aquesta pagina concernís l'an 1871 del calendièr gregorian.


Eveniments

Occitània

França

Representacion dei combats finaus a París.

Après la revirada d'una darriera temptativa de sortida de la garnison francesa de París arrestada per lei Prussians a Buzenval, capitulacion de la capitala. Aquò entraïnèt la signatura d'un armistici (29 de genier) ambé l'Empèri Alemand que foguèt proclamat lo 18 de genier. D'eleccions foguèron organizadas per negociar lo tractat de patz finala. Se debanèron lo 8 de febrier e donèron una majoritat reialista ambé 214 deputats orleanistas, 182 legitimistas per 112 republicans moderats e 38 republicans radicaus. Lei liberaus obtenguèron 72 deputats e lei bonapartistas 20.

Lei premierei decisions d'aquela chambra (installacion a Versalhas, fin dau moratòri sus lei rendas adoptat durant la guèrra...) entraïnèt una rompedura rapida entre lei deputats e la populacion parisenca fòrça favorabla ai republicans. Dins lo corrent de març, una temptativa de Versalhas per prendre lo contraròtle de l'artilhariá parisenca entraïnèt l'insureccion de la capitala e la formacion d'un govèrn revolucionari dich Comuna de París. Adoptèt una politica sociala fòrça avançada mai mau capitèt d'organizar de fòrças armadas eficaças. A partir d'abriu, la guèrra civila acomencèt entre lo govèrn provisòri de Versalhas dirigit per Adòlf Tièrs e la Comuna. Aprofichant sa superioritat numerica gràcias au sostèn de l'armada regulara, lei fòrças de Versalhas avancèron pauc a pauc en despiech de la resisténcia acarnada de pichonei tropas parisencas. Entre lo 21 e lo 28 de mai, lei tropas versalhesas intrèron dins París que foguèt conquistat après una setmana de combats. Una repression saunosa foguèt alora mesa en plaça còntra lo movement revolucionari que perdèt aperaquí 40 000 òmes (10 000 dins lei combats, 20 000 fusilhats e 10 000 presoniers ò exilats). Lo movement socialista parisenc perdiguèt son influéncia fins a la fin dau sègle XIX. Dins lo sud de França, doas autrei comunas se formèron a Narbona e a Marselha mai foguèron rapidament reprimida per leis autoritats.

Après aquela victòria, lo govèrn de Tièrs negocièt la patz amb Alemanha e deguèt acceptar de condicions duras. Lei clausas pus importantas foguèron la cession d'Alsacia-Lorena e lo pagament d'una indemnitat de 5 miliards de francs-aur. Se pausèt alora la question dau regime d'adoptar. D'efècte, lei reialistas èran majoritaris dins l'Assemblada mai devesits entre elei a prepaus dau candidat legitime au tròne.

Euròpa

Mond

Arts

Sciéncias e tecnicas

Economia

Naissenças

Decèsses


Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus 1871.