Lemosin (dialecte) : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 216 : Linha 216 :


* IEO dau Lemosin : http://ieo-lemosin.org/?lang=oc
* IEO dau Lemosin : http://ieo-lemosin.org/?lang=oc

* 'La Biaça' portal de referéncia la memòria occitana lemosina http://la-biaca.org/index.php


* Collectiu Arri!: http://arrilemosin.free.fr/
* Collectiu Arri!: http://arrilemosin.free.fr/

Version del 14 març de 2014 a 12.14

Infotaula de lengaLemosin (dialecte)
Lemosin Modifica el valor a Wikidata
Locutors400 000
TipologiaSVO
Sillabica
Familha lingüistica
Lemosin (dialecte)
Còdis lingüistics
ISO 639-3lms Modifica el valor a Wikidata
Espaci dialectal de l'occitan lemosin, e sas vilas

Lo lemosin es un dialècte nòrd-occitan que se perseguís en defòra daus limits actuaus de la region de Lemosin dins la meitat nòrd dau departament de Dordonha (24) e la meitat est de la Charanta lemosina (16) a l'est d'Engoleime[1]. Es daus còps[2] classificat coma lenga independenta, mas lo còde ISO 639-3[3][4] e l'enciclopèdia de las lengas Ethnologue[5] an abandonat lo còde lms[6], uei utilizat coma còde ISO 639-6 per lo dialècte lemosin.

Espaci

Lo lemosin es limitat au nòrd e a l'oest per los dialectes d'oïl —francés o peitavin-santongés—, au miegjorn per l'isoglòssa ca~cha, ga~ja que definís los limits entre los parlars de l'occitan meridionau e los parlars dau nòrd-occitan.

La separacion entre lemosin e auvernhat au levant es mens segura, se fai tant sus daus criteris fonetics coma lexicaus. Per çò qu'es de la fonetica, lo lemosin consèrva mielhs las vocalas e palataliza mens las consonantas.

Sus lo terren, lo lemosin es parlat dins cinc departaments: la quasi-totalitat de Cruesa, la Nauta Vinhana, Corresa, dins la partida de Dordonha au nòrd d'una linha que passa un pauc au dessús de Salanhac, de [Las Eisiás]], entre Brageirac e Moissida per rejúnher la separacion òc-oïl a Puei Narmand (çò qu'inclutz una pita partida de Gironda) e enfin las contradas de Confolents e Montberol en Charanta. Una pita partida entre Bòrt e Ausança aperten au domeni auvernhat, l'apartenéncia d'Ussèl a un o autre domeni es contestada[7].

Adonc lo lemosin se pòt caracterizar de dos biais: modificacion de l'importància relativa entre los sistemas consonantics e vocalics en favor dau darrier per eliminacion de las consonantas finalas emb palatalizacions moderadas. D'un autre pan, especificitat relativa que, dins quauques cas, lo restacha aus parlars peitavins o aumens a un grop “atlantic”.

Variacion intèrna

Lo lemosin se pòt partir en tres zònas dialectalas plan diferencialas: lo bas lemosin (o miegjornau) d'un costat, lo naut lemosin e lo marchés de l'autre.

Lo bas lemosin es mai pròpche foneticament de l'occitan meridionau. Son sistema consonantic es bèucòp mens afectat; se las palatalizacions son nombrosas e variadas, a una relativa conservacion de las consonantas finalas: l’s demòra davant consonanta (quitament dins un grop sintactic) emb una realizacion que vai de [s] a [h] (aspiracion) en passar per un son que sembla la “jota” espanhòla, sonat constrictiva velara [x], l’l finala es pas vocalizada, au limit s'amudís simplament (prononciada se realiza [l] o [r]). Per consequéncia lo sistèma vocalic es maitot mens perturbat qu'en naut lemosin. Lo bas lemosin fai un triangle e recuebre la quasi totalitat de [Corresa]] e, en Peiregòrd, la contrada de Montinhac.

La Marcha es una region d'interferéncia entre los parlars occitans e francés, mas l'estructura de la lenga demòra tot parier occitana (vejatz Creissent). Quò es un parlar de mau definir, considerablament atomizat onte n'òm pòt trobar daus conservatismes curiós au mitan de mots peitavins. Se caracteriza per un grand nombre de palatalizacions e la reduccion daus diftongs.

Dau ponch de veüda linguistic consideram que la Marcha ocupa la rasa nòrd de la Nauta Vinhana (contrada de Manhac-Laval) e una bona part de Cruesa (contradas de Dun lo Palteu, Garait). Lo demorat dau domeni constituís lo naut lemosin qu'es lo pus espandut e intermediari entre lo bas lemosin e lo marchés. A la diferéncia dels autres dialèctes, en lo naut lemosin lo comportament de las èssas en posicion de còda sillabica sembla dependre mai dels fonèmas precedents que dels seguents. Aprèp una consonanta amb realizacion fonetica o una semivocala, las èssas s’amudisson totjorn:

  • fòrts: [fòR]
  • vers: [vèR]
  • enfants: [èfõm]
  • solelhs: [shulej]
  • verais: [vRaj] o [Raj]
  • rius: [riw]
  • piaus: [pjaw]

Es de notar que Peiregòrd a quauques particularitats per comparason aus ranvèrs de Lemòtges, subretot dins sa partida oest. Es sovent pus conservator mas, tot parier, foneticament pus pròpche dau naut lemosin que non pas dau bas lemosin.

Las evolucions divergentas (es a dire au còp las influéncias exterioras e las evolucions comparablas a certanas especificitats d'un domeni vesin) per las pus importantas an doas originas: una francesa, l'autra auvernhata.

Lo lemosin es bordat de dos costats per un dialecte d'oïl (francés, peitavin-santongés), n'òm pòt esperar per consequent de las interferéncias importantas. De fach, sus tota la partida oest de Pueinarmand a Confolents lo limit es ben trenchat, i a mas un petit endrech onte las doas lengas interferissen: Chanaur (rasís Senta Eulàlia). Per contra au nòrd, la Marcha constituís la zòna d'interferéncia. Se quauques trachs fonetics se semblan en lemosin e en peitavin, se n'òm pòt comparar una partida daus lexics, s'agís bèucòp mai de particularitats comunas que non pas d'influéncias d'un parlar sus l'autre. L'influéncia dins la lenga parlada dau francés oficiau es benleu un pauc mai marcada en lemosin que dins los autres parlars occitans, mas de tot biais l'accion se fai subretot sus lo vocabulari, gaire sus la fonetica.

L'influéncia de l'auvernhat en Cruesa e lo nòrd-est de Corresa es benleu pus sensibla. Se traduís per una creissença de las palatalizacions, una frequéncia mai granda de [œ] coma evolucion de diftongs o de vocalas e daus passatges de -er- a [ar].

Una influéncia meridionala se tròba maitot. Fòra los trachs que constituissen lo bas lemosin fau notar una remontada, tre qu'a Lemòtges, de la realizacion de /v/ en [b] per quauques mots isolats e maitot de quauques ca o ga per cha o ja.

Istòria

Los estats de la lenga escricha en Lemosin an segut l'evolucion e los accidents que coneguèt l'ensemble de la comunitat occitana. Coma dins l'ensemble dau domeni occitan, l'unitat e la coeréncia relativas de queu sistema se mantenen en lemosin, après la deschasença literària que seguet la Crosada daus Albigés, dins los escrichs de las ciutats, mas comencen de s'alterar a mesura que lo francés fai son aparicion dins los tèxtes juridics e administratius.

Quela reculada de l'occitan escrich debuta en Lemosin per lo nòrd dau domeni au mitan dau segle XV. Dau mesme còp, sa grafia subís de mai en mai l'influéncia dau francés. La francizacion de l'escrich oficiau, ’chabada dins lo prumier quart dau sègle XVI, entraïna la desparicion de tota grafia especificament occitana. Es interessant a queu perpaus de comparar, en Peiregòrd, las grafias dau Libre Negre de Peireguers (començament dau segle XV) e dau rituau de quela diocesi (environs de 1500).

D'aura enavans, la notacion de la lenga se fai en utilizar lo sistèma fonografic dau francés, chascun trobant son biais de solucion a las dificultats presentadas per son aplicacion a la fonologia dau lemosin, en defòra de tota nòrma comuna.

Entau s'establís una situacion que durará d'aicí au sègle XIX. En perdre la tradicion escricha, Lemosin a perdut dau còp lo sentiment d'unitat linguistica e de comunitat culturala, e benleu mai que dins d'autras parts dau domeni occitan. Es plan remirable qu'après estre estat lo centre prumier de l'espandida poetica daus segles XII e XIII e aver donat sa marca e mai son nom a la koinè literària occitana, Lemosin se ten a l'escart de las renaissenças daus segles XVI e XVII, e presenta pas gaire d'òbras escrichas avans la debuta dau sègle XIX.

Dins la segonda meitat dau segle XVIII, lo movement d'interès que se desvolopa dins los mitans letrats per la poesia daus trobadors e s'acompanha d'una curiositat per los dialèctes contemporaneus se manifesta en Lemosin per lo trabalh de Dom Leonard Duclou, monge benedictin de Sent Maur, que faguet un Dictionnaire de la langue limousine, et parallèle ou comparaison de cette langue avec plusieurs langues tant anciennes que modernes, ouvrage qui peut servir à l'intelligence des anciens auteurs français. Dins quel obratge, Dom Duclou se preocupa d'establir una ortografia fondada sus l'etimologia. Mas queu sistema repausa sus de las concepcions plan fantasiosas de l'etimologia, en defòra de tota pensada de comunitat linguistica occitana, e demoret lo fach de son autor. L'alienacion de la consciéncia linguistica es pro marcada dins lo títol e dins los termes dau permés d'estampar: “...considérant que ce dictionnaire a été composé dans la vue d'accélérer les progrès de la langue française et de la rendre familière dans la province.”

D'aicí a l'espandida en Lemosin dau movement felibrenc, los autors contunhan de se farjar una grafia personala en utilizar lo sistema dau francés.

L'espelida felibrenca tòrna balhar en Lemosin, emb lo sentiment de dignitat e d'unitat de la lenga, la consciéncia dau besuenh de nòrma ortografica. L'adaptacion daus principis de la grafia dicha “mistralenca” au lemosin es facha per Camil Chabanèu Camille Chabaneau dins sa Grammaire limousine de 1876.

Mas las dificultats d'aplicacion d'un sistema concebut per lo provençau rodanenc a d'autras formas dialectalas apareissen.

Quò es en Lemosin que la recercha ortografica fuguet represa a quela epòca per l'abat Josep Ros, Majorau dau Felibritge en 1876. Dins sa comunicacion a la Societat Arqueologica de Besièrs, en 1876, e dins sa Grammaire limousine de 1895, Josep Ros perpausa de tornar a la fonografia “classica” de l'Edat Mejana: en notar -a la finala atòna femenina, nh la palatalizacion d’n, en restituir -r a l'infinitiu.

Mas quela reforma fuguet mau aculhida dins lo Felibritge. En Lemosin mesme, Josep Ros ne será pas segut pertot e en Peiregòrd, Benoit e Lavaud, presentan lor Abrégé de grammaire périgourdine en 1932 dins la grafia de Chabaneu.

Los escrivans seguen una o autra emb mai o mens de coeréncia e d'unitat. Lo poeta A. Pestor chausís de las solucions personalas.

La recercha dins los sens qu'aviá indicat J. Ros, represa en Lengadòc per P. Estiu e A. Perbosc, tròba son abotiment dins lo sistema establit dins sa Gramatica occitana (1935) per lo lengadocian Loís Alibèrt e dins l'accion de la Societat d'Estudis Occitans puei de l'Institut d'Estudis Occitans que, dempuei 1945, a entreprés l'adaptacion de la reforma d'Alibèrt aus autres dialectes: provençau en 1951 per R. Lafont, gascon en 1952 per Alibèrt, P. Bèc e J. Bozet.

Lemosin, que fuguet mens tocat per las polemicas que faguet nàisser quela reforma dins lo Felibritge, fuguèt pus long a se drubir a l'influéncia de l'IEO. Quò fuguèt d'en prumier l'òbra de Josep Migòt, per sos trabalhs de recercha linguistica e d'adaptacion de la reforma d'Alibèrt au nòrd-occitan e per son accion personala pres d'escrivans coma Marcela Delpastre e de la revista corresiana Lemouzi.

Lemosin [Lemouzi], en Corresa, e l'escòla felibrenca lo Bornat, de Peiregòrd, adòptan los principis de la grafia de l'IEO. Quo es la qu'es seguda aura per tots los que se botan a escriure en occitan e qu'es aplicada dins l'ensenhament oficiau de la lenga.

Fonetica

Amudiment de las S

Quand l’èssa sèc una A, en general l'S s'amudís. La vocala adòpta sa forma tensa e s’alonga en [a:] : bastir: [ba:tí], nascut [na:ky], las belas filhas [la: bela fiya], chantas [shõnta:].

[a:] parteja fòrça caracteristicas amb la vocala a tonica: timbre tens e longor. Alavetz pòt atirar tanben los autres correlats de l’accent tonic: bastir [ba(:)tí], nascut [na(:)ky], las belas filhas [la(:) bela(:) filya(:)], chantas [shõnta(:)]. Quand [a:] pòrta l’accent tonic, pòt perdre en longor. Las consonantas nasalas son inestablas en posicion de còda. Quand s’amudisson, la vocala precedenta pòt demorar dins sa forma nasala o se desnasalizar e se retrobar dins lor forma laxa. Aprèp una a nasala o desnasalizada, l’S s’amudís simplament e la vocala demòra incambiada: plans [plo], [plõ)], [plõng] o [plõm]. Darrièr E e É, l’èssa se semivocaliza normalament en iòd [j], e se forma un diftong [ej]: estiu [ejtiw], escòla [ejkolò], cranes dròlles [kRanej dRolej], vòles [volej], francés [fRõnshej]. Quand i a una consonanta amudida a la fin de la paraula, tot se passa coma se i èra pas: un piquet [ympike] / dos piquets [du:pikej]. Quand s’agís d’una consonanta nasala, se pòt passar coma se i èra pas o se pòt amudir simplament: lo fen [lufE] / los fens: [lu:fej] o [lufE] Cal remarcar qu’en lemosin, lo diftong [aj] en posicion tonica altèrna amb [ej] en posicion atòna. Aquò a entraïnat de cases de confusion dins las formas conjugadas de vèrbs que presentan lo diftong [ej] eissit del grop –es– en posicion atòna, e lo diftong [aj] pòt i aparéisser en posicion tonica: espiar: [ejpja] > éspia: ['ajpja], peschar: [pejsha] > pescha: ['pajsha] Darrièr è, dins lo cas general, l’èssa s’amudís e la vocala adòpta sa forma tensa e s’alonga en [e:] tèsta [te:ta], estestar [ejte:ta], arrèsta: [aRe:to], arrèstes [òRe:te:], un pè [ympe:], dos pès [du:pe:], mèsme: [me:me]. Remarcarem que lo grop se manten [e:] quitament en posicion atòna. Darrièr ò tonica, dins lo cas general, i a amudiment de l’èssa e la vocala adòpta sa forma tensa e s’alonga en [o:]: còsta: [ko:to], gròs [gro:]. Dins qualques cases, i pòt aver diftongason de [o:] en [ow]: nòstre: [no:tRe] o [nowtRe]. Darrièr O tonica o atòna, i a normalament amudiment de l’èssa e alongament compensatòri de la vocala: dos: [du:], dosta: [du:ta], dostar [du:ta], dostat: [du:ta] Darrièr las vocalas nautas I e U, l’èssa s’amudís generalament, mas las vocalas nautas son pauc a mand de s’alongar, alavetz es rar de ne trapar de longas. L’alongament compensatòri de l’amudiment de l’èssa se fa sentir sonque quand las condicions d’elocucion son favorablas: vist [vi:], fust [fy:] , disnar [di:na], pusleu [py:lew]

Parabòla de l'enfant prodig

En maitas versions lemosinas http://books.google.fr/books?id=gKlkW2OJNhQC&pg=PA494&lpg=PA494&dq=%22patois+limousin%22&source=bl&ots=RN99Z7GPsl&sig=pApSgDMd7oAuJzfqS-JlkV1ze2E&hl=ca&sa=X&ei=MrodU9asCoap7Qb1xYGQBA&redir_esc=y#v=onepage&q=%22patois%20limousin%22&f=false

Lexic

  • abora (d') d'ora, tòst
  • abracar v. fatigar
  • aflincar v. aficar, pimpar
  • aisat adj. aisit
  • aura adv. ara
  • auvelha n. oelha
  • bacada n. past, pasta, pastèla (pels animals)
  • beçol: betol, beç
  • buja: gèrla, jarra
  • burgaud n. fosseron
  • chamnhar v. cambiar
  • charriera: camin per las carretas entre las bòrdas
  • chas adv. en çò de
  • cherbe f. : carbe, cambe
  • coma adv. amb
  • denada: viure(s)
  • dissa(n)des n. dissabte
  • diumenc: dimenge (forma que i es majoritària)
  • einuech adv. uèi
  • emper adv. pasmens, totun, pr'aquò (cf. catalan 'emperò')
  • engueras adv. encara
  • eschivar v. estalviar, economizar
  • escura: bòria, bòrda, granja
  • espanhar v. (u)lhauçar
  • fava n. mongeta
  • frair n. fraire
  • frotjar v. créisser
  • ganhon n. pòrc
  • gente, -a adj. graciós, -sa
  • jangaunhas n. maissèlas
  • jòune, -a adj. jove, -a
  • jutar o justar??: mólzer
  • lechatariá n. lecariá
  • marende n. disnar
  • me (ex: per me) pron. ieu
  • mielhs adv. melhor
  • nainai: brèç
  • névia: nèu
  • nible/nibla n. nivol gròs cargat de pluèja
  • petaron n. ciclomotor
  • planchon n. taula, seccion, departament (d'un comerç)
  • plueviós, -osa adj. pluejós, -osa
  • pòrc de mar n. pòrc marin
  • prosseja, pressuja: persega
  • quauquarren adv. quicòm
  • racina n. carròta
  • semnar v. semenar
  • somnhe n. sòmi
  • sòr n. sòrre
  • sucha: esclòp, sòca (sòca es de cuer emb una sòla de fusta. sucha o sòcs, o daus esclòps (dins una partida de

la Corresa) quand es tot de fusta. L'i a tanben los bolauds (que son daus gròs sòcs, de las gròssas suchas). Los sòcs claus son de fusta emb una brida de cuer)

  • tornada (una) n. un fum de
  • uchar, unlar: cridar fòrt
  • vaisselar v. faire la vaissèlan
  • vianelon: androna
  • visar v. veire
  • volada n. voleibòl

Bibliografia

  • Dictionnaire d'usage occitan-français - Limousin, Marche, Périgord, Yves Lavalade [3ena ed. revista e augmentada]
  • Dictionnaire de la langue limousine - Diciounàri de lo lingo limousino, Léon Dheralde, Société d'ethnographie de la Marche et du Limousin, 1968.
  • Vocabulari Lemosin, Bernat Gana, Yves Lavalade, Cléo, 1976

Referéncias

  1. Peir Desrozier, Joan Ros, L'ortografia occitana. Lo lemosin. Montpelhièr, Centre d'Estudis Occitans. Universitat de Montpelhièr III, 1974. pp 9-14.
  2. La darriera version de l'Atlàs de las lengas menaçadas de l'UNESCO es quasiben la sola excepcion aura.
  3. Pagina sul còde lms
  4. Pagina sus lo còde oci
  5. Pagina de l'edicion actuala sus l'occitan, emb lo lemosin coma dialècte
  6. Pagina de la quinzena edicion sus lo lemosin
  7. A Lanly, Enquête linguistique sur le plateau d'Ussel

Lingüistica > Lenga > Occitan > Lemosin

Ligams

Vejatz tanben