Auvernhat : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
|||
Linha 151 : | Linha 151 : | ||
* embrenar: encombrar, embarrassar, emmerdar |
* embrenar: encombrar, embarrassar, emmerdar |
||
* ensenhaire, a: ensenhant |
* ensenhaire, a: ensenhant |
||
* entrò a: fins a, dusca a |
|||
* ès/dès: v. Vèrs |
* ès/dès: v. Vèrs |
||
* escolèir, a: mèstre d'escòla |
* escolèir, a: mèstre d'escòla |
||
Linha 174 : | Linha 175 : | ||
* maitot/mai: tanben (s'i ditz tanben) |
* maitot/mai: tanben (s'i ditz tanben) |
||
* mas: sonque, solament |
* mas: sonque, solament |
||
* |
* mèi, demièi: mièg |
||
* mèidia: miègjorn |
* mèidia: miègjorn |
||
* mèinuèit: mièjanuèit |
* mèinuèit: mièjanuèit |
||
Linha 185 : | Linha 186 : | ||
* muralha: mur |
* muralha: mur |
||
* niarma, niun: degun |
* niarma, niun: degun |
||
* nieus: quitament, e mai |
|||
* orba lutz: a nuèit tombada |
* orba lutz: a nuèit tombada |
||
* pamola: òrdi |
* pamola: òrdi |
Version del 3 març de 2014 a 09.28
Auvernhat | |
Locutors | qualques milièrs |
---|---|
Tipologia | SVO Sillabica |
Familha lingüistica |
Auvernhat
|
Estatut oficial | |
Acadèmia | Conselh de la Lenga Occitana (nòrma classica), Cercle Tèrra d'Auvèrnha (nòrma bonaudiana) |
Còdis lingüistics | |
ISO 639-3 | auv |
Mòstra | |
Article primèir de la Declaracion daus Dreits de l'Òme
Totas las personas naisson liuras e egalas per dignessa/dignitat e mai dreit. Son charjadas de rason e de consciéncia e lhor chau/fau agir entremieg 'l(h)as amb un eime/esperit de frairessa.
| |
L'auvernhat z-es lo dialècte occitan parlat dinc la màger part d'Auvèrnhe (fòra vèrs Orlhac), dinc la màger part de Velai (levat vèrs Sinjau) e dinc la mitat sud de Borbonés, 'quò-es dire lo departament entèir dau Puèi Domat e una part dau Cantau, dau Naut Léger, d'Alèir e de Cruesa. 'Quò-es un parlar nòrd-occitan, particularament evoluit sus lo plan fonetic dinc sas varietats dau nòrd (lo nòrd-auvernhat); pasmens l'auvernhat ten a l'encòp de recors expressius fòrça conservators dins lo lexic e la morfosintaxi.
Caracteristicas
Quauquas caracteristicas de l'auvernhat:
- Palatalizacion de las consonantas davant i e u: libre [ljibrə], nus [njy]. Aquela palatizacion mena a de realizacions variablas segon los luòcs.
- Lo diptòng "au" en posicion atòna baila [uw] vèrs lo mèijorn e [œ] vèrs la bisa (= lo nòrd)
- Lo diptòng "ai" en posicion atòna baila [ej] o [ij]
- Los grops "qu" e "cu" se pronóncian [tʝ]
- "an"/anh en posicion tonica se pronóncia [ɔ/ɔɲ]
- "gl" se pronóncia [ʎ]/[j], "la glèisa"; [la 'ʎejza]
- "gu" abotís a [dʝ]
- Lo "s" davant d'"i" e "u" abotís [ʃ], de còps [ʒ]
- Lo grop "ch" abotís a [ts] v-o [tʃ]
- Prononciacion de la "j" coma [dz]
- Prononciacion dau diptòng "eu" coma [ju]
- Prononciacion de l'"l" intervocalica coma [x] vèrs lo Chantau
Quauquas caracteristicas daus parlars nòrd-auvernhats;
- "cl" baila [kj]; Clarmont [kjaɾ'mun]
- "er(erre)/ern" beila [jaɾ/jaR]; "ivèrn" [i'vjaɾ], "fèr/fèrre" ['fjaɾ], "Auvèrnhe" [œ'vjaɾɲə]
- Chasuda de l'"s" intervocalica; "la chamisa" [la tsa'mjɔ]
- Chasuda de la "d" intervocalica vèrs Sinjau; "z-es arribaa" (es arribada)
- "és" baila [I]; "lo Barbonés" [lu baɾbu'njI]
- "es" a la debuta d'un mot baila "se"; escòla baila secòla, espòrt baila sepòrt
D'autras caracteristicas son comunas amb d'autres parlars nòrd-occitans;
- Palatalizacion daus grops ca e ga vèrs cha e ja/ia: lo jal chanta (per lo gal canta).
- Chasuda de las consonantas finalas : z-a chantat amb la -t finala muda.
- Utilizacion de l'z- eufonica davant vocala z-ai pas solaçat bei te" (per ai pas charrat amb tu)
- Coma en niçard e en montpelhierenc, l'a atòna finala se pronóncia [a]
Comparason de las nòrmas
En auvernhat, doas nòrmas se fan concurréncia: la nòrma classica e la nòrma bonaudiana.
Comparason entre las doas nòrmas existentas en occitan auvernhat (extrait de la Declaracion Universala daus Dreits Umans)
Un tablèu mai complet de totas la nòrmas de l'occitan se pòt trobar a l'article occitan. | |
---|---|
Nòrma classica | Nòrma bonaudiana |
Totas las personas naisson liuras e parieras per dignessa/dignitat e mai dreit. Son charjadas de rason e de consciéncia e lhor chau/fau agir entremieg 'l(h)as amb un eime/esperit de frairessa. | Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Son charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà.
(Touta la persouna naisson lieura e egala en dïnetàt e en dreit. Soun doutada de razou e de coussiensà e lour chau ajî entre ela am en esprî de freiressà.) |
Variacion
Lexic
Formas exclusivas o partejadas amb un o d'autres dialèctes trachas de Parlar occitan - Auvergne Velay, Étienne Coudert, IEO 63, 2001
- abora, d': d'ora
- alhèira, d': de contunh, sens parar e lèu
- anueit: uèi (s'i ditz tanben)
- antan: autres còps
- apeitar/espeitar [peità] [apità] [pietà]: esperar (atendre)
- arseir: ièr de ser
- ausèl(h): aucèl
- badat: dobèrt
- bagatge: vestits
- barlandatge: v. Varalh
- barrats/mèrles: gendarmes
- beal: besal, rec
- bentot: tanben
- bisa: vent del Nòrd
- boirar: mesclar (se ditz tanben)
- bolha: garait (se ditz tanben)
- bolija(r): estincela(r)
- brénia/breba: mèrda
- bricolar/gigonar/barginhar: trantalhar, esitar, tergiversar
- cacorla: "potiron"
- canon: veire de vin
- carcular: pensar, sonjar
- chas: a cò de
- chindra: címec, cinze, cinza
- chaudre: caler (se ditz tanben)
- colièra: penda, còla
- crossar/corsar: breçar
- crossarèla: breçairòla
- crosset: breç
- curalhèir: pilòt de pèiras
- defròcas: vestits
- doncar: penecar (penechar)
- drolhat: trempe
- eissublar: doblidar (tanben emplegat)
- eitot: tanben
- embrenar: encombrar, embarrassar, emmerdar
- ensenhaire, a: ensenhant
- entrò a: fins a, dusca a
- ès/dès: v. Vèrs
- escolèir, a: mèstre d'escòla
- eslaiat: fatigat
- esluiç/esluicida/espernhada: eslhauç
- esluenhar: alonhar
- espòr: clauson
- fajòla: faiòl
- faler: caler
- fiaure: febre
- freid: freg
- gente, gèntie: polit. franc gèntie, dreit polit: tras que polit
- golada: ribòta (s'i emplèga tanben)
- guechit: fatigat
- jabiòla: gàbia per los poletons
- jambilhon: gambajon
- jardinatge: ortalha (legums produsits a l'òrt)
- jau/jalh: gal
- jòune, a: joine, a, jove, a (los tres s'i dison)
- junhant, a: prèp, a, limitròf, a
- lai: i (locatiu)
- lauras: labras, pòts
- maitot/mai: tanben (s'i ditz tanben)
- mas: sonque, solament
- mèi, demièi: mièg
- mèidia: miègjorn
- mèinuèit: mièjanuèit
- mèlh: mièlhs
- moralhar (se): se barbolhar, se cobrir (lo cèl)
- nèir, a/nièr, a: negre, a
- nomar: apelar, sonar qualqu'un
- mimí/niní: nenon
- morla: socha (tanben)
- muralha: mur
- niarma, niun: degun
- nieus: quitament, e mai
- orba lutz: a nuèit tombada
- pamola: òrdi
- parelh: coble (de personas)
- parpalhon: vagina
- peschador, -oira: vivièr
- petarda: fusilh
- petarèlh: ciclomotor
- piauça: pic (otís)
- planhir/plànger: racar, regretar
- plaseir: plaser
- pom: poma
- pompa: tarta
- pompir: marcar lo pas, fretar los pès sul palhasson
- porrat: pòrre
- pranhièira: après-mèidia
- prèiche: presic
- pudina: pudesina
- quantben: quant
- quauchaus: quicòm
- remudar: remenar
- repotet: garron
- reta: carrieron
- revirar: renversar
- saique: quicòm, quauquarres (tanben emplegats)
- saubida, de: sobte
- seir: ser
- selhon. plòure a selhons:
- semondre: avertir
- soparon: ressopet
- sot: sos (s'i ditz tanben)
- tabolar: tabas(s)ar (s'i ditz tanbeb)
- tege: sadol, tip
- tèrme: tèrtre
- tòst: lèu
- totsitòst: còpsec
- traversa: vent d'Oèst, plojal
- trestots: totes tres, los tres
- ulhe: sadol, tip
- varalh/varolh: tumult
- vèlh/vieu: vièlh
- vèrs/vars: en/a. ex: Vèrs Clarmont
- vetz: còp, vegada
Bibliografia
- Parlar occitan - Auvergne Velay, Étienne Coudert, IEO 63, 2001.
- L'auvergnat de poche, Assimil.