Nicolau Glaudi Fabri de Peiresc : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 3 : Linha 3 :
|carta=
|carta=
}}
}}
[[Imatge:Nicholas-Claude Fabri de Peiresc.jpg|thumb|200px|Retrach de Peiresc]]'''Nicolau Glaudi Fabri de Peiresc''' ([[Beujanciá]], [[1580]] - [[Ais de Provença]], [[1637]]) foguèt un intellectuau [[Provença|provençau]] de l'epòca [[barròc]]a, scientific, òme de letras, conselhier au [[Parlament de Provença]]. Coma [[astronomia|astronòm]], faguèt la primièra carta de la [[luna]] basada subre d'observacions au [[telescòpi]] e descobriguèt la [[Nebulosa d'Orion]]. Aguèt una corespondéncia sostenguda amb d'autres scientifics, e organizèt d'enquèstas scientificas. Entre sas recèrcas, i aguèt la determinacion de la [[longitud]] de divèrses luòcs a l'entorn de la [[Mediterranèa]] e en [[Africa del Nòrd]].
[[Imatge:Nicholas-Claude Fabri de Peiresc.jpg|thumb|200px|Retrach de Peiresc]]'''Nicolau Glaudi Fabri de Peiresc''' ([[Beujanciá]], [[1580]] - [[Ais de Provença]], [[1637]]) foguèt un intellectuau [[Provença|provençau]] de l'epòca [[barròc]]a, scientific, òme de letras, conselhier au [[Parlament de Provença]]. Coma [[astronomia|astronòm]], faguèt la primièra mapa de la [[luna]] basada subre d'observacions au [[telescòpi]] e descobriguèt la [[Nebulosa d'Orion]]. Aguèt una corespondéncia sostenguda amb nombroses personatges e scientifics de son epòca, e organizèt d'enquèstas scientificas. Entre sas recèrcas, i aguèt la determinacion de la [[longitud]] de divèrses luòcs a l'entorn de la [[Mediterranèa]] e en [[Africa del Nòrd]].





Version del 24 genièr de 2014 a 17.38

Retrach de Peiresc

Nicolau Glaudi Fabri de Peiresc (Beujanciá, 1580 - Ais de Provença, 1637) foguèt un intellectuau provençau de l'epòca barròca, scientific, òme de letras, conselhier au Parlament de Provença. Coma astronòm, faguèt la primièra mapa de la luna basada subre d'observacions au telescòpi e descobriguèt la Nebulosa d'Orion. Aguèt una corespondéncia sostenguda amb nombroses personatges e scientifics de son epòca, e organizèt d'enquèstas scientificas. Entre sas recèrcas, i aguèt la determinacion de la longitud de divèrses luòcs a l'entorn de la Mediterranèa e en Africa del Nòrd.