Manhattan : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 17 : Linha 17 :


Bastida mai que mai sus un plan ortogonal, las vias son totas numerotadas e son nomenadas "avengudas" (anglés, ''avenues'') per las que van del nòrd al sud de l'illa, e "carrièras" (anglés, ''streets'') las que van de l'oèst a l'èst. Çaquelà d'unas carrièras mai vièlhas del [[Lower Manhattan]] pòrtan de noms.
Bastida mai que mai sus un plan ortogonal, las vias son totas numerotadas e son nomenadas "avengudas" (anglés, ''avenues'') per las que van del nòrd al sud de l'illa, e "carrièras" (anglés, ''streets'') las que van de l'oèst a l'èst. Çaquelà d'unas carrièras mai vièlhas del [[Lower Manhattan]] pòrtan de noms.
[[Fichièr:Usgs photo five boroughs manhattan.jpg|thumb|left|250px|Localizacion de Manhattan demest los 5 districtes]]
[[Fichièr:Usgs photo five boroughs manhattan.jpg|thumb|right|250px|Localizacion de Manhattan demest los 5 districtes]]
===Referéncias===
===Referéncias===
<references />
<references />

Version del 10 genièr de 2014 a 12.23

5ena avenguda

Manhattan es un dels 5 boroughs de la vila de Nòva York dins l'estat de Nòva York, Estats Units d'America. Ocupa la màger part de l'illa del meteis nom, d'une superfícia de 58,8 km2, enrodada pel riu Hudson a l'oèst, l'East River a l'èst, l'Upper New York Bay al sud, e l'Harlem River al nòrd. En 2012, sa populacion èra de 1 619 090 habitants[1], e sa densitat es fòrça superiora a la de tot autre comtat dels Estats Units.

Manhattan es la part pus rica de la vila de Nòva York, çò que ne fa lo luòc pus toristic de Big Aplle, mondialament famós per sos grata-cèl e son activitat trapidanta. Manhattan es tanben lo còr economic e financièr de la vila, bastit a l'entorn de Wall Street que aculhís lo New York Stock Exchange, e Midtown que compta mantun sètges socials d'entrepresas coma la Time Warner, Bloomberg LP o encara MetLife. Es tanben lo centre cultural de Nòva York, amb sos musèus coma lo Metropolitan Museum of Art, l'American Museum of Natural History, e lo MoMa. La màger part dels grata cèl pus coneguts son situats per aqueste quartièr, amb per exemple l'Empire State Building, lo Chrysler Building, lo GE Building e lo One World Trade Center, que remplaça lo World Trade Center que foguèt destruit per los atempats del 11 de setembre de 2001.

Sens que s'agisca de divisions administrativas en se los quartièrs màgers de Manhattan son, del sud al nòrd:

Bastida mai que mai sus un plan ortogonal, las vias son totas numerotadas e son nomenadas "avengudas" (anglés, avenues) per las que van del nòrd al sud de l'illa, e "carrièras" (anglés, streets) las que van de l'oèst a l'èst. Çaquelà d'unas carrièras mai vièlhas del Lower Manhattan pòrtan de noms.

Localizacion de Manhattan demest los 5 districtes

Referéncias

  1. Ofici de recensament dels Estats Units. . New York - Place and County Subdivision (en anglés).