1921 : Diferéncia entre lei versions
Linha 19 : | Linha 19 : | ||
==== [[Espanha]] ==== |
==== [[Espanha]] ==== |
||
Dins lo corrent de l'estiu, l'armada cargada de conquistar lo nòrd de [[Marròc]] se turtèt a la revòuta de la region. Entre julhet e aost, aperaquí {{formatnum:17000}} soudats espanhòus foguèron tuats ò capturats a l'entorn d'[[Batalha d'Anoal|Anoal]] entraïnant la pèrda de la màger part de la region. |
Dins lo corrent de l'estiu, l'armada cargada de conquistar lo nòrd de [[Marròc]] se turtèt a la revòuta de la region. Entre julhet e aost, aperaquí {{formatnum:17000}} soudats espanhòus foguèron tuats ò capturats a l'entorn d'[[Batalha d'Anoal|Anoal]] entraïnant la pèrda d'un armament important (200 [[canon]]s e 400 [[mitralhièra]]s) e de la màger part de la region. |
||
==== [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|URSS]] ==== |
==== [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|URSS]] ==== |
Version del 2 genièr de 2014 a 15.43
1921
| |
---|---|
Ans : 1918 1919 1920 1921 1922 1923 1924 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1921 del calendièr gregorian.
Eveniments
Occitània
França
Euròpa
Espanha
Dins lo corrent de l'estiu, l'armada cargada de conquistar lo nòrd de Marròc se turtèt a la revòuta de la region. Entre julhet e aost, aperaquí 17 000 soudats espanhòus foguèron tuats ò capturats a l'entorn d'Anoal entraïnant la pèrda d'un armament important (200 canons e 400 mitralhièras) e de la màger part de la region.
URSS
Contuniacion de la Guèrra Civila Russa a l'avantatge notabla dei Bolchevics que son poder foguèt d'ara endavant fòrça ben establit a Moscòu. D'efècte, maugrat la persisténcia de movements armats blancs en Siberia, poguèron jamai representar una menaça vertadiera e deguèron, au contrari, recular en fàcia deis avançadas deis armadas rojas. Pasmens, lo sistèma de comunisme de guèrra contunièt de causar una crisi economica grèva e la famina apareguda a la fin de 1920 causèt de milièrs de mòrts suplemtaris. En març, aquelei dificultats entraïnèron la revòuta dei marins de la basa de Kronstadt (2 - 17 de març) que foguèt reprimima après dètz jorns de combats acarnats e saunós. L'agitacion agantèt d'autrei regions e decidiguèt Lenine d'adoptar una politica novèla dicha NEP autorizant una liberalizacion economica limitada, especialament dins lo domeni agricòla. Lei requisicions de la guèrra foguèron tanben remplaçat per un impòst feble en natura. Aquò permetèt d'amaisar la situacion.
Asia
Pèrsia
Retirada dei tropas britancas au començament de l'annada. Lo 22 de febrier, lo coronèu Reza Pahlavi ocupèt la capitala ambé sei tropas e i prenguèt lo poder. A son iniciativa, se formèt un govèrn novèu. I venguèt Ministre de la Guèrra.
Arts
Sciéncias e tecnicas
Economia
Naissenças
- 1 de genièr - Cesar Baldaccini, escultor occitan (m.1998)
- 19 de genièr - Patricia Highsmith, escrivan americana (m.1995)
- 4 de febrièr - K. R. Narayanan, president d'Índia (m.2005)
- 11 de març - Ástor Piazzolla, musician argentin (m.1992)
- 12 de març - Gianni Agnelli, industrial italian (m.2003)
- 25 de març - Simone Signoret, actritz francesa (m.1985)
- 6 d'abril - Cacilda Becker, actritz brasilièra (m.1969)
- 14 d'abril - Thomas Schelling, economista american, Prèmi Nobel d'Economia
- 16 d'abril - Peter Ustinov, actor e director de cinèma american (m.2004)
- 21 d'abril – Yitzhak Navon, president d'Israèl
- 5 de mai - Arthur Leonard Schawlow, fisician american, Prèmi Nobel (m.1999)
- 21 de mai - Andrei Sakharov, fisician e activista politic sovietic, Prèmi Nobel (m.1989)
- 21 de mai - Jack Steinberger, fisician alemand, Prèmi Nobel
- 4 de julhet - Gerard Debreu, economista francés, Prèmi Nobel (m.2004)
- 14 de julhet - Geoffrey Wilkinson, quimista anglés, Prèmi Nobel (m.1996)
- 15 de julhet - Robert Bruce Merrifield, quimista american, Prèmi Nobel (m.2006)
- 18 de julhet - John Glenn, astronauta american
- 19 de julhet - Rosalyn Sussman Yalow, fisician american, Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina
- 23 d'agost - Kenneth Joseph Arrow, economista american, Prèmi Nobel
- 19 de setembre - Paulo Freire, pedagòg brasilièr (m.1997)
- 30 de setembre - Deborah Kerr, actritz escocesa (m.2007)
- 13 d'octobre - Yves Montand, actor e cantaire francés (m.1991)
- 22 d'octobre - Georges Brassens, cantaire e compositor francés (m.1981)
- 3 de novembre - Charles Bronson, actor american (m.2003)
- 27 de novembre - Alexander Dubcek, òme politic chèc (m.1992)
- Pèire Bèc, escrivan gascon
Decèsses
- 1 de genièr - Theobald von Bethmann Hollweg cancelièr d'Alemanha (n.1856)
- 5 de mai - Alfred Hermann Fried, pacifista e escrivan austrian, Prèmi Nobel (n.1864)
- 13 de julhet - Gabriel Lippmann, fisician francés, Prèmi Nobel de Fisica (n. 1845)
- 2 d'agost - Enrico Caruso, tenòr italian (n.1873)
- 4 de novembre - Hara Takashi, primièr ministre de Japon (n.1856)
- 14 de novembre - Princessa Isabel de Brasil (n.1846)
- 21 de decembre - Marcellin Albèrt, menaire de la revòlta de 1907 (n. 1851)
Prèmi Nobel
- Prèmi Nobel de Fisica : Albert Einstein
- Prèmi Nobel de Quimia : Frederick Soddy
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : non atribuit
- Prèmi Nobel de Literatura : Anatole France
- Prèmi Nobel de la Patz : Karl Hjalmar Branting, Christian Lous Lange