Potz Arthur-de-Buyer : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
wikif
Linha 1 : Linha 1 :
[[Fichièr:Puits Arthur de Buyer XXème (7).jpg|thumb|upright=1.4|Potz Arthur-de-Buyer.]]
[[Fichièr:Puits Arthur de Buyer XXème (7).jpg|thumb|upright=1.4|Potz Arthur-de-Buyer.]]
Lo '''potz Arthur-de-Buyer''' (o '''potz n°11''') es un dels carbonatges principals de las houillères de [[Ronchamp]]. Es situat sul territòri de la comuna de [[Magny-Danigon]], dins la region [[França|francesa]] de [[Franca Comtat]]. Foguèt cavat tre [[1894]] pr'amor d'assegurar l'avenidor de la companhiá que se trobava en aquel temps dins una situacion financièra malastrosa. Lo projècte foguèt portat per Léon Poussigue, lo director de las houillères dempuèi 1891. Èra cargat de dirigir las òbras de cavatge, de concebre los bastiments e d'installar cada maquina. Le siège foguèt batejada amb lo nom del president Arthur de Buyer, que gerissiá la societat dempuèi [[1876]] e partiguèt en retirada tre que la fòssa foguèt mesa en activitat.
Lo '''potz Arthur-de-Buyer''' (o '''potz n°11''') es un dels [[Carbon|carbonatges]] principals de las houillères de [[Ronchamp]]. Es situat sul territòri de la comuna de [[Magny-Danigon]], dins la region [[França|francesa]] de [[Franca Comtat]]. Foguèt cavat tre [[1894]] pr'amor d'assegurar l'avenidor de la companhiá que se trobava en aquel temps dins una situacion financièra malastrosa. Lo projècte foguèt portat per Léon Poussigue, lo director de las houillères dempuèi 1891. Èra cargat de dirigir las òbras de cavatge, de concebre los bastiments e d'installar cada maquina. Le siège foguèt batejada amb lo nom del president Arthur de Buyer, que gerissiá la societat dempuèi [[1876]] e partiguèt en retirada tre que la fòssa foguèt mesa en activitat.


Lo potz foguèt en activitat de 1900 fins a la debuta de las annadas 1950. Sa prigondor es de 1.010 mètres, çò que fasiá d'el lo potz de mina mai prigond de l'estat francés al començament del sègle XX, e lo primièr a passar la fonzor simbolica de 1.000 mètres. Aprèp que s'i explotèt la houille durant gaireben un mièg sègle e que s'ensagèsse d'i explotar d'[[urani]] aprèp la [[Segonda Guèrra Mondiala]], s'i debanèron mantuna temptativa de reconversion, per finalament acabar en ruina a la debuta del sègle XXI. Un projècte d'installacion d'una [[centrala solara fotovoltaïca]] es a èsser estudiat per la municipalitat dempuèi junh de 2012.
Lo potz foguèt en activitat de 1900 fins a la debuta de las annadas 1950. Sa prigondor es de 1.010 mètres, çò que fasiá d'el lo potz de mina mai prigond de l'estat francés al començament del sègle XX, e lo primièr a passar la fonzor simbolica de 1.000 mètres. Aprèp que s'i explotèt la houille durant gaireben un mièg sègle e que s'ensagèsse d'i explotar d'[[urani]] aprèp la [[Segonda Guèrra Mondiala]], s'i debanèron mantuna temptativa de reconversion, per finalament acabar en ruina a la debuta del sègle XXI. Un projècte d'installacion d'una [[centrala solara fotovoltaïca]] es a èsser estudiat per la municipalitat dempuèi junh de 2012.
Linha 11 : Linha 11 :
Borne puits Arthur B.JPG|Potz B.
Borne puits Arthur B.JPG|Potz B.
</gallery>
</gallery>

[[Categoria:Carbon e derivats]]


{{Link FA|fr}}
{{Link FA|fr}}

Version del 12 decembre de 2013 a 19.12

Potz Arthur-de-Buyer.

Lo potz Arthur-de-Buyer (o potz n°11) es un dels carbonatges principals de las houillères de Ronchamp. Es situat sul territòri de la comuna de Magny-Danigon, dins la region francesa de Franca Comtat. Foguèt cavat tre 1894 pr'amor d'assegurar l'avenidor de la companhiá que se trobava en aquel temps dins una situacion financièra malastrosa. Lo projècte foguèt portat per Léon Poussigue, lo director de las houillères dempuèi 1891. Èra cargat de dirigir las òbras de cavatge, de concebre los bastiments e d'installar cada maquina. Le siège foguèt batejada amb lo nom del president Arthur de Buyer, que gerissiá la societat dempuèi 1876 e partiguèt en retirada tre que la fòssa foguèt mesa en activitat.

Lo potz foguèt en activitat de 1900 fins a la debuta de las annadas 1950. Sa prigondor es de 1.010 mètres, çò que fasiá d'el lo potz de mina mai prigond de l'estat francés al començament del sègle XX, e lo primièr a passar la fonzor simbolica de 1.000 mètres. Aprèp que s'i explotèt la houille durant gaireben un mièg sègle e que s'ensagèsse d'i explotar d'urani aprèp la Segonda Guèrra Mondiala, s'i debanèron mantuna temptativa de reconversion, per finalament acabar en ruina a la debuta del sègle XXI. Un projècte d'installacion d'una centrala solara fotovoltaïca es a èsser estudiat per la municipalitat dempuèi junh de 2012.

Modèl:Link FA