Edicte de Nantas : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
BoulaurBot (discussion | contribucions)
m Wikipedia python library
Boulaur (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 2 : Linha 2 :
|tematica=
|tematica=
|carta=
|carta=
|legenda=L'Edicte de Nantas
}}
}}
[[Fichièr:Edit_de_nantes.jpg|thumb|right|250px|L'Edicte de Nantas]]
L''''Edicte de Nantas''' es un document que foguèt signat lo 30 d'abril de 1598 per [[Enric IV de França]], que lo rei i reconeissiá la libertat de culte als [[Protestantisme|protestants]], segon mantun limit e lor concedissiá dos "brevets" principals : un nombre consequent de plaças de seguretat en garantida (aperaquí 150) e una indemnitat annadièra a pagar per las finanças reialas.
L''''Edicte de Nantas''' es un document que foguèt signat lo 30 d'abril de 1598 per [[Enric IV de França]], que lo rei i reconeissiá la libertat de culte als [[Protestantisme|protestants]], segon mantun limit e lor concedissiá dos "brevets" principals : un nombre consequent de plaças de seguretat en garantida (aperaquí 150) e una indemnitat annadièra a pagar per las finanças reialas.
[[Fichièr:Château Nantes 25.JPG|thumb|left|200px|Lo [[Castèl dels ducs de Bretanha]] a [[Nantas]], que i foguèt promulgat lo tractat]]
[[Fichièr:Château Nantes 25.JPG|thumb|left|200px|Lo [[Castèl dels ducs de Bretanha]] a [[Nantas]], que i foguèt promulgat lo tractat]]

Version del 27 julhet de 2013 a 18.21

L'Edicte de Nantas es un document que foguèt signat lo 30 d'abril de 1598 per Enric IV de França, que lo rei i reconeissiá la libertat de culte als protestants, segon mantun limit e lor concedissiá dos "brevets" principals : un nombre consequent de plaças de seguretat en garantida (aperaquí 150) e una indemnitat annadièra a pagar per las finanças reialas.

Lo Castèl dels ducs de Bretanha a Nantas, que i foguèt promulgat lo tractat


Enric IV de França èra un ancian protestant, e aviá causit de se convertir al catolicisme per fin d'accedir al tròn. La promulgacion d'aqueste edicte metèt fin a las guèrras de religion que devastèron França al sègle XVI, e constituís una amnistia qu'arrestèt la guèrra civila.