Dinosaure : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
m sauropòde
Linha 34 : Linha 34 :
A maugrat de l'etimologia deu lor nom, los dinosaurs que son pro diferenciats deus lausèrps sus mantun punts, e en particular per'mor de la loas camas quilhadas e sustot segond las descobèrtas tanhentas au lor metabolisme pròche deu metabolisme deus ausèths dab la sang cauda.
A maugrat de l'etimologia deu lor nom, los dinosaurs que son pro diferenciats deus lausèrps sus mantun punts, e en particular per'mor de la loas camas quilhadas e sustot segond las descobèrtas tanhentas au lor metabolisme pròche deu metabolisme deus ausèths dab la sang cauda.


Los dinosaures que's diversifiquèn hèra, sia en tèrmes d'endom (en bèth anar despuish gigants com los [[sauropòd]]s - podent arribar au mens dinc aus 58 m de longor - dinc aus mei petits com lo [[xixianycus]] dab sons 50 cm) sia en tèrme de dièta alimentària (anant deus [[carnivòr]]s aus [[erbivòr]]s) sia en tèrmes de postura ([[quadipèd]]a o [[bipèd]]a). D'autes animaus com los [[pterosaures]] (diferent deu grop qui balhore los ausèths de uei) qui colonizèn los aires, los reptiles aquatiques (com l'[[ichtisaure]], lo [[plesiosaure]] e l'[[elasmosaure]]) e los reptiles mamalians com lo [[dimetrodon]] correntament e iconograficament associats aus dinosaures pertanhen totun a d'autas familhas.
Los dinosaures que's diversifiquèn hèra, sia en tèrmes d'endom (en bèth anar despuish gigants com los [[sauropòde]]s - podent arribar au mens dinc aus 58 m de longor - dinc aus mei petits com lo [[xixianycus]] dab sons 50 cm) sia en tèrme de dièta alimentària (anant deus [[carnivòr]]s aus [[erbivòr]]s) sia en tèrmes de postura ([[quadipèd]]a o [[bipèd]]a). D'autes animaus com los [[pterosaures]] (diferent deu grop qui balhore los ausèths de uei) qui colonizèn los aires, los reptiles aquatiques (com l'[[ichtisaure]], lo [[plesiosaure]] e l'[[elasmosaure]]) e los reptiles mamalians com lo [[dimetrodon]] correntament e iconograficament associats aus dinosaures pertanhen totun a d'autas familhas.


Las descobèrtas e l'estudi de las rèstas fossilizadas deus dinosaures que s'acceleré a partir deu sègle XIXau e lo mot ''dinosaure'' que ho creat per [[Richard Owen]] en [[1842]].
Las descobèrtas e l'estudi de las rèstas fossilizadas deus dinosaures que s'acceleré a partir deu sègle XIXau e lo mot ''dinosaure'' que ho creat per [[Richard Owen]] en [[1842]].

Version del 7 julhet de 2013 a 22.42

Fossil de tiranosaure

Los dinosaures (mot qui vòu díser «terrible lausèrp» - deu grèc δεινός - deino - «terrible»- e σαύρα - sauru - «lausèrp») que son ua familha o clade de vertebrats fossils apareishuda au Triassic (230 milions d'annadas a), entà s'avalir a la fin de l'atge Cretacèu (65 milions d'annadas a) qui e qui daunegè l'ecosistèma terrèstre a l'escala deus vertebrats durant uas 160 milions d'annadas (durant lo Trias, lo Jurassic e lo Cretacèu, tan vau díser, per l'èra segondària. Que desapareishèn quasi tots durant l'exticcion deu Cretacèu-Paleogèn).

Lo sol grop subervivent conegut enter los dinosaures qu'ei lo deus ausèths, considerats donc per la sciéncia e la taxonomia actuala com dinosaures.

A maugrat de l'etimologia deu lor nom, los dinosaurs que son pro diferenciats deus lausèrps sus mantun punts, e en particular per'mor de la loas camas quilhadas e sustot segond las descobèrtas tanhentas au lor metabolisme pròche deu metabolisme deus ausèths dab la sang cauda.

Los dinosaures que's diversifiquèn hèra, sia en tèrmes d'endom (en bèth anar despuish gigants com los sauropòdes - podent arribar au mens dinc aus 58 m de longor - dinc aus mei petits com lo xixianycus dab sons 50 cm) sia en tèrme de dièta alimentària (anant deus carnivòrs aus erbivòrs) sia en tèrmes de postura (quadipèda o bipèda). D'autes animaus com los pterosaures (diferent deu grop qui balhore los ausèths de uei) qui colonizèn los aires, los reptiles aquatiques (com l'ichtisaure, lo plesiosaure e l'elasmosaure) e los reptiles mamalians com lo dimetrodon correntament e iconograficament associats aus dinosaures pertanhen totun a d'autas familhas.

Las descobèrtas e l'estudi de las rèstas fossilizadas deus dinosaures que s'acceleré a partir deu sègle XIXau e lo mot dinosaure que ho creat per Richard Owen en 1842.

Per mantuas annadas que s'a considerat los dinosaures com reptils lents dab la sang hreda e que s'a quitament devisat suber la loa peguessa ; uei que'us se considèran meilèu com animaus de sang cauda (com los ausèths, los lors tanhents dirèctes) e dab comportaments sociaus per mantuns (com ac muisha l'estudi de las loas peadas fossilizadas).

La disparicion deus dinosaures que demòra un deus grans enigmas de la sciéncia dab debat suber ua desapareishuda progressiva (com ac semblan muishar las excavacions) o catastrofica (aquesta motivada per rèstas de meteorit trobadas dehens los sediments d'aqueth periòde). Ambs teorias que's pòden totun considerar amassas.

Las primièras de paucas linhas de dinosaures primitius se diversifiquèron pendent lo rèste deu Triassic, e aquestes èssers desvolopèron lèu lèu de caracteristicas e varietat de talhas adaptadas a la vida en gaireben totes los mitans ecologics terrèstres. D'ont la granda adaptabilitat que possedián de per lor regim alimentari, agilitat e intelligéncia qualques especimèns coma lo Coelophysis, comparat dab d'autres tipes de reptiles.

Comportament

Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

E mai se se dispausa pas de totas las donadas al complèt, es clar que los dinosaures pas avians, en general, èran voluminoses. Quitament dins los sieus pròpris estandards, los sauropòdes atenhián l'estatus de gigantescs: pendent bona part de lo sieu reinatge, fins als mai pichones d'aqueste subgrop èran considerablament màgers que quin autre animal que siá de lo sieu abitat, e los mai grand èra almens un òrdre de magnitud màger que quin autre que siá vertebrat que caminès sobre la faz de la planeta. Aquesta es, possiblament, una de las rasons principalas de l'interès qu'aquestas bèstias an desvelhat en lo public en general a travèrs dels ans. Mas l'evolucion faguèt tanben aparéisser dinosaures pichones, qualques del tamaño d'una galina, coma lo Compsognathus, e mai diminutos encara. Lo material fossil recuperat d'aquestes "dinosaure nans" sòl pas èsser tan complèt, doncas que los sieus uasses èran fòrça mai fragils, çò que dificultèt la siá preservacion.

Extrèmes

Lo mai naut e pesat dels dinosaures que se'n recuperèt l'esqueleta complèt foguèt lo Brachiosaurus, especimèn que foguèt descobèrt en Tanzania entre 1907 e 1912. Se tròba expausat en lo Musèu Humboldt de Berlin, e a 12 mètres de naut e aja pesat probablament de 40 a 60 tonas. Lo mai long dels trobats complèts es lo Diplodocus, d'unes 30 de mètres, recuperat en Wyoming, en los Estats Units e exibit en lo Musèu d'Istòria Naturala de Carnegie en 1907.

Galeria deus dinosaures mei famós

Reptiles famós non tanhents de la clade deus dinosaures

Classificacion

Los dinosaures son devesits en dus gropes : los saurischians (dab ancas de lausèrt) e los ornitischians (dab ancas d'ausèths)


La classificacion completa deus dinosaures :

Dinosauria
|-saurischia 
|  |-|-sauropodomorpha
|  |     |-sauropoda
|  |        |-eusauropoda
|  |           |-|-euhelopidae
|  |           |    |-mamenchisauridae
|  |           |-neosauropoda
|  |              |-diplodocimorpha
|  |              |  |-rebbachisauridae
|  |              |  |- |-diplodocidae
|  |              |      |-dicraeosauridae
|  |              |-macronaria     
|  |                 |-camarasauridae
|  |                 |- titanosauriformes 
|  |                     |-brachiosauridae
|  |                     |-titanosauria
|  |                        |-titanosauridae
|  |        
|  |-theropoda 
|     |-eoraptor
|        |-herrerasauria
|           |-coelophysoidea
|           | |-coelophysidae
|           | |-dilophosauridae
|           |-ceratosauroidea (neotheropoda)
|              |-neoceratosauria
|              |  |-ceratosauridae
|              |  |-abelisauria
|              |      |-noasauridae
|              |      |-abelisauridae
|              |-tetanurae
|                 |-spinosauroidea
|                 | |-?megalosauroidea
|                 |    |-torvosauridae
|                 |    |-spinosauridae
|                 |-avetheropoda
|                       |-|-carnosauria
|                       |     |-allosauroidea
|                       |        |-sinraptoridae
|                       |        |-allosauridae
|                       |        |-carcharodontosauridae
|                       |-coelurosauria
|                          |-avipluma
|                             |-tyrannosauroidea
|                             |-maniraptoriforma
|                                |-arctometatarsalia
|                                |  |-ornithomimosauria 
|                                |-metatheropoda
|                                   |-compsoghatidae
|                                   |-maniraptora
|                                      |-enigmosauria
|                                      | |-therizinosauria
|                                      | | |-therizinosauridae
|                                      | |-oviraptorosauria
|                                      |    |-caenagnathoidea
|                                      |       |-oviraptoridae
|                                      |-alvarezsauria
|                                      |  |-mononykinae
|                                      |-paraves
|                                         |-deinonychosauria
|                                            |-microraptoria
|                                            | |-dromaeosauridae
|                                            |    |-dromaeosaurinae
|                                            |-|-troodontidae
|  				                    |-unenlaghidae
|                                               |-avialae
|                                                  |-archaeopteryghidae
|                                                  |-ornithurae
|                                                     |-avebrevicauda
|                   
|-ornithischia   
   |-thyreophora
   | |-stegosauria
   | | |-stegosauridae
   | |-ankylosauromorpha
   |    |-nodosauridae
   |    |-ankylosauroidea
   |       |-polacanthidae
   |       |-ankylosauridae
   | 
   |-cerapoda
      |-|-?heterodontosauridae                           
      | |-ornithopoda
      |     |- hypsolophodontidae
      |         |- iguanodontidae
      |             |-hadrosauria
      |                |-hadrosaurinae
      |                |-lambeosaurinae 
      |
      |-marginocephalia
         |-?psittacosauria
         |-pachycephalosauria
         | |-homalocephaloidea
         |-neoceratopsia
            |-protoceratopsidae
            |-?leptoceratopsidae
            |-ceratopsia 
               |-ceratopsidae
                  |-centrosaurinae
                  | |-Pachyrhinosaurini
                  |-chasmosaurinae 


simpificada :

Dinosauria
|-saurischia 
|  | |-sauropoda
|  |    |-eusauropoda
|  |-theropoda 
|     |-coelophysoidea
|      |-neotheropoda
|          |-tetanurae
|             |-|-carnosauria
|             |-coelurosauria
|-ornithischia   
   |-thyreophora
   |-cerapoda
      | |-ornithopoda
      |-marginocephalia

Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ Modèl:Link FA