Ordovician : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Creacion de la pagina amb « L''''Ordovician''' es lo segond periòde geologic de l'èra Paleozoica que, segontes las modèrnas datacions, comencèt fa 488,3 ± 1,7 milions d'ans e fenigu... »
 
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
L''''Ordovician''' es lo segond periòde geologic de l'èra [[Paleozoic]]a que, segontes las modèrnas datacions, comencèt fa 488,3 ± 1,7 milions d'ans e feniguèt fa 443,7 ± 1,5 milions d'ans; en d'òbras classicas, se considerava que l'ordovician abastava dels 505 de milions d'ans fins a fa 440 milions d'ans. Successor del [[Cambrian]] e anterior al [[Silurian]].
L''''Ordovician''' es lo segond periòde geologic de l'èra [[Paleozoic]]a que, segon las datacions modèrnas, comencèt fa 488,3 ± 1,7 milions d'ans e finiguèt fa 443,7 ± 1,5 milions d'ans; classicament, se considerava que l'ordovician s'estendiá de 505 de milions d'ans fins a fa 440 milions d'ans. Après lo [[Cambrian]] e abans lo [[Silurian]].


En aqueste periòde, un jorn aviá 21 oras e aviá pas d'[[animal]]s dins [[tèrra]] fèrma per l'escasez d'[[oxigèn]] en l'[[atmosfèra]]. Abundan Los [[fossil]]s, que destacan entre el los [[trilobit]]s e en qualques regions se formèron los jaciments de [[petròli]] e [[gas]].
En aqueste periòde, un jorn aviá 21 oras e i aviá pas d'[[animal]]s subre la [[tèrra]] fèrma per encausa de l'escarsetat d'[[oxigèn]] dins l'[[atmosfèra]]. Abondan los [[fossil]]s d'aqueste periòde, e entre eles cal notar los [[trilobit]]s e dins qualques regions se formèron tanben los jaciments de [[petròli]] e de [[gas]].


[[als:Ordovizium]]
[[als:Ordovizium]]

Version del 6 julhet de 2013 a 19.41

L'Ordovician es lo segond periòde geologic de l'èra Paleozoica que, segon las datacions modèrnas, comencèt fa 488,3 ± 1,7 milions d'ans e finiguèt fa 443,7 ± 1,5 milions d'ans; classicament, se considerava que l'ordovician s'estendiá de 505 de milions d'ans fins a fa 440 milions d'ans. Après lo Cambrian e abans lo Silurian.

En aqueste periòde, un jorn aviá 21 oras e i aviá pas d'animals subre la tèrra fèrma per encausa de l'escarsetat d'oxigèn dins l'atmosfèra. Abondan los fossils d'aqueste periòde, e entre eles cal notar los trilobits e dins qualques regions se formèron tanben los jaciments de petròli e de gas.