Golf de Mexic : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 16 : Linha 16 :


Las ciutats costièras principalas son [[Tampa]], [[Saint Petersburg]], [[Pensacola]], [[Mobile]], [[Nòva Orleans]], [[Beaumont (Texas)|Beaumont]] e [[Houston]] (totas aquelas als Estats Units), [[Tampico]], [[Tuxpan]], [[Veracruz]] e [[Mérida (Mèxic)|Mérida]] (en Mexic) e [[l'Avana]] (a Cuba).
Las ciutats costièras principalas son [[Tampa]], [[Saint Petersburg]], [[Pensacola]], [[Mobile]], [[Nòva Orleans]], [[Beaumont (Texas)|Beaumont]] e [[Houston]] (totas aquelas als Estats Units), [[Tampico]], [[Tuxpan]], [[Veracruz]] e [[Mérida (Mèxic)|Mérida]] (en Mexic) e [[l'Avana]] (a Cuba).
==Geologia==

Lo consensus entre los geològs, qu'an estudiat la geologia del Golf de Mexic, es que entrò a la fin del [[Triassic]], lo Golf de Mexic existiá pas. Abans lo Triassic tardiu, l'airal ara ocupat pel Golf de Mexic èra una tèrra seca, qu'inclusiá la rusca continentala ont se tròba uèi [[Yucatan]], al mitan del grand supercontinent de la [[Pangèa]]. Aquesta tèrra presenta de contunh una cadena de montanha que s'estend del nòrd-Mexic central, a travèrs lo soslevament tectonic de Marathon fins a l'oèst de [[Tèxas]] e las [[montnhas Ouachita]] d'[[Oklahoma]], fins [[Alabama]] que i es ligat dirèctament per las [[montanhas Appalachias]]. Foguèt creat per la collision de las placas continentalas que formèron Pangèa. Coma o comprenguèron Roy Furgoneta Arsdale e Randel T. *Cox, aquestas montanhas se bresèron al [[Cretacèou]] tardiu amb la formacion de la baia de [[Mississipí]].
== Vejatz tanben ==
== Vejatz tanben ==
* [[Corrent del Golf]]
* [[Corrent del Golf]]

Version del 29 junh de 2013 a 10.46

Lo golf de Mexic en 3D

Lo golf de Mexic (en anglés Gulf of Mexico, en espanhòl Golfo de México) es la part de l'ocean Atlantic compresa entre las peninsulas de Florida e Yucatan, al sud-èst de l'America del Nòrd. Comunica al sud-èst amb la mar Cariba pel canal de Yucatan e a l'èst amb l'Atlantic pel canal de Florida. S'espandís sus una superfícia d'1 550 000 km² e atenh una fonsor maximala de 3804 m.

Los estats ribairencs del golf son:

Lo corrent del Golf, un corrent caud de l'ocean Atlantic e un dels corrents oceanics mai fòrts que se conesca, a per origina precisament lo golf de Mexic. Lo golf recep la visita, mantuna vegada cada sason, dels auragans potents de l'Atlantic; d'unes an causat de pèrdas umanas e materialas (demest los pus recents, per exemple, l'auragan Katrina en l'an 2005).

La baia de Campeche, en Mexic, es un de las grandas entradas d'aqueste golf, e es sonque un exemple de las nombrosas baias e calas que descopan la còsta del golf de Mexic. I desembocan un grand nombre de rius, que lo principal es Mississipí. Lo litoral del golf es plan gaireben pertot e se caracteriza per la preséncia de longas e estrechas barrièras de petitas illas, e tanben sanhas e paluns e de grandas extensions de plajas sablonosas.

Las ciutats costièras principalas son Tampa, Saint Petersburg, Pensacola, Mobile, Nòva Orleans, Beaumont e Houston (totas aquelas als Estats Units), Tampico, Tuxpan, Veracruz e Mérida (en Mexic) e l'Avana (a Cuba).

Geologia

Lo consensus entre los geològs, qu'an estudiat la geologia del Golf de Mexic, es que entrò a la fin del Triassic, lo Golf de Mexic existiá pas. Abans lo Triassic tardiu, l'airal ara ocupat pel Golf de Mexic èra una tèrra seca, qu'inclusiá la rusca continentala ont se tròba uèi Yucatan, al mitan del grand supercontinent de la Pangèa. Aquesta tèrra presenta de contunh una cadena de montanha que s'estend del nòrd-Mexic central, a travèrs lo soslevament tectonic de Marathon fins a l'oèst de Tèxas e las montnhas Ouachita d'Oklahoma, fins Alabama que i es ligat dirèctament per las montanhas Appalachias. Foguèt creat per la collision de las placas continentalas que formèron Pangèa. Coma o comprenguèron Roy Furgoneta Arsdale e Randel T. *Cox, aquestas montanhas se bresèron al Cretacèou tardiu amb la formacion de la baia de Mississipí.

Vejatz tanben