Leonce Verny : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Matieu Sokolovic (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Matieu Sokolovic (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 4 : Linha 4 :
Escolan a [[Escòla politecnica (França)|Politecnica]] (promocion 1856), engenhaire d'engeni maritime a [[Brest]], realiza, en 1864-65 sota la demanda dau [[shogun]], que cerca lo sostenh de [[França]], un bèl arsenau a Yokosuka, promiers [[chantier navau|chantiers navaus]] modèrnes de [[Japon]]. Lo sovenir de Verny demorèt : son estatua exista encara sus lo pòrt de Yokosuka e la ciutat festeja cada annada sa memòria en novembre.
Escolan a [[Escòla politecnica (França)|Politecnica]] (promocion 1856), engenhaire d'engeni maritime a [[Brest]], realiza, en 1864-65 sota la demanda dau [[shogun]], que cerca lo sostenh de [[França]], un bèl arsenau a Yokosuka, promiers [[chantier navau|chantiers navaus]] modèrnes de [[Japon]]. Lo sovenir de Verny demorèt : son estatua exista encara sus lo pòrt de Yokosuka e la ciutat festeja cada annada sa memòria en novembre.


Au tornar de Japon, baileja lei Minas de [[Roche-la-Molière]] e [[Firminy]] en janvier de 1877 e li demòra finco setembre 1895 avans que de ne venir l'admenistraire. Ne faguèt la promiera companhia dau bacin de [[Léger]] e desenvelopa una politica pairenala. A son sèti a la [[Cambra de comerci]] de [[Sant-Estève]] (1881-1900) que n'es lòngtemps lo secretari (1883-1896) e reçaup la [[Legion d'onor]].
Au tornar de Japon, baileja lei Minas de [[Roche-la-Molière]] e [[Firminy]] en janvier de 1877 e li demòra finco setembre 1895 avans que de ne venir l'admenistraire. Ne faguèt la promiera companhia dau bacin de [[Léger]] e desenvelopa una politica pairenala. A son sèti a la [[Cambra de comerci]] de [[Sant Estève]] (1881-1900) que n'es lòngtemps lo secretari (1883-1896) e reçaup la [[Legion d'onor]].

Version del 10 agost de 2007 a 05.00

François Léonce Verny, naissut lo 2 de decembre 1837 à Aubenàs (Ardecha) e mòrt lo 1er de mai 1908 a Pònt d'Aubenàs, fuguèt un engenhaire francés que bailejèt lo bastiment de l'arsenau de Yokosuka, ajudant ansinta Japon d'acomençar sa modernisacion.

Escolan a Politecnica (promocion 1856), engenhaire d'engeni maritime a Brest, realiza, en 1864-65 sota la demanda dau shogun, que cerca lo sostenh de França, un bèl arsenau a Yokosuka, promiers chantiers navaus modèrnes de Japon. Lo sovenir de Verny demorèt : son estatua exista encara sus lo pòrt de Yokosuka e la ciutat festeja cada annada sa memòria en novembre.

Au tornar de Japon, baileja lei Minas de Roche-la-Molière e Firminy en janvier de 1877 e li demòra finco setembre 1895 avans que de ne venir l'admenistraire. Ne faguèt la promiera companhia dau bacin de Léger e desenvelopa una politica pairenala. A son sèti a la Cambra de comerci de Sant Estève (1881-1900) que n'es lòngtemps lo secretari (1883-1896) e reçaup la Legion d'onor.