Mollusca : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Linha 7 : | Linha 7 : | ||
Los '''mollusques''' ('''Mollusca''', del [[latin]] molluscus, "moth") forman òm dels grandes filums del règne [[animal]]. Son invertebrats protostòm celomats, triblastics amb simetria bilateral (e mai se qualqu'uns pòdon aver una asimetría segondària) e pas segmentats, de còs moth, despolhi o protegit per una concha. Los mollusques son los invertebrats mai nombroses après los artropòdes, e incluson de formas tan conegudas coma las [[clòsca]], [[ostras]], [[calamar]]s, [[polp]]s, de [[Limac|limaques]] e una granda diversitat de vises, tant marines coma terrèstres. |
Los '''mollusques''' ('''Mollusca''', del [[latin]] molluscus, "moth") forman òm dels grandes filums del règne [[animal]]. Son invertebrats protostòm celomats, triblastics amb simetria bilateral (e mai se qualqu'uns pòdon aver una asimetría segondària) e pas segmentats, de còs moth, despolhi o protegit per una concha. Los mollusques son los invertebrats mai nombroses après los artropòdes, e incluson de formas tan conegudas coma las [[clòsca]], [[ostras]], [[calamar]]s, [[polp]]s, de [[Limac|limaques]] e una granda diversitat de vises, tant marines coma terrèstres. |
||
Se calcula que pòt existir apròp 100.000 espècias viuentas, e 35.000 espècias extintas, doncas que los mollusques an una longa istòria geologica, que se remonta al Precambrian fins al recent. Los |
Se calcula que pòt existir apròp 100.000 espècias viuentas, e 35.000 espècias extintas, doncas que los mollusques an una longa istòria geologica, que se remonta al Precambrian fins al recent. Los mollusques colonizan practicament totes los ambients, dempuèi las grandas nautors a mai de 3.000 m sobratz lo nivèl de la mar fins a de prigondors oceanics de mai de 5.000 m de prigondor, en las aigas polaras o tropicales e sòlen èsser d'elements comuns dels litorales de tot lo mond. |
||
Son d'animals de còs moth (dividits en cap, massa visceral e pè) amb tres caracteristicas unicas en lo règne animal que s'identifican per el: |
Son d'animals de còs moth (dividits en cap, massa visceral e pè) amb tres caracteristicas unicas en lo règne animal que s'identifican per el: |
||
| Linha 15 : | Linha 15 : | ||
* Un organ d'alimentacion cridada radula (formada de de filas de dents quitinosos curvos). |
* Un organ d'alimentacion cridada radula (formada de de filas de dents quitinosos curvos). |
||
L'interès de l'[[òme]] en los mollusc es enòrme. Los |
L'interès de l'[[òme]] en los mollusc es enòrme. Los mollusques son una importanta font d'alimentacion per l'espècia umana. En mai, de nombrosas [[malautiá]]s parasitarias tant umanas coma veterinarias son transmesas pels mollusques, qu'agisson coma ospedador intermediari, sustot de [[platelmint]]s trematodes. |
||
[[Categoria:Mollusc|*]] |
[[Categoria:Mollusc|*]] |
||
Version del 11 junh de 2013 a 17.34
Mollusc
[[Categoria:Article amb taxobox-- F6EBE4]]
(vejatz arbre filogenetic) |-----
| Règne | Règne de precisar |
|---|---|
| Embrancament | Mollusca |
Los mollusques (Mollusca, del latin molluscus, "moth") forman òm dels grandes filums del règne animal. Son invertebrats protostòm celomats, triblastics amb simetria bilateral (e mai se qualqu'uns pòdon aver una asimetría segondària) e pas segmentats, de còs moth, despolhi o protegit per una concha. Los mollusques son los invertebrats mai nombroses après los artropòdes, e incluson de formas tan conegudas coma las clòsca, ostras, calamars, polps, de limaques e una granda diversitat de vises, tant marines coma terrèstres.
Se calcula que pòt existir apròp 100.000 espècias viuentas, e 35.000 espècias extintas, doncas que los mollusques an una longa istòria geologica, que se remonta al Precambrian fins al recent. Los mollusques colonizan practicament totes los ambients, dempuèi las grandas nautors a mai de 3.000 m sobratz lo nivèl de la mar fins a de prigondors oceanics de mai de 5.000 m de prigondor, en las aigas polaras o tropicales e sòlen èsser d'elements comuns dels litorales de tot lo mond.
Son d'animals de còs moth (dividits en cap, massa visceral e pè) amb tres caracteristicas unicas en lo règne animal que s'identifican per el:
- Un pè muscular.
- Una concha calcarea secretada per un integument subyacente cridat saile, en d'escasenças absentas.
- Un organ d'alimentacion cridada radula (formada de de filas de dents quitinosos curvos).
L'interès de l'òme en los mollusc es enòrme. Los mollusques son una importanta font d'alimentacion per l'espècia umana. En mai, de nombrosas malautiás parasitarias tant umanas coma veterinarias son transmesas pels mollusques, qu'agisson coma ospedador intermediari, sustot de platelmints trematodes.