Savinien Cyrano de Bergerac : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Addbot (discussion | contribucions)
m Bot: Migrating 10 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q213614 (translate me)
MerlIwBot (discussion | contribucions)
m Robòt Tirar: ru (strong connection between (2) oc:Savinien Cyrano de Bergerac and ru:Сирано де Бержерак, Савиньен),uk (strong connection between (2) oc:Savinien Cyrano de Bergerac and [[uk:Сірано де Берж...
Linha 27 : Linha 27 :
[[Categoria:Naissença en 1619]]
[[Categoria:Naissença en 1619]]
[[Categoria:Decès en 1655]]
[[Categoria:Decès en 1655]]

[[it:Savinien Cyrano de Bergerac]]
[[pl:Cyrano de Bergerac]]
[[ru:Сирано де Бержерак]]
[[uk:Бержерак Савіньєн Сірано де]]

Version del 5 junh de 2013 a 03.54

Cyrano de Bergerac

Hercule Savinien Cyrano de Bergerac (París, lo 6 de març de 1619 - Sannois lo 28 de julhet de 1655) que ho un escrivan francés deu sègle XVII. Lo son nom de Bergerac, version francesa deu nom de la vila peirigordina Brageirac, qu'èra lo nom de la proprietat que revindicava dens la vath de Chevreuse (Isla de França) e qu'èra hèra luenh e indirectament ligat dab la soa etimologia occitana.

A maugrat d'aquesta non occitanitat, aqueth nom semblaoccitan associat dab la soa carrièra militar e la soa reputacion de duelista qu'inspirèn, au sègle XIX, l'escrivan francés Edmond Rostan entà hargar lo son internacionaument famós personatge fictiu, parangon deu gascon. Que participa atau a ahortir lo mite romantic e burlesc deu gascon (amassa dab lo Baron de Faeneste d'Agrippa d'Aubigné, lo Matamòr de l’Illusion Comica de Pierre Corneille e lo Capitani Fracasse («baron de Cigognac» dens lo roman) de Teofil Gautièr

Vita

Savinien Cyrano de Bergerac que vadó donc a París, hilh d'un avocat deu parlament, Abel de Cyrano, e de Espérance Bellange. Que pravè a Saint-Forget (Isla de França) e que's he militar. Alebat au sèti d'Arras en 1641, que's retirè de la vida militara e qu'estudiè la filosofia dab Pierre Gassendi.

Que ho un libre pensaire e un libertin de la purmèra ondada (lo libertinatge erudit).

Dens la soa òbra divèrsa (dramatica, romanesca, epistografica, lirica) que cau destacar la soa tragedia La Mort d’Agrippine, la soa comedia Le pédant joué (en occitan lo pedant enganat), lo roman comic L’autre monde ou les états et empires de la lune (en occitan L'aute monde o los estats e empèris de la lua) e las soas set mazarinadas.

Edicions en linha