Edoard Ièr d'Anglatèrra : Diferéncia entre lei versions
m Wikipedia python library |
mCap resum de modificació |
||
Linha 3 : | Linha 3 : | ||
|carta= |
|carta= |
||
}} |
}} |
||
[[Fichièr:Gal nations edward i.jpg|thumb|right|250px|Edoard Ièr d'Anglatèrra]] |
|||
'''Edoard Ièr d'Anglatèrra''' ([[17 de junh]] de [[1239]] – [[7 de julhet]] de [[1307]]) foguèt rei d'Anglatèrra de de 1272 fins a sa mòrt. Escaissat ''Edward Longshanks'' (Edoard de las cambas longas) e ''Hammer of the Scots'' (martèl dels escosseses). |
'''Edoard Ièr d'Anglatèrra''' ([[17 de junh]] de [[1239]] – [[7 de julhet]] de [[1307]]) foguèt rei d'Anglatèrra de de 1272 fins a sa mòrt. Escaissat ''Edward Longshanks'' (Edoard de las cambas longas) e ''Hammer of the Scots'' (martèl dels escosseses). |
||
Version del 17 mai de 2013 a 08.53
Edoard Ièr d'Anglatèrra (17 de junh de 1239 – 7 de julhet de 1307) foguèt rei d'Anglatèrra de de 1272 fins a sa mòrt. Escaissat Edward Longshanks (Edoard de las cambas longas) e Hammer of the Scots (martèl dels escosseses).
Èra lo filhs del rei Enric III d'Anglatèrra e d'Alienòr de Provença, [1] Participèt a la Novena Crosada e foguèt lo conquistaire d'Escòcia e del País de Galas.
Participèt rapidament a la gestion deis afaires dau reiaume. Sostenguèt durant un periòde cort lo movement dei senhors reformators dirigit per Simon V de Montfòrt còntra l'autoritat de son paire. Pasmens, cambièt de camp e participèt a la desfacha e la mòrt de Montfòrt a Eversham en 1265. Après la pacificicacion dau país en 1269, dirigiguèt sensa succès vertadier la Novena Crosada (1271-1272). Vengut rèi durant lo retorn de la crosada, decidiguèt d'acomençar una reforma de l'administracion reiala e dau drech comun. Pasmens, s'interessèt tanben ais afaires estrangiers. En particular, ataquèt e conquistèt lo País de Galas entre 1282 e 1283. L'annexèt a son reiaume e bastiguèt un ret de castèus e de colonias anglés per limitar lo risc de revòuta. En 1291, Edoard foguèt tanben reconegut coma rèi d'Escòcia mai son autoritat foguèt contestada e mau segura. Pasmens, leis impòsts creats per finançar sa politica militara entraïnèron l'aparicion d'una oposicion religiosa que va crear una crisi grèva non reglada a sa mòrt.