Hernán Cortés : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Addbot (discussion | contribucions)
m Bot: Migrating 103 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q7326 (translate me)
Addbot (discussion | contribucions)
m Bot: Migrating 2 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q7326 (translate me)
Linha 94 : Linha 94 :
[[Categoria:Conquestador]]
[[Categoria:Conquestador]]
[[Categoria:Personalitat espanhòla del sègle XVI]]
[[Categoria:Personalitat espanhòla del sègle XVI]]

[[ar:إرنان كورتيس]]
[[mk:Ернан Кортес]]

Version del 30 març de 2013 a 08.04

Hernán Cortés
Escut de Cortés

Hernán Cortés de Monroy y Pizarro (Medellín, Extremadura, alavetz Castelha, 1485Castilleja de la Cuesta, Andalosia, lo 2 de decembre de 1547) foguèt un dei conquistadors principaus que conquistèt e someteguèt l'Empèri Astèca.

Nascut dins lo Reiaume de Castelha, traversèt l'ocean per faire fortuna e visquèt dins l'illa d'Hispañola puei a Cuba onte recebèt una proprietat coloniala (una encomienda) e organizèt una expedicion de conquista dau continent maugrat l'ostilitat persistenta dau governador de la colonia, Diego Velázquez de Cuéllar.

Estrategicament e tacticament, comprenguèt l'ostilitat de grops indians còntra la supremacia astèca e seis aliats, l'avantatge donat per l'explecha de mites de la religion astèca e la poissança deis armas europèas a respèct deis armas tradicionalas utilizadas en America Centrala. En mai d'aquò, aguèt una mestressa indiana, coneguda dins l'Istòria coma Doña Marina que foguèt tanben son conselhier e son interprèta. Fin finala, maugrat quauquei desfachas importantas e una resisténcia acarnada (Nuech Trista), capitèt la conquista rapida dei territòris astècas. Coma recompensa, foguèt nomat duc de Oaxaca per lo rèi d'Espanha e rintrèt au país vèrs 1540 ambé de riquessas importantas.

Familha e jovença

Hernán Cortés èra lo fiu unic d’una familha de l’aristocràcia auta d’Espanha entre 1483 e 1485[1]. Son paire, Martin Cortés de Monroy, foguèt Procuraire generau, e divèrsei membres de la familha participèron ambé succès a la Reconquista, especialament dins la província d’Estremadura. I obtenguèron de fèus.

A 14 ans, Cortés foguèt mandat per doas annadas a l’Universitat de Salamanca avans d’abandonar seis estudis per començar una carriera dins l’armada. En 1504 o 1506, s’embarquèt per America per participar a la colonizacion de l’illa d’Hispaniola. I recebèt de tèrras, d’esclaus e la carga de notari.

En 1511, participèt a una campanha de conquista de l’illa de Cuba e recebèt d’autrei tèrras. Venguèt tanben cònsol de Santiago de Cuba. En 1518, après leis expedicions en Yucatan e lei racòntes de Francisco Hernández de Córdoba (1517) e Juan de Grijalva (1518) a prepaus d’aur dins lei ciutats de la region, se decidiguèt de preparar a son torn una expedicion dins la region.

La conquista de Mexic

Lei premiers contactes

En causa de la mesfisança dau governador de Cuba, Cortés foguèt obligit de precipitar sa partença ambé solament onze naviris e mens d’un milier d’òmes. Pasmens, la màger part èran de soudats experimentats qu’avián ja participat ai guèrras d’Itàlia. Lo 22 d’abriu de 1519, desbarquèron pròche dau luòc ocupat per la vila modèrna de Veracruz. Lei premiers contactes ambé lei Maias foguèron relativament bons e Cortés descurbiguèt doas personas que van aver un ròtle primordiau dins la perseguida de son expedicion.

Lo premier foguèt lo capelan espanhòu Gerónimo de Aguilar qu’èra un presonier ancian d’una tribú d’Indians. Lo segond èra una esclava, dicha Malintzin. Lei dos avián una conoissença fòrça importanta dei lengas, dei populacions e de la politica de la region. Venguèron de membres majors de l’expedicion. Puei, Cortes aprenguèt l’existéncia d’un país dich ‘’Mexico’’, en fach l’Empèri Astèca, que sembla d'èsser lo centre dei riquessas circulant dins la region. De contactes foguèron donc conclús ambé lei representants de son rèi, Moctezuma II e la conquista d’aquela region va venir pauc a pauc l’objectiu principau de Cortés.

De la fondacion de Vera Cruz a Cholula

Per començar la conquista de Mexic, Cortés fondèt una vila a l’endrech dau desbarcament que foguèt dicha Veracruz. Ne’n venguèt lo capitani generau devenent donc independent de l’autoritat dau governador de Cuba. Aquò, e l’abséncia de resultats dins l’expedicion, entraïnèt una revòuta d’una partida dei membres de l’expedicion. Cortés deguèt eliminar lei caps principaus dau movement per reprendre lo contraròtle de seis òmes.

D’autra part, gràcias ai conseus de Malintzin, lo conquistador poguèt crear de relacions diplomaticas ambé de pòples enemics deis Astècas. Descurbiguèt tanben lo dieu Quetzalcoatl, divinitat principala de tota la region d’America Centrala, e lei tradicions parlant de son retorn sota la forma d’un òme blanc.

Lo 19 d’aost de 1519, acomencèt sa campanha en direccion dei territòris astècas. Lo 2 de setembre, averèt una batalha còntra lei tropas de la ciutat de Tlaxcala, enemiga de la Tripla Aliança astèca[2], e obtenguèt son aliança e son sostèn. Aprofichant aquelei renfòrç e la possibilitat de faire una pausa, leis Espanhòus poguèron contuniar d’avançar après quauquei setmanas per arribar a Cholula onte recebèron un acuelh favorable per leis Astècas. Pasmens, aquela recepcion èra una leca per eliminar l’expedicion durant la nuech. Avertits, Cortés e sei fòrças ataquèron d’en premier e destruguèron la vila tuant entre 15 000 e 30 000 abitants.

La conquista de l’Empèri Astèca

L’intrada dins Tenochtitlan

Trajècte de Cortés fins a Tenochtitlan.

La destruccion de Cholula permetèt ais Espanhòus d’espaurir leis Astècas que deguèron acceptar l’intrada de Cortés e de seis aliats dins lor capitala Tenochtitlan lo de novembre de 1519. Totei leis exigéncias de Cortés foguèron egalament acceptadas coma lo desliurament d’aur cada an a Cortés e au rèi d’Espanha e lo remplaçament de l’estatua d’un dieu astèca per una escultura de la Verge Maria.

Enterin, de combats avián agut luòc a l’entorn de Veracruz entraïnant la mòrt de quauquei membres de la garnison. Aquò mostrèt ais Astècas que leis Espanhòus èran pas de dieus mai solament d’òmes normaus. De mai, a Tenochtitlan, lei relacions entre lei dos camps venguèron fòrça marridas après la descubèrta d’un tesaur escondut per de soudats de Cortés. Per empachar una ataca massiva deis Astècas, Cortés decidiguèt tornarmai d'agir d'en premier e prenguèt lo rèi Moctezuma II coma ostatge. Aqueu darrier deguèt venir lo vassau dau rèi d’Espanha.

La lucha intèrna entre conquistadors

Quauquei jorns après lo succès de Cortés a Tenochtitlan, una expedicion desbarquèt per esquichar la rebellion de Cortés còntra l’autoritat dau governador de Cuba durant la fondacion de Veracruz e la presa dau titól de capitani generau. Dirigit per Panfilo de Narvaez, annoncièron la traïson de Cortes ais Astècas e li donèron lo drech de lo tuar.

La reaccion de Cortés foguèt rapida. Laissant un centenau d’òmes en garnison a Tenochtitlan, mandèt una ofensiva rapida còntra Narvaez que foguèt tuat après una sospresa. Lo rèsta de sei tropas acceptèt de jónher l’expedicion de Cortés gràcias au racònte dei riquessas de la capitala astèca.

La rebellion astèca

Representacion de la batalha d’Otumba lo 7 de julhet de 1520.
Representacion dau sètge de Tenochtitlan.

Après sa victòria còntra Narvaez, l’armada de Cortés intrèt tornarmai dins Tenochtitlan lo 24 de junh de 1520. Pasmens, l’acuelh foguèt fòrça marrit e una revòuta aguèt luòc entraïnant la mòrt de Moctezuma II e la rebellion generala de la vila dins la nuech dau 30 de junh au 1en de julhet (Nuech Trista). Vencuts, leis Espanhòus se deguèron retirar en fòra de la ciutat ambé de pèrdas importantas.

Pasmens, lo 7 de julhet, l’ofensiva astèca foguèt replegada a Otumba. Gràcias au sostèn de Tlaxcala, Cortés poguèt formar una armada novèla e enceuclar Tenochtitlan que deguèt capitular lo 13 d’aost de 1521 marcant la fin de l’estat astèca.

Après sa victòria còntra leis Astècas, Cortés mandèt d’autreis expedicions en America Centrala. En 1524, la traïson de Cristóbal de Olid durant una expedicion vèrs lo sud l’obliguèt de mandar una ofensiva en fòra de Mexic. Aprofichant sa partença, de rumors d’insurreccions astècas aguèron luòc au profiech dau darrier emperaire astèca, Cuauhtémoc ambé lo sostèn dau rèi de Tlacopan.

Foguèt l’ocasion per Cortés d’assegurar son poder per l’eliminacion dau rèsta de l’aristocràcia auta astèca encara enemiga deis Espanhòus e per la desfacha finala de Cristóbal de Olid que foguèt egalament tuat.

Leis expedicions vèrs Califòrnia

Entre 1533 e 1540, Cortés mandèt o diriguèt quatre expedicions d’exploracion e de colonizacion vèrs Califòrnia. Aqueleis operacions obtenguèron gaire de resultats mai permetèron ais Europèus de descubrir de territòris novèus au nòrd de Mexic.

L’expedicion d’Argier e sa mòrt

En 1541, Cortés, vengut duc de Oaxaca coma recompensas de sei conquistas, foguèt volontari per dirigir una ataca còntra Argier. Pasmens, en causa d’una tempèsta, sa flòta deguèt faciar de pèrdas importantas e la vila resistiguèt au sètge. Après aquela revirada, moriguèt en 1547 a Castilleja de la Cuesta en Espanha mentre que preparava son retorn en America.

Nòtas e referéncias

  1. La màger part dei fònts donan l’annada 1485 coma data de naissança.
  2. La Tripla Aliança èra l'aliança entre Tenochtitlan, Texcoco e Tlacopan. Lo territòri d'aquelei ciutats formava l'Empèri Astèca.

Ligams intèrnes

Bibliografia

  • (en) Conquistador: Hernan Cortes, King Montezuma, and the Last Stand of the Aztecs, Buddy Levy, 2008, ISBN 978-0-553-80538-3.
  • (en) Restall, Matthew, Seven Myths of the Spanish Conquest, Oxford University Press, 2003, ISBN 0-19-516077-0.
  • (en) Thomas, Hugh, 1993, Conquest: Cortés, Montezuma, and the Fall of Old Mexico, ISBN 0-671-51104-1.
  • (en) White, Jon Manchip, 1971, Cortés and the Downfall of the Aztec Empire, ISBN 0-7867-0271-0.
  • (es) Hernán Cortés, José Luis Martínez, Edicion del Fondo de Cultura Económica y UNAM, 1990.
  • (es) El dios de la lluvia llora sobre México, László Passuth, 1939, ISBN 84-217-1968-8.
  • (es) Compostela de Indias, su origen y fundación, Salvador Gutiérrez Contreras, 1949.
  • (es) Hernán Cortés: el conquistador de lo imposible, Bartolomé Bennassar, 2002.
  • (fr) Kirkpatrick, F.A, Les conquistadors espagnosl, Payot, Paris, 1935.