Milgranièr : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
RibotBOT (discussion | contribucions)
m Robòt Apondre: ca:Punicàcia
Addbot (discussion | contribucions)
m Bot: Migrating 20 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q4959355 (translate me)
Linha 57 : Linha 57 :
[[Categoria:Planta tintoriala]]
[[Categoria:Planta tintoriala]]
[[Categoria:Planta utila]]
[[Categoria:Planta utila]]

[[ca:Punicàcia]]
[[cs:Granátovník obecný]]
[[de:Granatäpfel]]
[[en:Punica]]
[[eo:Granatujo]]
[[es:Punica]]
[[fa:اناریان]]
[[fr:Grenadier commun]]
[[hsb:Granatowc]]
[[it:Punica]]
[[ko:석류나무속]]
[[lt:Granatmedis]]
[[nah:Ezxococuahuitl]]
[[nl:Punica (geslacht)]]
[[no:Granateplefamilien]]
[[pl:Granatowiec]]
[[pt:Punica]]
[[ru:Гранат (растение)]]
[[vi:Chi Lựu]]
[[zh:石榴屬]]

Version del 23 març de 2013 a 12.06

Milgranièr
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Milgranièr

Modèl:Taxobox binomial vegetal |- |----- | valign="middle" colspan="2" class="" style="padding: 0 0.5em; text-align: center; vertical-align: middle; font-size: 1em; line-height: 1em; height: 25px; font-weight: bold; background: #A0E090; color: white;" | Classificacion filogenetica |-----

|-----


Classificacion
Règne Plantae
Division Magnoliophyta
Classa Magnoliopsida
Òrdre Myrtales
Familha Punicaceae
Genre Punica
Òrdre Myrtales
Familha Punicaceae

Lo milgranièr (var.miugranier) (Punica granatum) es un arbre fruchièr de la familha de las Lythraceae, cultivat dempuèi la mai nauta Antiquitat per los seus fruches comestibles (las milgranas) e per las seuna qualitats ornementalas de la seunas grandes flors.

Descripcion

Flors

Es un pichon arbre de portada arbustiva de las regions mediterranèas que pòt s'auçar a 6 m de naut. Pòt viure fins a 200 ans mas es mai productiu pels fruches dins los 20 primièrs ans de fructificacion.

La rusca es gris burèla e a tendéncia de se cretar e s'escaumar amb l'adat.

Las seuna fuèlhas caducas son oposadas e mesuran 3 a 7 cm de long sus 1 a 2 cm de larg. Dins qualques regions, arriba que l'arbre pèrda pas las fuèlhas en ivèrn.

Las seunas flors roge viu mesuran 3 cm de diamètre.

Los seus fruches, las milgranas, contenon en mejana 600 granas chucosas.

Distribucion

Fuèlhas, flors e fruch

Es una espècia originària d'Asia occidentala (Turquia, Iran, Iraq, Azerbaitjan, Afganistan, Paquistan, Armenia), e benlèu la peninsula Aràbia, e tanben lo nòrd d'Africa.

Se cultivada dins totes los continents dins de zonas temperadas caudas : Bacin Mediterranèu, Orient Mejan, China, Sud Èst dels Estats Units d'America, Chile, Argentina.

Cultura

Milgranièrs cultivats en Galilèa en Israèl

. L'espècia soòrta la secada e de breus periòdes de galada (fins a -15 °C) mas preferís los climas secs. En zona umida, lo milgranièr fructifica pas plan, perque a besonh de fòrtas calors pendent tot lo periòde de fructificacion, senon es atacat per de malautiás fungica que capita pas.

Propagacion

Lo milgranièr se reproduís pas fidelament par semenasons e supòrta pas plan l'empèut o per probaina. Se lo proprga doncas mai sovent per porreta en copant en ivèrn de rama de l'an d'una longor de 30 a 40 cm. Se lèva le borron terminal e banhant la bas d'auxina puèi se planta dirèctament en tèrra daissant despassar pas que 3 uèlhs fòra.

Varietats

Existís fòrça cultivars de milgranièrs coma:

  • 'Wonderful' : originari de Florida, ideal per far de chuc, fòrça fertil, abondant en Califòrnia.
  • 'Sweet' : lo fruch demòra un pau verd quitament madur mas fòrça sucrat. L'arbre es fòça ornemental, fructifica jove e abondentament.
  • 'Nana' : Varieta nana utilizada pels bonsaïs.

Utilizacion

Las flors frescas del milgranièr son utilizadas en infusion contra l'asma. La rusca del fruch es utilizat contra la dessentèri e la rusca de la camba e dels fruches es utilizada coma Planta tintoriala. La rusca de las racinas combat lo tenià.

Referéncias

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Milgranièr.