Milgranièr : Diferéncia entre lei versions
m Robòt Apondre: ca:Punicàcia |
m Bot: Migrating 20 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q4959355 (translate me) |
||
Linha 57 : | Linha 57 : | ||
[[Categoria:Planta tintoriala]] |
[[Categoria:Planta tintoriala]] |
||
[[Categoria:Planta utila]] |
[[Categoria:Planta utila]] |
||
[[ca:Punicàcia]] |
|||
[[cs:Granátovník obecný]] |
|||
[[de:Granatäpfel]] |
|||
[[en:Punica]] |
|||
[[eo:Granatujo]] |
|||
[[es:Punica]] |
|||
[[fa:اناریان]] |
|||
[[fr:Grenadier commun]] |
|||
[[hsb:Granatowc]] |
|||
[[it:Punica]] |
|||
[[ko:석류나무속]] |
|||
[[lt:Granatmedis]] |
|||
[[nah:Ezxococuahuitl]] |
|||
[[nl:Punica (geslacht)]] |
|||
[[no:Granateplefamilien]] |
|||
[[pl:Granatowiec]] |
|||
[[pt:Punica]] |
|||
[[ru:Гранат (растение)]] |
|||
[[vi:Chi Lựu]] |
|||
[[zh:石榴屬]] |
Version del 23 març de 2013 a 12.06
Milgranièr
Modèl:Taxobox binomial vegetal |- |----- | valign="middle" colspan="2" class="" style="padding: 0 0.5em; text-align: center; vertical-align: middle; font-size: 1em; line-height: 1em; height: 25px; font-weight: bold; background: #A0E090; color: white;" | Classificacion filogenetica |-----|-----
Règne | Plantae |
---|---|
Division | Magnoliophyta |
Classa | Magnoliopsida |
Òrdre | Myrtales |
Familha | Punicaceae |
Genre | Punica |
Òrdre | Myrtales |
Punicaceae |
Lo milgranièr (var.miugranier) (Punica granatum) es un arbre fruchièr de la familha de las Lythraceae, cultivat dempuèi la mai nauta Antiquitat per los seus fruches comestibles (las milgranas) e per las seuna qualitats ornementalas de la seunas grandes flors.
Descripcion
Es un pichon arbre de portada arbustiva de las regions mediterranèas que pòt s'auçar a 6 m de naut. Pòt viure fins a 200 ans mas es mai productiu pels fruches dins los 20 primièrs ans de fructificacion.
La rusca es gris burèla e a tendéncia de se cretar e s'escaumar amb l'adat.
Las seuna fuèlhas caducas son oposadas e mesuran 3 a 7 cm de long sus 1 a 2 cm de larg. Dins qualques regions, arriba que l'arbre pèrda pas las fuèlhas en ivèrn.
Las seunas flors roge viu mesuran 3 cm de diamètre.
Los seus fruches, las milgranas, contenon en mejana 600 granas chucosas.
Distribucion
Es una espècia originària d'Asia occidentala (Turquia, Iran, Iraq, Azerbaitjan, Afganistan, Paquistan, Armenia), e benlèu la peninsula Aràbia, e tanben lo nòrd d'Africa.
Se cultivada dins totes los continents dins de zonas temperadas caudas : Bacin Mediterranèu, Orient Mejan, China, Sud Èst dels Estats Units d'America, Chile, Argentina.
Cultura
. L'espècia soòrta la secada e de breus periòdes de galada (fins a -15 °C) mas preferís los climas secs. En zona umida, lo milgranièr fructifica pas plan, perque a besonh de fòrtas calors pendent tot lo periòde de fructificacion, senon es atacat per de malautiás fungica que capita pas.
Propagacion
Lo milgranièr se reproduís pas fidelament par semenasons e supòrta pas plan l'empèut o per probaina. Se lo proprga doncas mai sovent per porreta en copant en ivèrn de rama de l'an d'una longor de 30 a 40 cm. Se lèva le borron terminal e banhant la bas d'auxina puèi se planta dirèctament en tèrra daissant despassar pas que 3 uèlhs fòra.
Varietats
Existís fòrça cultivars de milgranièrs coma:
- 'Wonderful' : originari de Florida, ideal per far de chuc, fòrça fertil, abondant en Califòrnia.
- 'Sweet' : lo fruch demòra un pau verd quitament madur mas fòrça sucrat. L'arbre es fòça ornemental, fructifica jove e abondentament.
- 'Nana' : Varieta nana utilizada pels bonsaïs.
Utilizacion
Las flors frescas del milgranièr son utilizadas en infusion contra l'asma. La rusca del fruch es utilizat contra la dessentèri e la rusca de la camba e dels fruches es utilizada coma Planta tintoriala. La rusca de las racinas combat lo tenià.