Discussion Wikipèdia:Presa de decision/Noms de personas : Diferéncia entre lei versions

Lo contengut de la pagina non es disponible dins una autra lenga.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Gavach (discussion | contribucions)
Linha 75 : Linha 75 :
:Personalament ai jamai prepausat d'"escafar" la forma ''Jan dau Melhau'' utilizada per l'artista. Es pas util de prestar d'intencions faussas: aquò fa pas avançar lo debat. Ieu ai totjorn prepausat de mençonar lei doas formas: la normativa, ''Joan'', e l'afrancesada, ''Jan''. Ansin lo legeire recep tota l'informacion objectiva. Es una aplicacion ''sopla'' de la Carta lingüistica, non? Renonciam pas a la restauracion de l'occitan (Joan), e a l'encòp informam lo legeire subre la situacion diglossica e subre la chausida personala de l'artisa (Jan).--[[Utilizaire:Aubadaurada|Aubadaurada]] 13 de julh de 2007 a 09:50 (UTC)
:Personalament ai jamai prepausat d'"escafar" la forma ''Jan dau Melhau'' utilizada per l'artista. Es pas util de prestar d'intencions faussas: aquò fa pas avançar lo debat. Ieu ai totjorn prepausat de mençonar lei doas formas: la normativa, ''Joan'', e l'afrancesada, ''Jan''. Ansin lo legeire recep tota l'informacion objectiva. Es una aplicacion ''sopla'' de la Carta lingüistica, non? Renonciam pas a la restauracion de l'occitan (Joan), e a l'encòp informam lo legeire subre la situacion diglossica e subre la chausida personala de l'artisa (Jan).--[[Utilizaire:Aubadaurada|Aubadaurada]] 13 de julh de 2007 a 09:50 (UTC)


Lo nom de l'article es lo nom oficial en occitan. Utilizar Joan Dau Melhau coma titól es considerar aquela forma coma mai valable que non pas Jan Dau Melhau qu'es la forma (en occitan e en grafia classica totun) utilizada per tot lo mond. Mas sèm pas a discutir de la forma referenciala d'un nom coma Electrofisica, Paret o Can mas d'un nom d'una persona viva que a causit d'utilizar aquela forma perque fa sens. Senhali qu'avèm de cambiar Moussu T e lei Jovent, Goulamas'k, L'As Pagat Lo Capèu que respectan pas las règlas de la grafia e/o de la tiprografia occitana se seguissèm la dralha de cambiar tot çò que pertòca la licéncia artistica.--[[Utilizaire:84.97.182.182|84.97.182.182]] 14 de julh de 2007 a 09:07 (UTC)
Lo nom de l'article es lo nom oficial en occitan. Utilizar Joan Dau Melhau coma titól es considerar aquela forma coma mai valable que non pas Jan Dau Melhau qu'es la forma (en occitan e en grafia classica totun) utilizada per tot lo mond. Mas sèm pas a discutir de la forma referenciala d'un nom coma Electrofisica, Paret o Can mas d'un nom d'una persona viva que a causit d'utilizar aquela forma perque fa sens. Senhali qu'avèm de cambiar Moussu T e lei Jovent, Goulamas'k, L'As Pagat Lo Capèu que respectan pas las règlas de la grafia e/o de la tiprografia occitana se seguissèm la dralha de cambiar tot çò que pertòca la licéncia artistica.--[[Utilizaire:Gavach|Gavach]] 14 de julh de 2007 a 09:13 (UTC)


== Diglossia : nostra escadença. ==
== Diglossia : nostra escadença. ==

Version del 14 julhet de 2007 a 09.13

M'avètz demandat d'escafar los noms franceses de mantun personatge, soi pas convençut de l'interès... Se poirià metre lo nom occitan dins lo tèxt, mas conservar la redireccion dempuèi lo nom estrandièr per far las recèrcas mai aisidas, non? Cedric31 22 de mai de 2007 a 13:41 (UTC)


Aquò es contrari, me sembla, a nòstra Carta lingüistica. Fasèm una Wikipèdia en lenga occitana, donc

  1. Devèm donar de títols solament en lenga occitana, coma "Joan Bodon", "Francés Vairon", "Jaume Chirac" o "Marcela Delpastre". Lei personatges occitans recebon normalament un nom en lenga occitana. Certanei personatges estrangiers, rarament, pòdon aver tanben un nom occitanizat (en generau, son lei sants e lei sobeirans coma "Juli Cesar", "Carles Quint", "Elisabeta I", "Joan Pau II").
  2. Senon, quand i a ges de forma occitana possibla, devèm donar de títols amb de formas estrangieras utilizablas en lenga occitana. Es lo cas de la majoritat dei personatges estrangiers (non occitans) coma "Ségolène Royal", "Nicolas Sarkozy", "Mao Zedong" o "Britney Spears".

S'acceptaviam de títols amb de formas francesas que son pas normalas en occitan (coma "Jean Boudou", "François Bayrou", "Jacques Chirac", "Marcelle Delpastre"), laissariam s'installar de practicas lingüisticas incoerentas e afrancesadas dins WP: dins un article donat, un liame ipertèxt vèrs "Jean Boudou" seriá una error de lenga que fòrça usatgiers veirián pas. La solucion a ton problèma se tròba ja dins la Carta lingüistica: i a ges de títol "Jacques Chirac", per còntra i a ben a una pagina Jaume Chirac ont se precisa entre parentèsis "(en francés Jacques Chirac)": e aqueu nom en francés, lo cercador lo tròba automaticament.--Aubadaurada 24 de mai de 2007 a 20:28 (UTC)

Vos imaginatz l'article Josèp Loís Rodríguez Sabatèir? E "Jòrdi Sabana" per Georges Bush? Crèse qu'aquò es bien incoerent e illogic. Enquèra qu'i aja de forma occitana, chau pas revirar totes los noms (quo-es diferent amb los noms d'escaines daus reis, per exemple). Da qué pensariatz si trobatz l'article "Joseph Mary Aznar"? Z-es viaus coma un pesolh ;)Keko dc 22 de junh de 2007 a 18:45 (UTC)
Avís. O cau pas tot confondre. Ma posicion es de restituir lei noms occitans per lei personas que son occitanas (Jaume Chirac). Es pas question de cambiar lo nom dei personas que son pas occitanas (José Luis Zapatero, George Bush, José María Aznar) (exceptat dins de domenis ont l'adaptacion se practica dins totei lei lengas, coma lei noms de personatges antics [Xenofont, Agripina], lei noms de sobeirans [Carles Quint], lei noms de sants [sant Francés d'Assisi]...).--Aubadaurada 22 de junh de 2007 a 18:57 (UTC)
A bon, sabiá pas que lo Chirac èra occitan! Quana petiòta suspresa, m'o auriá jamai imaginat!Keko dc 22 de junh de 2007 a 19:16 (UTC)
Mès i a quauquarren que comprène pas... J.Chirac z-es un òme politic occitan que naissèt a París? Dempuèi quand París quo-es dins l'Occitània?Keko dc 22 de junh de 2007 a 19:22 (UTC)

Chirac es d'origina lemosina e revendica aquela origina lemosina. Donc es objectivament un occitan. O explicam tot a Discutir:Jaume Chirac.--Aubadaurada 22 de junh de 2007 a 22:11 (UTC)

Pensi qu'aquò es stupida. Un nom, qu'es un nom. Mon can, que s'apèra Rex, li cambi pas lo son nom quan passa l'isoglòssa ... Quan es un nom causit per un autor, un militan, compreni que sia utilisat. Mes quan vedi que cambiatz lo nom de Jan dau Melhau en Joan dau Melhau, compreni pas. Qu'es aquò qu'aquèra idea ? Suu Wiki francés, Jean-Jacques Goldman, que se ditz francés, n'es pas cambiat en Jean-Jacques Homme-en-Or ... Ont es lo respect de l'artista ?? Trauca-Cap 10 de julh de 2007 a 17:42 (UTC)
[Version corta] Reviram pas los noms pròpris, escrivèm los patrònimis occitans en occitan. Anam pas escriure Amorós Amouroux çaquelai! Sai ben que i a un fum d'Occitans demorats al país que somian encara de venir mai franceses que non pas los quites Franceses, mas i a de limits! Quand los curioses, e son mai nombroses que los legeires occitans se venon pèrdre apr'aquí es pas per legir que lo nom oficial de Jacques Chirac es Jacques Chirac, o Malvy Malvy. I a un fum de monde que l'occitan interèssa, de mai en mai, e mai fòra Occitània que non pas al país. Lor podèm donar de folclòr o l'exemple d'una lenga madura, normada, que se pòsca aprendre o tornar aprendre, e ensenhar als mainatges. [Version longa] Vertat que la causida es pas evidenta. Pasmens a ja per interès 1) de rendre aquesta enciclopèdia legibla. S'escriu amb mantunes parlars. Fasèm totes esfòrces per nos far cromprene e passar al delai d'aquelas particularitats. Lo respècte de l'artista poiriá tanben èsser d'escriure l'article dins son parlar, amb sa grafia, n'acabariam pas. Lo Jan, bèl primièr, faguèt l'esfòrç; aquel esfòrç o contunham. Quantes legiràn pas jamai Joan dau Melhau per çò qu'abandonèron l'occitan après 15 minutas d'explicas sul fach dialectal en occitan, qu'èra de lemosin e qu'aquel èra lemosin, que l'occitan l'escrivon pas parièr d'un vilatge a l'autre? Se ditz sovent per de rire que i a mai d'escrivans occitans que non pas de legeires... Joan s'escriu Joan en occitan. Es aital. La nòrma se poiriá cambiar, ne poiriam cambiar de contunh tanben. Mas pensi pas que nos poscam pagar lo luxe d'aver sai pas quantas de grafias per un prenom. Jan se pòt escriure Jean atanben. Quand cerqui quicòm per aquesta wiki, o fau en utilizant las nòrmas actualas. Quand crèï un ligam, escrivi lo nom de l'article segon la nòrma, e apuèi fau servir la previsualizacion. Avèm 6 dialèctes d'aprene, mai de mots que n'an l'anglés o lo francés. Nos calriá tanben nos mainar de la coquetterie grafica _supausada_ d'unes autors (quand la grafia e las nòrmas se bastissián del temps que se causissiá un nom o que tornavan aprene la lenga) ?. Ai lo respècte mai bèl per Joan dau Melhau e son trabalh. Espèri que deman serà reconegut per qual es per un pòble de lectors, veire un pòble de lectors, que mos mainatges lo legiràn. Mas jamai perdrai una minuta de temps per los corregir que Jan se deu escriure Joan quand s'agís d'un lemosin. Personalament me'n chauti pas gaire qu'escrigam Jan o Joan, mas çò que me confla vertadièrament, fòra de refusar quina nòrma que siá o de ne dobtar a tengut, es de dire aquò es de lemosin, de gascon, de carcinòl. Jan es pas mai lemosin coma lengadocian o gascon. 2) Per subreprès, en sincronia coma en diacronia vesèm los meteisses mots aparéisser o s'abalir dins totes los parçans d'Occitània. Qual pòt dire que tala forma es en esséncia d'aquí o d'alai quand tal derivat restituís una forma mai anciana o etimologica, quand tal tèxte mai vièlh o desvela, o que tal testimòni escotat per lo 10n còp daissa ausir una forma que en tota coeréncia localista i se deuriá pas trobar. 3) Cada còp que prenèm lo risc de transcriure un nom en occitan, prenèm lo risc tanben d'èsser contrediches, per consequéncia d'en aprene mai. Podèm esperar qu'un local nos dirà qu'es pas la comba de que te sabi etc. mas lo comba de daquòs. Que Bergon, es pas Vergon, mas Bergonh. Chirac pas Chirac mas Carnavar. Se daissam tot aquò en francés, passam a costat de la reapropriacion d'una part de l'istòria e del patrimòni d'Occitània. Per nòstra clòsca demorarà çò francés, çò de l'istòria de França, çò del patrimòni de França. Aquò rai. Mas se i a una wikipèdia es benlèu pr'amor que se vengan pèrdre d'unes curioses, que vòlgan legir quicòm mai, qu'Orador o lo viaduc de Milhau es tanben l'istòria d'un pòble exotic e bravet. 4) Es longàs e penible aqueste pichon tròç de responsa, trobatz pas? Imaginatz sens nòrma (ja que fau fautas de sintaxi e de nòrma a bodre), sens ponctuacion. I apondi que quora lo lector serà acostumat de legir Joan, quora Jan, o Yan, Yann o Jean, o Joɑ̃. Causir primièr entre Joan e Jan es purament tecnica (encara que se pòt justificar una causida puslèu que l'autra), mas apuèi la sola causida utila es la constància dins aquela causida. Per respècte pels legeires, per eficacitat e productivitat. Çò ditz un anarquista e un libertariRaidako 10 de julh de 2007 a 22:13 (UTC) (d'un tipe que son segond prenom es [’tsan], Joan)
Respònsa a Trauca-Cap. Tu que parlas de respècte, te prègui de mostrar tu tanben de respècte, en evitant de qualificar ma posicion d'"estupida". Es pas una maniera de discutir serenament. Sus lo fons de la question, assaja de te documentar avans de t'escridar. Dins la nòrma classica de l'occitan, qu'es adoptada per la Carta lingüistica de Wikipèdia, la forma normala es "Joan" e non pas lo francisme "Jan*". Quand un occitanista coma J[o]an dau Melhau adòpta la forma afrancesada Jan*, la sola solucion realista es de mençonar la forma normativa Joan e tanben la forma de l'autor Jan*. --Aubadaurada 10 de julh de 2007 a 22:42 (UTC)
Encara una mot a Trauca-Cap. De personatges occitans coma J[o]an dau Melhau o Jaume Chirac recebon normalament un nom en lenga occitana. Es l'usatge tradicionau en occitan. Renonciar a aquel usatge, es privar l'occitan d'una foncion de comunicacion. Jean-Jacques Goldman es pas occitan, degun aicí parla d'occitanizar son nom. Avèm ja parlat d'aquò a Discutir:Jaume Chirac. Se te plai, evita d'embrolhar lo debat inutilament en criticant de posicions que degun defend. Te cau legir avans de jutjar leis autres.--Aubadaurada 10 de julh de 2007 a 23:26 (UTC)
Mes çò que'n compreni pas, dens lo cas de Jan dau Melhau, qu'es lo hèit de balhar la forma corigida coma titol de l'article. Apres, vòli plan botar la precision "Joan es la vertadèra grafia". Se Jan dau Melhau a causit de prener la forma Jan, qu'es beleu un jòc de mots, ua enveja, ua forma d'exprecion, n'ac sabi pas. Qu'es quauqu'un que coneish la grafia normalisada, siquenon, qu'auré escrivut Za dau Meillau e qu'auré aperat las soas edicions "lou Samin de Sen Zaume". Imaginatz se dens un dictionari francés, trobatz "Barnabé : chanteur français (l'artiste a choisi d'utiliser la forme verlan Bénabar)", aquò seré un chic estranh ... Quan cercatz Johnny Halliday, que'u trobatz pas a Jean-Philippe Smet, pr'amor lo son nom d'artiste n'es pas Smet. Jan dau Melhau qu'es un contaire, un cantaire, un escrivan, ... mes Joan dau Melhau n'a pas hèit arren.Trauca-Cap 11 de julh de 2007 a 02:39 (UTC)
Lo francés es una lenga establida, fòrta e solida: un escart amb lei formas abitualas es pas un problèma. L'occitan es una lenga fragila e subordenada: la nòrma es una aisina de refortiment de la lenga. Acceptar lei francismes coma Jan* es un afebliment de la lenga. Dins lo movement occitanista, i a de personas que chausisson de respectar pas la nòrma, e que preferisson lo francisme Jan*, versemblablament de maniera conscienta, en luòc de la forma occitana autentica Joan [O disi sens negar lei qualitats artisticas de Joan dau Melhau]. Aquò me sembla qu'es pas una chausida artistica coma Barnabé > Bénabar, aquò es un problèma de subordinacion lingüistica envèrs lo francés (cf. diglossia). La Carta lingüistica de Wikipèdia chausís au contrari lo respècte de la nòrma e l'evitacion dei francismes: 1º es una question de coeréncia (una Wikipèdia amb 36 grafias seriá complicada) e 2º es una question de dignitat lingüistica. Segon aquelei principis, me sembla pus coerent de metre d'en primier la forma normativa Joan dau Melhau, e d'en segond la forma afrancesada Jan dau Melhau; en tot cas Jan dau Melhau es redirigit vèrs Joan dau Melhau e l'article explica ben la natura dei doas formas: amb aquò garentissèm ais usatgiers de trobar l'article, a partir d'una o de l'autra forma.--Aubadaurada 11 de julh de 2007 a 10:10 (UTC)

Problèmas diferents

Me sembla util de destriar de problèmas diferents, que pòdon demandar de decisions diferentas.

  1. Podèm cambiar ara la Carta lingüistica, après quauquei mes d'existéncia? O ben fixam un relambi per revisar aquela carta, per fin de garentir una estabilitat dei foncionaments dins Wikipèdia? (per ex. cada dos ans? cada an?).
  2. Cau revisar lo principi (adoptat dins la Carta) de donar un nom occitan ai personatges occitans?
  3. Coma gerir lei formas normativas e lei formas non normativas, quand intran en concurréncia per nommar una persona? (ex. Joan, normatiu, vèrsus Jan*, francisme).--Aubadaurada 11 de julh de 2007 a 12:20 (UTC)

Imitar la Wiki picarda

Prepausi de far coma la Wiki picarda, far sens Carta lingüistica e daissar cadun escriure coma li fai segon sa prononciacion. Aital una grafia populara se metra en plaça e non pas una grafia dictada per d'unes linguistas falords. Per consequéncia, prepausi:

  • de suprimir la Carta lingüistica
  • de daissar cadun escriure segon la grafia que causirà; se poirià trachar d'una grafia evolutiva

Raidako 11 de julh de 2007 a 13:57 (UTC)

Fas d'umor au segond gra?.--Aubadaurada 11 de julh de 2007 a 14:00 (UTC)

M'arrèsti provisoriament de participar a la Wikipèdia en esperant lo resultat d'aquela presa de decision. Lei debats baissan a un nivèu de mai en mai bas. Lo 1r d'aost, aurem lo resulat. Se lo resultat dau vòte es positiu, contunharai mon trabalh. Se lo resultat es de recomençar a zèro tota l'istòria de la Wikipèdia occitana, de l'occitanisme e de la nòrma classica, arrestarai de pèrdre mon temps aicí e metrai mon energia dins d'autrei projèctes pus constructius.--Aubadaurada 11 de julh de 2007 a 22:07 (UTC)

Proposicion

La règla generala :

  • los noms de personas que an un nom occitan (francizat o non) o que son originàrias d'Occitània, recebon una forma occitana (assajatz de tenir còmpte de la zòna dialectala d'origina). Pasmens es sovent util, au començament de l'article, de citar entre parentèsis lo nom en lenga oficiala e de faire una redireccion. Per exemple: Marisa Bastier [redireccion : Maryse Bastié] (en francés Maryse Bastié); Josèp Garibaldi [redireccion : Giuseppe Garibaldi] (en italian Giuseppe Garibaldi); Valèri Giscard d'Estanh [redireccion : Valéry Giscard d'Estaing] (en francés Valéry Giscard d'Estaing).

Excepcion :

  • Per los noms d'artistas en grafia non normalizada : per respectar l'artista, lo nom oficial deu essèr respectar. Tanben cal mencionar a costat del nom official, lo nom de l'artista en grafia normalizada e de faire una redireccion. Per exemple: Lou Dalfin [redireccion : Lo Dalfin] (Lo Dalfin en grafia normalizada).
  • Certans personatges estrangiers, rarament, pòdon aver tanben un nom occitanizat (en general, son los sants e los sobeirans coma "Juli Cesar", "Carles Quint", "Elisabeta I", "Joan Pau II").

ScArf 12 de julh de 2007 a 15:12 (UTC)


Proposicion 2

La règla generala: los noms d'ostal d'origina occitana francizats, italianizats o espanholizats parcialament, graficament o autre son utilizat dins la lora forma occitana restituida(Se pòdon acceptar las formas vièlhas eissidas d'una tradicion grafica autoctòna) ex: Amouroux=> Amorós, Dumas=> Delmas (o autra forma dialectala). Los pichons noms pòdon èsser occitanizats se i a una tradicion occitana d'emplèc d'aquela forma ex: Joan Bodon, Loís Alibert. (Podèm tanben fa la diferéncia entre l'emplèc de Joan per un personatge del sègle XIX, ont l'estòc dels pichons noms legalament permeses èra plan redusit e l'actual ont la libertat es mai granda e la causida mai conscienta: se un dròlle se ditz John Capolada, Myriam Bosquet o William Nespolós s'agís d'una clara causida dels parents e lo cambiar en Joan, Maria e Guilhèm seriá fòra sens comun).

  • Los noms de l'antiquitat, los noms de papa e de sobeirans recebon la lora forma occitana.
  • Pels noms d'artistas la causida de l'artista es respectada al mens que i aja una clara dobla utilizacion, dins aqueste cas la forma mai "corrècta" es utilizada.--Gavach 12 de julh de 2007 a 16:32 (UTC)
Perqué los noms de l'antiquitat, dels papas e dels sobeirans? Vos pausatz la question? L'occitan pòt pas nomenar en occitan que çò ancian? S'aquelas formas son en occitan, es pròba que l'occitan nomenèt totjorn çò estrangièr dins sa lenga. Amb aquò pas mai! Tractatz l'occitan coma una lenga mòrta.86.215.204.119 12 de julh de 2007 a 17:56 (UTC)
Se nos pausam la question? Òc, nos pausam la question. "Los noms de l'antiquitat, dels papas e dels sobeirans" s'adaptan dins totei lei lengas romanicas, pas solament en occitan, mai tanben en italian, en castelhan e en francés. Sens rapòrt amb una "lenga dau passat"... Aquò es una analisi lingüistica. --Aubadaurada 12 de julh de 2007 a 19:28 (UTC)

Lo respècte

I a de mòdas aital. Coma de botar "tròp" de pertot. Brave mot aqueste, lo respècte.

  • sabi pas que los artistats sián los nòus prèires. Totes los mestièrs se devon respectar, totas las personas. Vesi pas çò que bota los artitas a despart, levat los contractes, los copyrights, lo business, lo profièch, l'energia consumida a se far conéisser, etc. N* lo respècte per una lenga, lo patrimòni comun, etc. Contribuïr a la mesclanha, coma de dire que "Jan es une forma lemosina" (archifals, ja que la reduccion [dʒwan] > [dʒan] [tsan] [jan] poriá tanplan èsser tenguda, çò'm par, per panoccitana), aquò's pas de respècte.
  • e lo respècte del public? La produccion musicala e literària occitana marcha plan. Òsca! Plan objectivament se pòt considerar qu'aquò ten mai de la benvolença d'un public militant que de còps de la qualitat.
  • la lenga occitana es una lenga vièlha, l'individualisme de las societats modèrnas li demòra encara un bocin estrangièr. Tipicament es la question de dire "m'apèli", "me soni" o "me dison".
  • I a benlèu una tendéncia nòva a considerar qu'es lo contrari, o benlèu tot simplament un mercantilizacion de la realitat. T'apelaràn la dròlla Lorí o Lòri, cromparàn www.lorí.com, mai l'INPI. Coma de dire frigider per refregidor. Es una tendéncia pro recenta. Pas brica de rason de la ratificar. E cossí que siá s'aplica pas a Joan dau Melhau.
  • Estant que nòstra lenga es ja una lenga jos influéncia, estant qu'avèm encara de locutors naturals vius, estant qu'es pas nòstre ròtle d'accelerar de tendéncias recentas, estant que conven de marcar pas pel marme de causidas pro personalas e individualistas, prepausi de far l'ensagi de la carta encara 2 ans abans de la tornar modificar. Raidako 12 de julh de 2007 a 17:57 (UTC)



  • Benlèu perque lo nom d'artista es fruch d'una causida conscienta d'un biais màger que non pas lo pichon nom e d'un biais subre-màger que non pas lo nom d'ostal. Se Jan Dau Melhau se fa sonar aital es que l'a causit que t'agrada o pas. Se vòs respectar la lenga cambia de pseudò que truca mai la lenga que lo de l'artista lemosin (mai se me truca pas ieu).
  • Pichon jòc: l'artista tolosenc Jean Dieuzaide a coma escais-nom popular Jan (prononciat a la Biarnesa /jan/): l'anatz cambiar en Joan? Volètz escafar lo son escais occitan qu'es eissida d'una tradicion recenta ( 5 o 6 sègles...)
  • Cossí trachar los noms Loís e Francés? Foguèron e son pas estats donats per de rasons pregondaments diglossics? Los cal emplaçar per Raimon e Guilhèm?
  • Un locutor viu qu'ensaja d'aver un usatge non-diglossic (arriba e òc...) utilizarà la forma /jan/ o /dʒan/ en plaça de /ʒɑ̃/. Lo nos sortir dins la discutida es de marrida fe...
  • Per trencar la question definitivament demandatz a Jan Dau Melhau çò que ne pensa...S'accepta Joan m'inclini.--Gavach 12 de julh de 2007 a 23:04 (UTC)
Personalament ai jamai prepausat d'"escafar" la forma Jan dau Melhau utilizada per l'artista. Es pas util de prestar d'intencions faussas: aquò fa pas avançar lo debat. Ieu ai totjorn prepausat de mençonar lei doas formas: la normativa, Joan, e l'afrancesada, Jan. Ansin lo legeire recep tota l'informacion objectiva. Es una aplicacion sopla de la Carta lingüistica, non? Renonciam pas a la restauracion de l'occitan (Joan), e a l'encòp informam lo legeire subre la situacion diglossica e subre la chausida personala de l'artisa (Jan).--Aubadaurada 13 de julh de 2007 a 09:50 (UTC)

Lo nom de l'article es lo nom oficial en occitan. Utilizar Joan Dau Melhau coma titól es considerar aquela forma coma mai valable que non pas Jan Dau Melhau qu'es la forma (en occitan e en grafia classica totun) utilizada per tot lo mond. Mas sèm pas a discutir de la forma referenciala d'un nom coma Electrofisica, Paret o Can mas d'un nom d'una persona viva que a causit d'utilizar aquela forma perque fa sens. Senhali qu'avèm de cambiar Moussu T e lei Jovent, Goulamas'k, L'As Pagat Lo Capèu que respectan pas las règlas de la grafia e/o de la tiprografia occitana se seguissèm la dralha de cambiar tot çò que pertòca la licéncia artistica.--Gavach 14 de julh de 2007 a 09:13 (UTC)

Diglossia : nostra escadença.

Pensi qu'en revirant tots los noms de gens que son nascuts en Occitania, qu'hasem un chic l'impassa sus la diglossia. Que vau ensatjar de m'explicar ... Vau partir d'ua imatge anecdotica. Un amic, qu'a uèi 20 ans, qu'es nascut dens un mitan occitanista. Lo pair parla, la mair parla, la sòr parla. En mei d'aquò que son gens que's bolegan per la lenga e la cultura. Los amics deus parens que son tanben occitanistas. Lo ninòt es anat en Calandreta. Lo petit créishó dens la lenga, dens la cultura, shens se pausar de questions. Per eth, l'occitan qu'èra quauqu'arren de normau, qu'èra la vita vitanta, coma la França e lo francés per un parisenc. Quan es arrivat a l'escòla primari e au collègi, l'occitan qu'es vadut quauqu'arren de falcutatiu. Coma a casa e en çò deus amics la lenga èran presentas, lo gojat n'avèva pas consciença que tot aquò èra manaçat, n'avèva pas l'esperit "militant". Urosament, l'istòria s'acaba en "Happy End", pr'amor lo gojat qu'a trobat aqueth esperit quan, au licèu, a vist que l'educacion nacionau volèva estancar los cors d'occitan. Adara, m'en torni a la diglossia. Que voletz revirar automaticament los noms de personas en occitan, pr'amor se son francisats, qu'es pr'amor de la diglossia. Disi de òc ! Qu'es vertat, la diglossia qu'a botat los nostres Guilhem, Alienor, Andriu, Pèir, ... dens la casa deus prenoms tradicionaus, o exotics, o vielhs. Mes los risques son gran en apèrant Jacques Chirac Jaumes o sabi pas, Sophie Davant Sofia (qu'es nascuda en Gironda). Imaginatz, las nostas accions foncionan, e, dens 50, 100 ans, la lenga occitana es emplegada dens la vita vitanta de tot lo monde. Los gojats, e las gojatas, que seràn en cors d'Istòria, quan vederen qu'es escrit que Jaume Chirac estò Capdau de la Republica francese, o qu'ua animatriça de television, l'aperavan Sofia, aqueths ninòts n'auràn pas consciença de çò qu'èra vertaderament la diglossia, seran coma lo mon amic, que pensava que l'occitan èra quauqu'arren de normau, quauqu'arren qu'estó tostemps aici. Que n'auràn pas aquèra consciença que hèit que uèi nos bolegan. N'auràn pas l'escadença belèu, d'aver, coma lo mon amic, ua "Hapy End", e alavetz, la lenga, vertaderament aqueth còp, caderà.

La diglossia estó quauqu'arren de tarrible entà nosautres, mes que'n cau pas desbrembar que shens aquèra umiliacion, shens aquèra alienacion, shens aquèra negacion de la nostra identitat, serem pas aici de pè, lo punt lhevat, soscant enqüèra e enqüèra sus çò qu'es ua lenga, sus çò qu'es ua cultura.Trauca-Cap 13 de julh de 2007 a 01:18 (UTC)

Concretament, la diglossia menaça de tuar l'occitan, d'aquí pauc de temps... Lei sociolingüistas an jamai considerat la diglossia coma un fenomèn positiu. La diglossia es per natura un fenomèn evolutiu dins la societat contemporanèa: i a un movement constant de substitucion d'una lenga per l'autra; en concret lo francés remplaça l'occitan. La diglossia pòt pas èsser una escasença, es un mau absolut. Devèm inversar son sens au profiech de l'occitan. Aquò passa tanben per la restauracion dei formas autenticas (Joan) menaçadas d'afrancesament (Jan).--Aubadaurada 13 de julh de 2007 a 09:59 (UTC)
Plan plan ... Donc, denegar la diglossia, donc la nostra istòria, qu'es ua mena d'anar de cap au futur ?Trauca-Cap 13 de julh de 2007 a 22:54 (UTC)
Non, analisar la diglossia amb luciditat, l'agachar, l'afrontar e la combatre. Conéisser nòstre enemic per lo véncer. Aquò es un biais per assegurar nòstre futur.--Aubadaurada 14 de julh de 2007 a 02:01 (UTC)