Gascon pirenenc : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Aubadaurada (discussion | contribucions)
correccions gramaticaus deth tèxt
Cap resum de modificació
Linha 7 : Linha 7 :
'''Eth''' ath lòc de '''lo''' / '''Era''' ath lòc de '''la'''
'''Eth''' ath lòc de '''lo''' / '''Era''' ath lòc de '''la'''


Aqueste article, ath quau cau botar un "-s" ath plurau ath feminin ed ath masculin (''eths / eras'') com entar article classic, que coïncideish dab eths pronoms personaus ara tresau persona. Mes ath contrari deth der article classic, aqueste no's contracta pas sonque ath masculin mès taben ath femenin.
Aqueste article, ath quau cau botar un "-s" ath plurau ath feminin ed ath masculin (''eths / eras'') com entar article classic, que coïncideish dab eths pronoms personaus ara tresau persona. Mès ath contrari deth der article classic, aqueste no's contracta pas sonque ath masculin mès taben ath femenin.





Version del 11 julhet de 2007 a 01.52

Eth gascon pirenenc qu'ei ua forma de gascon que presenta quauques particularitats qui permeten de'u distinguir deths autes parlars gascons dera plana shens estar vertaderament un sosdialècte. L'aranés qu'ei ua varietat locau deth gascon pirenenc.

Er article pirenenc

Qu'òm pòt arreconéisher eth gascon pirenenc abans tot per emplec d'un article especiau apererat "article pirenenc", utilizat dens totas eras vaths deths Pirenèus gascons (sonque ena Vath d'Aussau), de Coseran dinc ara Vath de Varetons en Biarn, com ena màger partida deths costalats de Manhoac e de Comenge:

Eth ath lòc de lo / Era ath lòc de la

Aqueste article, ath quau cau botar un "-s" ath plurau ath feminin ed ath masculin (eths / eras) com entar article classic, que coïncideish dab eths pronoms personaus ara tresau persona. Mès ath contrari deth der article classic, aqueste no's contracta pas sonque ath masculin mès taben ath femenin.


Contraccion der article pirenenc
eth (er/eth davant vocau) eths era eras
a + ath (ar/ath davant vocau) aths ara aras
en + en (ener/en davant vocau) ens ena enas
de + deth (der/deth davant vocau) deths dera deras
per + peth (per/peth davant vocau) peths pera peras
+ tath (tar/tath davant vocau) taths tara taras
entà + entath (entar/entath davant vocau) entaths entara entaras
(d)entiò (forma localizada, non generau) (d)entiòth (d)entiòths (d)entiara (d)entiaras

Vejatz tanben