Toxicologia : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
seguida
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 9 : Linha 9 :
Las ciblas son tanben variablas : los neurotoxics afectan lo cervèl o le sistèma nervos, d'autres produches affectan puslèu unes organs (glandas, paumons, fetge, ren..)
Las ciblas son tanben variablas : los neurotoxics afectan lo cervèl o le sistèma nervos, d'autres produches affectan puslèu unes organs (glandas, paumons, fetge, ren..)


Les toxines peuvent être d'origine animale (venin lors d'envenimation ophidienne par la vipère aspic, par exemple), végétale (empoisonnement par la Belladone ou ''Atropis belladonna''), fongique (champignon vénéneux, comme l'amanite phalloïde, par exemple) ou quimica (intoxication par les métaux lourds, par exemple).
Las toxinas pòdon èsser d'origina animala (veren lors d'enverimacion ophidienne par la vipère aspic, par exemple), vegetala (empoisonament per la Belladona o ''Atropis belladonna''), fongica (champignon vénéneux, comme l'amanite phalloïde, par exemple) ou quimica (intoxication par les métaux lourds, par exemple).
Dans sa partie expérimentale et règlementaire, la toxicologie étudie et analyse expérimentalement la toxicité des produits (médicaments humains ou vétérinaires, produits phytosanitaires...) préalablement à leur commercialisation.
Dans sa partie expérimentale et règlementaire, la toxicologie étudie et analyse expérimentalement la toxicité des produits (médicaments humains ou vétérinaires, produits phytosanitaires...) préalablement à leur commercialisation.



Version del 7 julhet de 2007 a 17.04

Venètz de demandar una traduccion de Toxicologia.

Creatz (exemple detalhat) la sospagina qu'assegurarà lo seguiment del processús de traduccion en clicant sus Projècte:Traduccion/Toxicologia.

La toxicologia (de grèc toxicon", poison que cobrissia las sagetas, e "logos", estudi, sciéncia) es la sciéncia qu'estudia las substàncias toxicas (o poisons), lor etiologia (origina), las circonstàncias de lor contacte amb l'organisme, los efièches sus aquel darrièr (organs ciblas) e sus l'environament (ecotoxicoloca), los mejans d'o descobrir e combatre (vias d'eliminacion, antidòts).

Tracta dels efièches de l'exposicion a de toxics, quina que siá la via d'intrada dins l'organisme (inalacion, contacte, ingestion...), e qu'aiçesta siá sonque potenciala e asimptomatica (se parla alara de toxinas), o responsable de signes clinics associats (sindròme) que desvelan una intoxicacion vertadièra .

L'intoxicacion es un processus dinamic e la toxicologia espitalièra es sovent una procedura d'urgéncia, dins una tòca a l'encòp de diagnostic (etiologia toxica o autre), d'analisa (interpretacion dels resultats de la biologia) e terapeutica (tractament simptomatica, reanimacion).

L'etiologia de las intoxicacions e intoxinacions es fòrça cambiadissa : pollucion atmosferica, exposicion professionala, intoxicacion alimentaria, intoxicacion medicamentosa, enverinacion o empoisonament. Las ciblas son tanben variablas : los neurotoxics afectan lo cervèl o le sistèma nervos, d'autres produches affectan puslèu unes organs (glandas, paumons, fetge, ren..)

Las toxinas pòdon èsser d'origina animala (veren lors d'enverimacion ophidienne par la vipère aspic, par exemple), vegetala (empoisonament per la Belladona o Atropis belladonna), fongica (champignon vénéneux, comme l'amanite phalloïde, par exemple) ou quimica (intoxication par les métaux lourds, par exemple). Dans sa partie expérimentale et règlementaire, la toxicologie étudie et analyse expérimentalement la toxicité des produits (médicaments humains ou vétérinaires, produits phytosanitaires...) préalablement à leur commercialisation.

L'intoxication dépend souvent d'effet de seuils, le toxicologue se réfère donc à de nombreuses références qui sont des seuils, normes ou doses tolérables ou admissibles, dont par exemple :

La " Dose Journalière Admissible " (DJA) (pour les résidus de pesticidas) La " Dose Journalière Tolérable " (DJT), ou DHTP (Dose hebdomadaire tolérable provisoire) ou (pour les métaux lourds) La " Dose Limite Annuelle " (DLA) (pour les radionucléides).

Vejatz tanben