Estamina : Diferéncia entre lei versions
m r2.7.3) (Robòt Modificar: la:Stamen (botanice) |
m Bot: Migrating 49 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q103129 (translate me) |
||
Linha 3 : | Linha 3 : | ||
Las '''estaminas''' (del [[latin]] ''stamen'') son los organs reproductors mascles de las [[flor]]s. Cada estamina a generalament una camba apelada '''filament''' (del latin ''filum''), e, a la cima del filament, una [[antèra]] (del grèc ancian ''anthera''), e de sacs de [[pollèn]], sonats ''[[esporangi]]s''. Lo desvolopament dels ''esporangis'' e dels [[gametofit]]s [[aploïde]]s que conten, (sonats [[Pollèn|gran de pollèn]]) es fòrça comparable amb los esporangis dels [[gimnospèrmes]] o de las falguièras eterosporas. Lo pollèn es desliurat per la dobertura de l'antera (''deïscéncia''), generalament per de fendas longitudinalas, mas de còps que i a per de pòres, coma dins la familha de las [[bruga]]s ([[Ericaceae]]), o per de valvas, coma en çò de l'[[agradèla]] ([[Berberidaceae]]), puèi va caire o serà carrejat per un agent extèrne — lo vent, l'aiga o un animal — fins a la superfícia receptiva del ''[[carpèl]]'' de la meteissa o d'una autra flor, que serà puèi [[pollinizacion|pollinizada]]. |
Las '''estaminas''' (del [[latin]] ''stamen'') son los organs reproductors mascles de las [[flor]]s. Cada estamina a generalament una camba apelada '''filament''' (del latin ''filum''), e, a la cima del filament, una [[antèra]] (del grèc ancian ''anthera''), e de sacs de [[pollèn]], sonats ''[[esporangi]]s''. Lo desvolopament dels ''esporangis'' e dels [[gametofit]]s [[aploïde]]s que conten, (sonats [[Pollèn|gran de pollèn]]) es fòrça comparable amb los esporangis dels [[gimnospèrmes]] o de las falguièras eterosporas. Lo pollèn es desliurat per la dobertura de l'antera (''deïscéncia''), generalament per de fendas longitudinalas, mas de còps que i a per de pòres, coma dins la familha de las [[bruga]]s ([[Ericaceae]]), o per de valvas, coma en çò de l'[[agradèla]] ([[Berberidaceae]]), puèi va caire o serà carrejat per un agent extèrne — lo vent, l'aiga o un animal — fins a la superfícia receptiva del ''[[carpèl]]'' de la meteissa o d'una autra flor, que serà puèi [[pollinizacion|pollinizada]]. |
||
[[Categoria:Botanica]] |
[[Categoria:Botanica]] |
||
[[ar:سداة]] |
|||
[[bg:Тичинка]] |
|||
[[ca:Androceu]] |
|||
[[cs:Tyčinka (botanika)]] |
|||
[[da:Støvdrager]] |
|||
[[de:Staubblatt]] |
|||
[[el:Στήμονας]] |
|||
[[en:Stamen]] |
|||
[[eo:Stameno]] |
|||
[[es:Estambre]] |
|||
[[et:Tolmukas]] |
|||
[[eu:Estamine]] |
|||
[[fa:پرچم (گل)]] |
|||
[[fi:Hede]] |
|||
[[fr:Étamine]] |
|||
[[ga:Staimín]] |
|||
[[gl:Estame]] |
|||
[[hi:पुंकेशर चक्र]] |
|||
[[hr:Prašnik]] |
|||
[[ht:Etamin]] |
|||
[[hu:Porzótáj]] |
|||
[[hy:Առէջ]] |
|||
[[id:Benang sari]] |
|||
[[io:Stamino]] |
|||
[[is:Fræfill]] |
|||
[[it:Stame]] |
|||
[[ja:雄蕊]] |
|||
[[jv:Stamen]] |
|||
[[ka:მტვრიანა]] |
|||
[[ko:수꽃술]] |
|||
[[la:Stamen (botanice)]] |
|||
[[lt:Kuokelis]] |
|||
[[mk:Прашник]] |
|||
[[ms:Stamen]] |
|||
[[nds:Stoffblatt]] |
|||
[[nl:Meeldraden]] |
|||
[[no:Pollenbærer]] |
|||
[[pl:Pręcik (botanika)]] |
|||
[[pt:Estame]] |
|||
[[ru:Тычинка]] |
|||
[[sh:Prašnik]] |
|||
[[simple:Stamen]] |
|||
[[sr:Прашник]] |
|||
[[sv:Ståndare]] |
|||
[[te:కేసరము]] |
|||
[[tr:Erkek organ (çiçek)]] |
|||
[[ug:چاڭدان]] |
|||
[[uk:Тичинка]] |
|||
[[zh:雄蕊]] |
Version del 14 març de 2013 a 09.15
Las estaminas (del latin stamen) son los organs reproductors mascles de las flors. Cada estamina a generalament una camba apelada filament (del latin filum), e, a la cima del filament, una antèra (del grèc ancian anthera), e de sacs de pollèn, sonats esporangis. Lo desvolopament dels esporangis e dels gametofits aploïdes que conten, (sonats gran de pollèn) es fòrça comparable amb los esporangis dels gimnospèrmes o de las falguièras eterosporas. Lo pollèn es desliurat per la dobertura de l'antera (deïscéncia), generalament per de fendas longitudinalas, mas de còps que i a per de pòres, coma dins la familha de las brugas (Ericaceae), o per de valvas, coma en çò de l'agradèla (Berberidaceae), puèi va caire o serà carrejat per un agent extèrne — lo vent, l'aiga o un animal — fins a la superfícia receptiva del carpèl de la meteissa o d'una autra flor, que serà puèi pollinizada.