Barròc : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
RedBot (discussion | contribucions)
m r2.7.2) (Robòt Apondre: az:Barokko
Addbot (discussion | contribucions)
m Bot: Migrating 77 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q37853 (translate me)
Linha 12 : Linha 12 :


[[Categoria:Art]]
[[Categoria:Art]]

[[af:Barok]]
[[als:Barock]]
[[an:Barroco]]
[[ar:باروكية]]
[[arz:باروك]]
[[az:Barokko]]
[[bar:Barock]]
[[be:Барока]]
[[be-x-old:Барока]]
[[bg:Барок]]
[[bs:Barok]]
[[ca:Barroc]]
[[cs:Baroko]]
[[cy:Baróc]]
[[da:Barokken]]
[[de:Barock]]
[[el:Μπαρόκ]]
[[en:Baroque]]
[[eo:Baroko]]
[[es:Barroco]]
[[et:Barokk]]
[[eu:Barrokoa]]
[[ext:Barrocu]]
[[fa:باروک]]
[[fi:Barokki]]
[[fo:Barokkur]]
[[fr:Baroque]]
[[fy:Barok (stylperioade)]]
[[gan:巴洛克式]]
[[gl:Barroco]]
[[he:בארוק]]
[[hi:बरॉक]]
[[hr:Barok]]
[[hsb:Barok]]
[[hu:Barokk]]
[[id:Barok]]
[[is:Barokk]]
[[it:Barocco]]
[[ja:バロック]]
[[jv:Barok]]
[[ka:ბაროკო]]
[[kn:ಬರೊಕ್‌]]
[[ko:바로크]]
[[ku:Barok]]
[[la:Barocus]]
[[lb:Barock]]
[[li:Barok]]
[[lt:Barokas]]
[[lv:Baroks]]
[[mk:Барок]]
[[ms:Baroque]]
[[nds:Barock]]
[[nds-nl:Barok]]
[[nl:Barok (stijlperiode)]]
[[nn:Barokken]]
[[no:Barokken]]
[[pl:Barok]]
[[pnb:بیرک]]
[[pt:Barroco]]
[[ro:Baroc]]
[[ru:Барокко]]
[[rue:Бароко]]
[[scn:Baroccu]]
[[sh:Barok]]
[[simple:Baroque]]
[[sk:Barok]]
[[sl:Barok]]
[[sr:Барок]]
[[stq:Barock]]
[[sv:Barocken]]
[[th:บารอก]]
[[tr:Barok]]
[[uk:Бароко]]
[[vi:Baroque]]
[[vls:Barok]]
[[zh:巴洛克艺术]]
[[zh-min-nan:Baroque]]

Version del 11 març de 2013 a 09.42

Campanèr de la glèisa de Sarrança, Bearn
Peter Paul Rubens : La caduda de Faeton

Lo barròc qu'ei un movement artistic istoricament ligat, a la debuta, dab la Contrareforma e qui's devolopè dens las diferentas arts (escultura, pintrura, literatura e musica enter autes) en s'i caracterizant per ua estetica deu maviment, de l'ascencion, de l'irregularitat (a còps dinc a l'assimetria), de l'exageracion e de la riquessa de las ondraduras.

Partit de Roma (atau com ac he la Contrareforma) que s'espandí capvath gaireben Euròpa tota (en particular en Itàlia, Espanha e las soas colonias americanas, Portugau e Brasil, Àustria, Alemanha) ; en França que mesclè lèu dab lo classicisme, au punt qu'aqueste estil (qui s'opausa au barròc per la soa regularitat, simetria e discrecion de las ondraduras) be i hore considerat dominant e caracteristic.

Capera Daurada (Arrens), Bigòrra

L'escrivan lengadocian Alem Surre-Garcia qu'explorè mei particularment lo concepte de barròc occitan qui poderé opausar ua Occitània barròca (com ac hon los sons vesins meridonaus) a la França classica (la França deu Grand siècle e de Loís XIV).

En literatura, los critics literaris e escrivans occitans Robèrt Lafont e Felip Gardy qu'emplegan l'adjectiu barròc entà qualificar la literatura barròca qui precedeish lo romantisme (e qui ei successivament contemporanèa de la Reneishença, deu - hèra brèu - barròc e sustot deu classicisme francés) mentre que Pèire Bèc e parla deu Sègle d'Aur de la literatura gascoa per designar los escrivans gascons de la segonda meitat deu sègle XVI e deu sègle XVII ; aquesta designacion qu'estableish un parallèl dab l'èra e l'estil barròcs d'autas contradas com, per exemple Espanha.

En musica, Occitània que s'illustrè dab compositors com Joan Josèp Cassanea de Mondonvila autor deu gran opèra barròc occitan: Dafnís e Alcimadura.