Istòria : Diferéncia entre lei versions

← Cambiament precedent Diferéncia seguenta →

Contengut suprimit Contengut apondut

En linha

Version del 4 març de 2013 a 21.45

v · d · m	Preïstòria	Protoistòria	Istòria
v · d · m	Paleolitic · Mesolitic · Neolitic	Edat del Coire · E. del Bronze · E. del Fèrre	E. Antica · E. Mejana · E. Modèrna · E. Contemporanèa

L'Istòria es la sciéncia qu'estúdia lo passat de las societats umanas. En general, se considèra que l'Istòria comença amb l'invencion de l'escritura e que los temps que la precedisson constituisson la Preïstòria. Longtemps los istorians s'interessèron sonque a l'istòria politica qu'es lo raconte dels eveniments, dels règnes, de las guèrras, etc... mas dempuèi lo sègle XIX e subretot lo XX recèrcan totes los aspèctes del passat: istòria economica, sociala, culturala, religiosa, de las mentalitats, de la vida correnta... Per istòria (amb minuscula) se designa tanben lo passat de l'òme e mai lo passat en general : l'istòria d'una familha, l'istòria d'un edifici... Lo tèrme d'istòria designa tanben l'informacion scientifica del passat: per exemple, l'Istòria Naturala, o l'Istòria Geologica de la Tèrra. L'Istòria, coma disciplina intellectuala, fa pas partida de las sciéncias exactas senon de las sciéncias socialas e umanas e mai de las sciéncias literàrias. L'istòria se diferéncia de l'Arqueologia per sa referéncia essenciala a l'escritura.

Etimologia

Lo tèrme occitan istòria ven del latin historia, que significa 'narrativa', 'relat', e aquel del grèc antic ἱστορία 'historía', que significa "un aprendissatge o coneissença pa travèrs l'investigacion, l'istòria, los registres o la narrativa", del vèrb ἱστορεῖν historeîn 'recercar', e aqueste derivat de ἵστωρ hístor 'sabent', 'testimòni' o 'jutge'.

Istoriografia

L'Istoriografia, literalament, es l'escritura de l'istòria, e l'istoriograf es aquel qu'escriu l'istòria. Lo nom Istoriografia designava originàriament l'ensems de las òbras istoricas. Fins a la segonda mitat del sègle XX, l'istoriografia preniá un caractèr nacional, pr'amor qu'ofrissiá un punt de vista politic dels eveniments. Per exemple, es possible de citar l'istoriografia bizantina de l'Edat Mejana e l'istoriografia franca, qu'ofrisson d'informacions divergentas sul problèma de la brega suls imatges qu'opausèt la Glèisa romana e la Glèisa bizantina pendent l'epòca de Carlesmanhe. Per extension, l'istoriografia designa l'istòria de l'escritura de l'istòria. Per sorgir coma especialitat de la disciplina istorica, los istorians fan de trabalhs sus personatges celèbres. La majoritat dels istorians del sègle XX publiquèron almens una òbra de caractèr istoriografic, generalament pendent la fasa finala de lors activitats. L'istoriografia tracta amb los meteis problèmas que la metodologia, mas l'enfocament de las questions es diferent: se pòt dire esquematicament que la metodologia a coma fin l'estudi dels procediments de trabalh dels istorians, mentre que l'istoriografia s'enfoca dins lo trabalh final dels istorians. Fin finala, las conclusions dels estudis istoriografics son, generalament, l'origina dels cambiaments metodologics.

Classament de l'Istòria

Tèrmes cronologics

epòca
millenni
sègle
decenni
annada

Classament per periòde

Encara que l'istòria de la Tèrra comence amb la formacion geologica del glòbe terrèstre e que l'istòria de l'umanitat comence amb l'aparicion del genre homo, l'emplec del mot "Istòria" s'es limitat als periòdes coneguts a travèrs de fònts escrichas. Los periòdes que n'avèm pas de registres escriches, son la Preïstòria e la Protoistòria. Los periòdes de l'istòria son, convencionalament:

Abans l'Istòria
- Preïstòria: dempuèi l'aparicion de l'òme fins al sorgiment de las primièras civilizacions qu'utilizan l'escritura. Sonque n'avèm de donadas arqueologicas.
- Protoistòria: las civilizacions qu'an pas d'escritura, mas coïncidisson amb d'autras que n'an. Al delà de las donadas arqueologicas avèm de donadas escrichas per d'autres pòbles. Coïncidís cronologicament amb una partida de l'Istòria Antica.
L'Istòria:
- Edat Antica o Antiquitat: dempuèi las primièras civilizacions fins a la desaparicion de l'Empèri Roman d'Occident, en 476.
- Edat Mejana: tre 476 fins a la descubèrta d'America, en 1492.
- Edat Modèrna: tre 1492 fins a la Revolucion Francesa, en 1789.
- Edat Contemporanèa:

A meitats e finals del sègle XVIII enquia eth present. Ua inicia era de les rebolucionsque son:rebolucio industriau, rebolucio durgesa e era rebolucio lhiure.Va acava amb eth Antic Reguim e va dona pas ena seguna meitat del sègle XIX al trionf deth capitalisme que se esten amb el imperiatisme a tot eth mon, en el temps que es veien contestat per eth moviment obrer.Les guerres napoleniques van donar pas a un periode de hegemonia britaniques durant era era Victoriana.Eth començament de era transicio demografica (prumer en Inglatera, poc denpus en eth continent europeu e posteriurment en eth rest deth mon)produeishen ua veritat esprosio demografica que va altera de furma radicau eth equilibri sociau tot a parti dera seguna rebolucio industriau (pas dera era deth corbo e dera maquina de vapur a era era deth petroli e eth mutur de exprosio e era era dera electricitat).