Portal:Astronomia : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Linha 89 : | Linha 89 : | ||
<div style="display:block;border:1px solid #aaa;vertical-align: top;width:100%; background-color:#ffffff;margin-bottom:10px;padding-bottom:5px;padding-left:5px;padding-right:4px;"> |
<div style="display:block;border:1px solid #aaa;vertical-align: top;width:100%; background-color:#ffffff;margin-bottom:10px;padding-bottom:5px;padding-left:5px;padding-right:4px;"> |
||
<h2 style="padding:3px; background:#009966; color:#fff; text-align:center; font-weight:bold; font-size:100%; margin-bottom:5px;margin-top:0;margin-left:-5px;margin-right:-4px;">[[Fichièr:Fairytale bookmark gold.png|20px]]Articles de qualitat e Bons articles [[Image:Fairytale bookmark silver light.png|20px]]</h2> |
<h2 style="padding:3px; background:#009966; color:#fff; text-align:center; font-weight:bold; font-size:100%; margin-bottom:5px;margin-top:0;margin-left:-5px;margin-right:-4px;">[[Fichièr:Fairytale bookmark gold.png|20px]]Articles de qualitat e Bons articles [[Image:Fairytale bookmark silver light.png|20px]]</h2> |
||
<center>[[Galaxia]] [[Fichièr:Fairytale bookmark gold.png|12px]] – [[Jupitèr (planeta)|Jupitèr]] [[Image:Fairytale bookmark silver light.png|12px]] — [[[[ |
<center>[[Galaxia]] [[Fichièr:Fairytale bookmark gold.png|12px]] – [[Jupitèr (planeta)|Jupitèr]] [[Image:Fairytale bookmark silver light.png|12px]] — [[Luna]] [[Image:Fairytale bookmark silver light.png|12px]] — [[Neptun (planeta)|Neptun]] [[Fichièr:Fairytale bookmark gold.png|12px]] — [[Tycho Brahe]] [[Image:Fairytale bookmark silver light.png|12px]] – [[Uranus (planeta)|Uranus]] [[Fichièr:Fairytale bookmark gold.png|12px]] – [[Vènus (planeta)|Vènus]] [[Image:Fairytale bookmark silver light.png|12px]]</center> |
||
<div style="display:block;border:1px solid #aaa;vertical-align: top;width:100%; background-color:#ffffff;margin-bottom:10px;padding-bottom:5px;padding-left:5px;padding-right:4px;"> |
<div style="display:block;border:1px solid #aaa;vertical-align: top;width:100%; background-color:#ffffff;margin-bottom:10px;padding-bottom:5px;padding-left:5px;padding-right:4px;"> |
Version del 25 febrièr de 2013 a 07.29
Portal de l'Astronomia
L'astronomia es la sciéncia de l'observacion deis astres, que, per mai d'un biais d'observacions, establís l'origina, l'evolucion, lei proprietats fisicas e quimicas deis astres, la mecanica celèsta. Etimologicament, astronomia vòu dire «lei deis astres» (dau grèc αστρονομία = άστρον + νόμος).
L'astronomia es considerada coma la pus anciana dei sciéncias de l'umanitat. De nombrosei civilizacions despareissudas avián de bònei conoissenças en astronomia (sovent liadas a l'astrologia), que n'atrobam lei marcas de biais variats. Uei encara aquesta sciéncia existís. Encuei s'es popularizada près dau grand public. Un certan nombre d'astronòmes amators juegan un ròtle dins aquesta disciplina, especialament per la descubèrta d'asteroïdes. L'astronomia es una dei rarei sciéncias que leis amators i pòdon encar jugar un ròtle important.
Lutz sus...
Neptun es la uechena e darriera planeta dau Sistèma Solar après Uranus. Es una planeta giganta gasosa que tèn una massa de 17,1 massas terrèstras per un diamètre de quasi 50 000 km. Son estructura es mau coneguda mai se pensa qu'es similara a aquela d'Uranus amb una atmosfèra espessa principalament facha d'idrogèn e d'èli, un mantèu de glaç d'amoniac e d'aiga enviroutant un nuclèu rocassós. Coma leis autreis planetas gasosas, son atmosfèra es caracterizada per de vents fòrça poderós e la preséncia de tempèstas importantas.
D'autra part, Neptun tèn un sistèma d'anèus relativament tèunes e tretzen satellits coneguts a l'ora d'ara. La màger part son fòrça pichons levat de Triton qu'a un diamètre leugierament superior a 2 700 km. Aqueu satellit fa partida dei lunas pus importantas dau Sistèma Solar e mòstra una activitat geologica activa ambé la preséncia de gueisèrs.
Neptun orbita a una distància mejana de 4,5 miliards de quilomètres a respèct dau Soleu. Son observacion es donc malaisada e lei mejans principaus son lei telescòpis pus poderós o lo mandadís de sondas. Ansin, lei conoissenças a prepaus de Neptun son encara limitadas car solament una mission foguèt mandada vèrs la planeta en 1989. Aquela mission èra la mission estatsunidenca Voyager que capitèt de fotografiar la planeta, certanei satellits e lo sistèma d'anèus.
Leis articles
A far
Imatge del mes
Articles de qualitat e Bons articles
Lo projècte
Cossí contribuir ?
Existís de mejans nombroses per ajudar a melhorar aquesta enciclopedia:
- Corregir los articles existents.
- Crear d'articles novèls.
- Illustrar los articles.
- Parlar del projècte.
Paginas dels projèctes
Participants
- --Nicolas Eynaud (d) 20 abril de 2011 a 19.05 (UTC)
- --Toku (d) 21 abril de 2011 a 07.47 (UTC)