Epopèia de Gilgamesh : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Bauge (discussion | contribucions)
Bauge (discussion | contribucions)
Linha 28 : Linha 28 :


=== Taulèta V ===
=== Taulèta V ===

Après una marcha dedins lo bòsc, Gilgamesh e Enkidu arriban en fàcia Humbaba qu'èra sota la forma d'un [[dragon]]. Maugrat leis avertiments dau monstre, un combat comença. Gilgamesh e son amic foguèron ajudats per Shamash, dieu dau Solèu, que mandèt de vents immens còntra lo dragon que deguèt finalament se rendre. En cambi de sa vida, èra lèst a donar d'aubres a Gilgamesh per ornar son reiaume e sei vilas. Pasmens, sus lei consèus d'Enkidu, Gilgamesh refusèt l'ofèrta de somission e tuèt son advèrsari qu'aguèt pron de temps per maudire seis enemics : lei dos amics vielhiran pas e trobaran jamai lo sauvament.

Après aquela victòria, Gilgamesh e Enkidu copan lei cedres dau bòsc. Puei, naviguèron sus lo fluvi per menar la fusta dins lo reiaume de Gilgamesh e utilizèron la tèsta d'Humbaba coma trofèu.


=== Taulèta VI ===
=== Taulèta VI ===

Version del 23 febrièr de 2013 a 13.02

L'epopèia de Gilgamesh es un racònte legendari de Mesopotamia anciana. Fa partida deis òbras literariaris mai vièlha de l'Umanitat. La premier version complèta coneguda foguèt escricha en akkadian vèrs lei sègles XVIII o XVII abC dins la region de Babilònia. Aquela version èra inspirada per unei tèxtes e racòntes, principalament d'origina sumeriana, compausats vèrs la fin dau millenari III abC. A per origina lei racòntes mitics subre Gilgamesh, cinquen rèi (probablament legendari) de la premiera dinastia d'Uruk. Tèn dotze partidas mai, segon la màger part dei scientifics, lei partidas XI e XII foguèron apondudas vèrs 1200 e 700 abC[1].

Perdut après la disparicion dei civilizacions de Mesopotamia antica, lo tèxte foguèt redescubèrt pendent lei cavaments realizats dins leis annadas 1870 dins la biblioteca de l'emperaire assirian Assurbanipal de Niniva. Aqueu racònte conoguèt un succès important durant l'Antiquitat e de vestigis foguèron trobats dins divèrsei sites antics de Mesopotamia. Foguèt tanben traduch dins unei lengas coma l'itita o l'orita. La premiera tradicion modèrna foguèt l'òbra de Georges Smith.

Resumit

Lo començament dau racònte es eissit dau sentiment deis abitants d'Uruk que lor rèi Gilgamesh es tròp dur e sevèr. Demandèron donc l'ajuda de la divessa Aruru, protectritz de la ciutat, per corregir lei defauts dau rèi. La divessa deicidiguèt alora de crear un « doble » de Gilgamesh nomat Enkidu. Lo ròtle d'aqueu darrier èra d'èstre lo mirau dau rèi. Au contrari de Gilgamesh, Enkidu es donc un òme sauvatge e sensa elegància naturala mai bòn. Lei dos personatges s'escometèron. A la fin dau combat, comprendiguèron qu'èran complementaris e decidiguèron de s'aliar per realizar ensems divèrsei proesas. Pasmens, a la mòrt d'Enkidu, Gilgamesh, fòrça triste, decidiguèt de partir en recèrca dau secrèt de l'immortalitat pròche d'Uta-Napishtim que li aprendiguèt l'existéncia d'una planta de jovença. Gilgamesh finiguèt per descubrir aquela planta mai un sèrp li raubèt. Comprendiguèt alora que l'òme èra pas fach per èstre immortau e que fau solament aprofichar dei plasirs de la vida presenta.

Etapas dau racònte

Taulèta I

La taulèta I de l'Epopèia de Gilgamesh es la presentacion dei personatges e de la decision dei dieus d'utilizar Enkidu còntra Gilgamesh. Ansin, Gilgamesh es presentat coma un eròi aguent complit divèrsei proesas, que la bastida dei barris de la vila, mai tanben coma lo tiran de la populacion d'Uruk. Per lo corrigir, lei dieus preparèron Enkidu e lo mandèron, gràcias a un personatge dich la Cortesana, vèrs la vila d'Uruk per mostrar sa superioritat sus Gilgamesh.

Taulèta II

La Cortesana e Enkidu arriban a Uruk. Enkidu i devèn l'objècte d'admiracion de la fòga. Puei, Enkidu va a una ceremonia de maridatge que se debana dins la vila. I empacha Gilgamesh d'exercir son drech de prioritat sus lei filhas presentas e lei dos eròis s'afrontan dins una carriera. Lo combat a ges de venceire e Gilgamesh e Enkidu realizan finalament un pacte d'amistat. Aquò representa una causa importanta per Enkidu que tèn per lo premier còp una familha. Enfin, a l'iniciativa de Gilgamesh, lei dos amics novèus decidísson de preparar una expedicion dins lo bòcs dei cèdres protegir per un gardian dich Humbaba. Se fau notar que leis Ancians d'Uruk e egalament Enkidu assian de descoratjar, sensa succès, Gilgamesh de realizar aqueu projècte.

Taulèta III

La taulèta tracta de la preparacion de l'expedicion e de sa partença vèrs lo bòsc dei cèdres.

Taulèta IV

La taulèta IV tracta dau viatge a travèrs dau bòsc dei cèdres en sièis etapas. Per cada etapa, Gilgamesh, au centre d'un ceucle sacrat, realizèt un sacrifici au dieu Shamash per demandar un pantais, signe dau succès futur de l'expedicion. Durant la nuech, Gilgamesh pantaièt e lei dos eròis consideran donc aqueu pantais coma un signe de succès. Puei, Gilgamesh e Enkidu arriban vèrs lo domeni d'Humbaba, demon gardian dau bòsc dei cèdres.

Taulèta V

Après una marcha dedins lo bòsc, Gilgamesh e Enkidu arriban en fàcia Humbaba qu'èra sota la forma d'un dragon. Maugrat leis avertiments dau monstre, un combat comença. Gilgamesh e son amic foguèron ajudats per Shamash, dieu dau Solèu, que mandèt de vents immens còntra lo dragon que deguèt finalament se rendre. En cambi de sa vida, èra lèst a donar d'aubres a Gilgamesh per ornar son reiaume e sei vilas. Pasmens, sus lei consèus d'Enkidu, Gilgamesh refusèt l'ofèrta de somission e tuèt son advèrsari qu'aguèt pron de temps per maudire seis enemics : lei dos amics vielhiran pas e trobaran jamai lo sauvament.

Après aquela victòria, Gilgamesh e Enkidu copan lei cedres dau bòsc. Puei, naviguèron sus lo fluvi per menar la fusta dins lo reiaume de Gilgamesh e utilizèron la tèsta d'Humbaba coma trofèu.

Taulèta VI

Taulèta VII

Taulèta VIII

Taulèta IX

Taulèta X

Taulèta XI

Taulèta XII

Bibliografia

  1. Raymond Jacques Tournay, O.P. et Aaron Shaffer, L’Épopée de Gilgamesh, École Biblique et Archéologique Française et Université Hébraïque de Jérusalem, Edicions "Les Éditions du Cerf", collecion « Littérature ancienne du Proche-Orient », 1998.