Economia d'Ozbequistan : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
m r2.7.3) (Robòt Apondre: ru:Экономика Узбекистана |
||
| Linha 43 : | Linha 43 : | ||
[[io:Ekonomio di Uzbekistan]] |
[[io:Ekonomio di Uzbekistan]] |
||
[[pt:Economia do Uzbequistão]] |
[[pt:Economia do Uzbequistão]] |
||
[[ru:Экономика Узбекистана]] |
|||
[[uk:Економіка Узбекистану]] |
[[uk:Економіка Узбекистану]] |
||
Version del 20 febrièr de 2013 a 08.16
| Economia d'Ozbequistan | |
  | |
| Moneda | Som ozbèc |
|---|---|
| Organizacions comercialas | OMC, CEI, OCE |
| Estadisticas[1] | |
| PIB | USD 86,07 miliards (2010) |
| Reng PIB | 75ena granda[2] |
| Creissença del PIB | 8,2% (2010) |
| PIB per càpita | 3100 (2010) |
| PIB per sector | agricultura 21,2%, industria 32,3%, comèrci e servicis 46,4% (2010) |
| Inflacion | 15%(2010) |
| IDH | cap d'informacions |
| Populacion jol lindal de pauretat | 26% (2008) |
| Fòrça de trabalh | 16 milions (2010) |
| Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 44%, industria 20%, comèrci e servicis 36% (1995) |
| Caumatge | 1,1% (2010) |
| Partenaris comercials[1] | |
| Expòrts | 13,13 miliards (2010) |
| Sòcis principals | Ucraïna 29,91%, Russia 13,94%, Turquia 7,53%, Cazacstan 7,26%, Bangladèsh 6,83%, Republica Populara de China 5,69%, Corèa del Sud 4,19% (2009) |
| Impòrts | 9,44 miliards (2010) |
| Sòcis principals | Russia 23,72%, Republica Populara de China 20,36%, Corèa del Sud 13,03%, Alemanha 6,09%, Ucraïna 5,39%, Cazacstan 4,68% (2009) |
| Finanças publicas[1] | |
| Deute extèrne | US$ 4,236 miliards (2010) |
| Revenguts | USD cap d'informacions |
| Despensas | 6,652 miliards |
L'Ozbequistan èra una de las zònas pus pauras de l'anciana Union Sovietica amb mai de 60% de la siá populacion vivent en comunitats ruralas densament pobladas[1]. Dempuèi la siá independéncia, en ans recents la siá economia es estat orientada a una transicion graduala a una economia de mercat. Malgrat aiçò, lo progrès en reformas economicas es estat cautelòs e a enregistrat qualques assolidatges. S'ha eliminat pas encara la distància entre las taxas de cambiaments oficialas de la moneda e las taxas de cambiament del mercat negre. Lo comèrci restrictiu del regim e las siás politicas generalament intervencionistas contunhan d'aver d'efièches en la siá economia. Entre las restriccions imperantas se tròba la capacitat de convertibilitat de la moneda e d'autras mesuras governamentalas per controtlar l'activitat economica, en comprenent l'implementacion de severas restriccions a las importacions e de barraments esporadics de las siás frontièras amb los vesins Cazacstan, Quirguizstan e Tatgiquistan, los qu'an portat a organizacions internacionalas a suspéner o far marcha enrè los credits projèctes.
Lo país es actualament lo 2nd màger exportador mondial de coton[1] e un grand productor d'aur e de gas natural.
Nòtas e referéncias
<references>