Calcarea : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Makecat-bot (discussion | contribucions)
m r2.7.3) (Robòt Apondre: ceb:Calcarea
Rubinbot (discussion | contribucions)
m r2.5.4) (Robòt Apondre: war:Calcarea
Linha 112 : Linha 112 :
[[tl:Calcarea]]
[[tl:Calcarea]]
[[uk:Вапнякові губки]]
[[uk:Вапнякові губки]]
[[war:Calcarea]]
[[zh:钙质海绵纲]]
[[zh:钙质海绵纲]]

Version del 13 febrièr de 2013 a 01.14

Calcarea
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Espongas calcàrias

[[Categoria:Article amb taxobox-
  1. F6EBE4]]
|Sosrègne | Metazoa |----- |----- | valign="middle" colspan="2" class="" style="padding: 0 0.5em; text-align: center; vertical-align: middle; font-size: 1em; line-height: 1em; height: 25px; font-weight: bold; background-color: #FFCC99; color: #000000;" | Posicion filogenetica

|-----

Classificacion
Règne Règne de precisar
Posicion :
d'aprèp Classificacion filogenetica del vivent
(vejatz arbre filogenetic)

Las Espongas calcàrias son d’organismes apartenent al grop dels Metazoaris (animals) d'organizacion fòrça simpla : presentan pas que dos fulhets cellulars (endodèrma e ectodèrma), son doncas qualificadas de diploblastics.

Estructura

L'esqueleta d'aquestas Espongas es exclusivament constituit d'espiculas calcàrias, lo mai sovent jos la forma de calcita, formant de còps una massa continua. Una diferéncia amb las autras « Espongas » es l'abséncia d'una diferenciacion de las espiculas en microsclèras e megasclèras. Aquestes dos punts constituisson de caracteristicas pròprias a aqueste grop.

Las formas rencontradas van dels pus simples (tipe ascon), als mai complèxes (tipe leucon), en passant per las formas intermediàrias (tipe sycon).

Abitat

Las Espongas calcàrias son totas marinas. Mas, probablament a causa de la composicion de lor esquelèt, la màger part de las espècias se rescontra dins los 100 primièrs mètres jos la superficia. (Vejatz solubilitat del carbonat de calci). Çaquelà, cèrtas espècias abitan a de prigondors abissalas.

Etologia

Aquestes organismes an besonh d'un substrat dur per se desvolopar. La larva se fixa sus un supòrt per l'extremitat blastoporala.

Embriologia

La gastrulacion es estada observada dins las formas Sycon.

Lista de las espècias d'Espongas calcàrias demest las 1000 conegudas (per òrdre alfabetic del nom scientific)

  • Chancellaria sp. (mai ancian fossil conegut : -540 MA;Cambrian)
  • Grantia compressa
  • Leucandria aspera
  • Leucosolenia complicata
  • Sycon elegans
  • Sycon raphanus

Classa de las espongas calcàrias (Calcarea)

  • Sosclassa dels Calcaronea
    • Òrdre dels Leucocoleniidats
      • Familha : Amforiscidats, Grantiidats, Eteropiidats, Lepidoleuconidats,

leucosoleniidats, staurorafidats, sicettidats.

  • Sosclassa dels Calcinea
    • Òrdre dels clatrinidats
      • Familha : clatrinidats, leucaltidats, leucastidats, leucettidats, paramurranionidats, soleniscidats
    • Òrdre dels murraionidats
      • Familha : lelapiellidats, mirraionidats, paramurraionidats
  • Òrdre dels Litinidats
      • Familha dels lelapiidats, minchinellidats, petrobionidats

Vejatz tanben


De legir

Classificacion filogenetica del vivent per Guillaume Lecointre e Hervé Le Guyader a las edicions Belin

Ligams extèrnes