Anglés : Diferéncia entre lei versions
m Robòt Modificar: pa:ਅੰਗਰੇਜ਼ੀ ਬੋਲੀ→pa:ਅੰਗਰੇਜ਼ੀ ਭਾਸ਼ਾ |
m r2.7.3) (Robòt Apondre: min:Bahaso Inggirih |
||
Linha 177 : | Linha 177 : | ||
[[mhr:Англичан йылме]] |
[[mhr:Англичан йылме]] |
||
[[mi:Reo Pākehā]] |
[[mi:Reo Pākehā]] |
||
[[min:Bahaso Inggirih]] |
|||
[[mk:Англиски јазик]] |
[[mk:Англиски јазик]] |
||
[[ml:ഇംഗ്ലീഷ് (ഭാഷ)]] |
[[ml:ഇംഗ്ലീഷ് (ഭാഷ)]] |
Version del 8 febrièr de 2013 a 22.46
English | |
Locutors | 380 milions (1èra), e 600 milions (segonda lenga) |
---|---|
Classament pel nombre de locutors | 2ena |
Tipologia | SVO [1] |
Classificacion lingüistica | Anglés |
Estatut oficial | |
Oficial de | Austràlia, Canadà e autres païses (Estats Units e Reialme Unit = lenga de facto). L'ONU e l'Union Europèa |
Acadèmia | pas cap de valor |
Estatut de conservacion | |
Classada coma lenga segura (NE) per l'Atlàs de las lengas menaçadas dins lo mond | |
Còdis lingüistics | |
ISO 639-1 | en |
ISO 639-2 | eng |
ISO 639-3 | eng |
Ethnologue | eng |
Glottolog | stan1293 |
Linguasphere | 52-ABA |
ASCL | 1201 |
IETF | en |
Mòstra | |
Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme Article 1 | |
L'anglés es una lenga indoeuropèa del grop germanic occidental originària d'Anglatèrra.
Se parla a l'ora d'ara dins fòrça païses dins lo monde, pr'amor de l'influéncia militara, economica, scientifica, politica e culturala de l'Empèri Britanic al sègles XVIII, XIX e al començament del sègle XX, e de la dels EUA dempuèi la mitat del sègle XX fins a uèi. Es fòrça utilizat coma segonda lenga e es la lenga oficiala dels païses del Commonwealth e la lenga utilizada per fòrças organizacions internacionalas.
Istoricament, l'anglés a per origina divèrses dialèctes (ara sonats anglosaxon o vièlh anglés) que foguèron portats en Grand Bretanha pels colons anglosaxons a la debuta del sègle V. La lenga foguèt fortament influenciada pel noroèc dels envasidors Viking. Aprèp la conquista normanda, lo vièlh anglés evoluiguèt en anglés mejan, mesclat de vocabulari Normand e de sas convencions ortograficas. L'anglés modèrne s'es devolopat fins a uèi en adoptar de contunh de mots estrangièrs, mai que mai eissits del latin e del grèc