Oxid de fèrre : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Synthebot (discussion | contribucions)
m r2.6.4) (Robòt Tirar: ar, eo, nl, pt, vi
MahdiBot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Apondre: fa:اکسید آهن
Linha 27 : Linha 27 :
[[en:Iron oxide]]
[[en:Iron oxide]]
[[es:Óxidos de hierro]]
[[es:Óxidos de hierro]]
[[fa:اکسید آهن]]
[[fi:Rautaoksidi]]
[[fi:Rautaoksidi]]
[[fr:Oxyde de fer]]
[[fr:Oxyde de fer]]

Version del 2 febrièr de 2013 a 12.13

Los oxids de fèrre son de compausats derivat de l'oxidacion del fèrre. I a setze oxids de fèrre coneguts. Aqueles (ematita, magnetita, maghemita, ?-Fe2O3, ?-Fe2O3, Wüstite), o idroxids e oxiidroxids (goetita, lepidocrocita, akaganeita, feroxihita, ?-FeOOH, FeOOH de nauta pression, ferriidrita, bernalita, oxids verds de Fe (OH)2). Qualques d'aqueles oxids son utilizats en ceramica. Los oxids de fèrre, com los oxids d'autres metals, donan la color de qualques veires aprèp d'èsser calfats a nautas temperaturas. Tanben son utilisats coma pigment.

Oxids de fèrre

  • Oxid de fèrre (II) o oxid ferrós (FeO). La polvèra d'oxid ferrós pòt causar d'explosions perque dintran vertadièrament en combustion.
  • Oxid de fèrre (III) o oxid ferric (Fe2O3). Dins lo seu estat natural es conegut coma ematita. Tanben es purificat pel seu usatge coma supòrt d'estocatge magnetic en audio e informatica.
  • Oxid de fèrre (II, III) o ixid ferrós ferric (Fe3O4). Dins lo seu estat natural es conegut coma magnetita, un mineral de color negrenc que constituís una de las fonts principalas d'obtencion de fèrre. Aquela forma d'oxid tend a se formar quand lo fèrre s'oxida jos l'aiga.

Idroxid de fèrre

Ligams extèrnes

Suls autres projèctes Wikimèdia :