Precession : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
m formatnum
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
demorança > direccion
Linha 1 : Linha 1 :
<!-- Article redigit en gascon -->
<!-- Article redigit en gascon -->
[[Image:Gyroscope_precession.gif|thumb|right|Precession d'un giroscòpi]]
[[Image:Gyroscope_precession.gif|thumb|right|Precession d'un giroscòpi]]
Movement der èish de virament d'un còs solid; era precession ei eth cambi dera demorança der èish ath torn deth com vire un objècte. Er exemple tipe, eth movement que realize ua baudufa, ath virar, quan eth sòn èish de virament non ei verticau. I a dus tipe de precession: era precession per causa de moments de fòrces extèrni, e era precession sense moments de fòrces extèrni.
Movement der èish de virament d'un còs solid; era precession ei eth cambi dera direccion der èish ath torn deth com vire un objècte. Er exemple tipe, eth movement que realize ua baudufa, ath virar, quan eth sòn èish de virament non ei verticau. I a dus tipe de precession: era precession per causa de moments de fòrces extèrni, e era precession sense moments de fòrces extèrni.


== Precession dera Tèrra ==
== Precession dera Tèrra ==

Version del 16 junh de 2007 a 14.59

Precession d'un giroscòpi

Movement der èish de virament d'un còs solid; era precession ei eth cambi dera direccion der èish ath torn deth com vire un objècte. Er exemple tipe, eth movement que realize ua baudufa, ath virar, quan eth sòn èish de virament non ei verticau. I a dus tipe de precession: era precession per causa de moments de fòrces extèrni, e era precession sense moments de fòrces extèrni.

Precession dera Tèrra

Particularament, ei eth movement dera planeta Tèrra parièr o similar (encara que clar està, fòrça mès lent) ath que realize era part superiora d'ua trompa ath virar quan eth sòn èish de virament non ei verticau. Per causa d'aguest movement, era posicion qu'indique er èish dera Tèrra ena esfèra celeste se desplace en tot seguir un cercle barrat cada 25 800 ans (an platonic). Eth cercle dera precession a eth sòn centre en pòle dera ecliptica, conseqüéncia d'aquerò era posicion des povàs celests càmbie continualament. Era precession està causada pera fòrça gravitatoria dera Lua, Solei e eth rèste de planetes sus era holadura equatoriau dera Tèrra. Eth cambi ena direccion der èish de virament dera Tèrra provòque ua variacion deth plan der Equador e per autant dera linha de talh de tau plan damb eth Ecliptica. Aguesta linha soslinhe ena esfèra celeste era direccion deth punt Aret que retrograda sus eth ecliptica fenomèn nomentat precession des equinoccis.

  • Precessió lunisolar
  • Precessió planetària

Veigatz tanben