Batalha de França : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 28 : | Linha 28 : | ||
Après l'[[Invasion de Polonha(1939)|invasion de Polonha]] en setembre de 1939 (qu'inicièt la Segonda Guèrra Mondiala), un periòde d'inaccion nomenat en anglés ''Phoney War'' (falsa guèrra), en alemand ''Sitzkrieg'' (guèrra assetada) o en francés ''Drôle de guerre'' (guèrra estranha) s'installèt entre las fòrças en preséncia. [[Adolf Hitler]] aviá esperat que França e Anglatèrra aurián accceptadas sa conquista e fach la patz lèu lèu. Lo 6 d'octobre, prepausèt la patz als dos poders occidentals. Abans qu'aguèsson lo temps de respondre, lo 9 d'octobre, formulèt tanben una nòva politica militara per dins lo cas de responsas negativas: ''Führer-Anweisung N°6'' (directivas del ''Führer'' n°6).<ref>Shirer 1990, p.715</ref> |
Après l'[[Invasion de Polonha(1939)|invasion de Polonha]] en setembre de 1939 (qu'inicièt la Segonda Guèrra Mondiala), un periòde d'inaccion nomenat en anglés ''Phoney War'' (falsa guèrra), en alemand ''Sitzkrieg'' (guèrra assetada) o en francés ''Drôle de guerre'' (guèrra estranha) s'installèt entre las fòrças en preséncia. [[Adolf Hitler]] aviá esperat que França e Anglatèrra aurián accceptadas sa conquista e fach la patz lèu lèu. Lo 6 d'octobre, prepausèt la patz als dos poders occidentals. Abans qu'aguèsson lo temps de respondre, lo 9 d'octobre, formulèt tanben una nòva politica militara per dins lo cas de responsas negativas: ''Führer-Anweisung N°6'' (directivas del ''Führer'' n°6).<ref>Shirer 1990, p.715</ref> |
||
==Estrategia alemanda == |
|||
Hitler aviá totjorn somniat d'una granda campanhas militara per véncer los estats de l'Euròpa Occidentala coma pas preliminar abans la conquista dels territòris a l'èst, evitant aital una guèrra de dos fronts. Pasmens, aquestes intencions èran absentas de la Directiva del Führer Numèro 6.<ref name="Frieser 2005, p. 61">Frieser 2005, p. 61.</ref> Aqueste plan se basava subre la suposicion pus realista que lo potencial militar alemand non seriá pas al seu punt maximum abans mantuns ans, e que doncas sonque se podrián aténer d'objectius pus limitats. Èran dirigits a melhorar la capacitat alemanda a sostenir una guèrra longa a l'oèst.<ref>Karl-Heinz Frieser ''Blitzkrieg-Legende'' p. 32</ref> Hitler aviá pensat repetir l'atac alemand de la [[Primièra Guèrra Mondiaal]], es a dire, atacar a travèrs del nòrd de [[Belgica]], contornant la ben defenduda [[Linha Maginot]]; amb la diferéncia que aquesta còp los [[Païses Baisses]] e [[Luxemborg]] serián tanben envasits. Aqueste atac evitariá tanben que França poguèsse amenaçar lo [[baçin de Ruhr]], vital per Alemanha. A mai, aqueste atac ofririá de basas per lançar una campanha a long tèrme per aire e mar contra lo [[Reialme Unit]]. Dins la directiva se mencionava pas l'intencion de conquistar la totalitat de França, sinó que com a molt es considerava l'ocupació de les zones frontereres del nord.<ref name="Frieser 2005, p. 61">Frieser 2005, p. 61.</ref> |
|||
Mentre qu'escriviá la directiva, Hitler aviá assumit que l'atac podriá iniciar-se en un període de poques setmanes, però el dia que la publicà ja s'havia desenganyat d'aquesta il·lusió. Es va saber que havia estat mal informat sobre l'estat real de les forces alemanyes. Les unitats motoritzades havien de recuperar-se i reparar els vehicles malmesos durant la campanya de Polònia; mentre que les reserves de munició estaven majoritàriament esgotades.<ref>Karl-Heinz Frieser ''Blitzkrieg-Legende'' p. 25</ref> |
|||
{{clr}} |
|||
==Referéncias== |
==Referéncias== |
||
<references /> |
<references /> |
Version del 18 decembre de 2012 a 20.24
Fichièr:Battle of France collage.jpg | |
Informacions generalas | |
Data | 10 de mai - 22 de junh de 1940 |
Luòc | Luxemborg, Païses Basses, Belgica,França. |
Eissida | |
Belligerants | |
França Reialme Unit Belgica Païses Basses Polonha Luxemborg |
Tresen Reich Itàlia |
La Batalha de França, foguèt pendent la Segonda Guèrra Mondiala, l'invasion alemanda dels Païses Basses, Belgica, Luxemborg e França. Començada lo 10 de mai de 1940, l'ofensiva s'acabèt lo 22 de junh per la desfacha de las tropas francesas.
La batalha consistèt en doas operacions principalas. D'en primièr, l'operacion Fall Gelb (caissa jauna), las unitats blindadas alemandas faguèron una traucada a travèrs las Ardenas per fin d'isolar e d'enrodar las fòrças aligadas qu'avián avançadas en Belgica. Quora las fòrças britanicas e francesas foguèron butadas cap a la mar per una operacion alemanda fòrça mobila e plan organizada, lo govèrn britanic decidiguèt d'evacuar lo còrs expedicionari britanic e qualques divisions francesas a Dunkerque per l'Operacion Dynamo.
La segonda part, l'operacion Fall Rot (caissa roja), foguèt executada a partir del 5 de junh . Al començament las fòrças francesas desplegadas opausèron una fòrta resisténcia, mas la superioritat aeriana alemanda submergiguèt pauc cha pauc las posicions de l'artilhariá francesa. Las tropas alemandas contornèron la Linha Maginot per dintrar prigondament dins lo territòri francés alara que començava la desbranda de las fòrças francesas. L'armada alemanda arrivèt dins una vila de París non defenduda lo 14 de junh e sos comandants encontrèron los oficials franceses. Entre eles lo marescal Philippe Pétain que, contrariament als voses de nombroses franceses, anoncièt voler signar un armistici.
Lo 22 de junh, un armistici foguèt signat entre França e Alemanha, que ne resultèt una division de França que foguèt ocupada al nòrd e a l'oèst per Alemanha, al sud èst per Itàlia per un pichona part, e una zona sud inocupada, la zona liura, foguèt daissada al govèrn novèlament format a Vichèi dirigit per lo Marescal Pétain. França demorarà jos l'ocupacion de las Poténcias de l'Ais entrò lo Desembarcament aligat en Normandia en 1944.
Preludi
Après l'invasion de Polonha en setembre de 1939 (qu'inicièt la Segonda Guèrra Mondiala), un periòde d'inaccion nomenat en anglés Phoney War (falsa guèrra), en alemand Sitzkrieg (guèrra assetada) o en francés Drôle de guerre (guèrra estranha) s'installèt entre las fòrças en preséncia. Adolf Hitler aviá esperat que França e Anglatèrra aurián accceptadas sa conquista e fach la patz lèu lèu. Lo 6 d'octobre, prepausèt la patz als dos poders occidentals. Abans qu'aguèsson lo temps de respondre, lo 9 d'octobre, formulèt tanben una nòva politica militara per dins lo cas de responsas negativas: Führer-Anweisung N°6 (directivas del Führer n°6).[1]
Estrategia alemanda
Hitler aviá totjorn somniat d'una granda campanhas militara per véncer los estats de l'Euròpa Occidentala coma pas preliminar abans la conquista dels territòris a l'èst, evitant aital una guèrra de dos fronts. Pasmens, aquestes intencions èran absentas de la Directiva del Führer Numèro 6.[2] Aqueste plan se basava subre la suposicion pus realista que lo potencial militar alemand non seriá pas al seu punt maximum abans mantuns ans, e que doncas sonque se podrián aténer d'objectius pus limitats. Èran dirigits a melhorar la capacitat alemanda a sostenir una guèrra longa a l'oèst.[3] Hitler aviá pensat repetir l'atac alemand de la Primièra Guèrra Mondiaal, es a dire, atacar a travèrs del nòrd de Belgica, contornant la ben defenduda Linha Maginot; amb la diferéncia que aquesta còp los Païses Baisses e Luxemborg serián tanben envasits. Aqueste atac evitariá tanben que França poguèsse amenaçar lo baçin de Ruhr, vital per Alemanha. A mai, aqueste atac ofririá de basas per lançar una campanha a long tèrme per aire e mar contra lo Reialme Unit. Dins la directiva se mencionava pas l'intencion de conquistar la totalitat de França, sinó que com a molt es considerava l'ocupació de les zones frontereres del nord.[2]
Mentre qu'escriviá la directiva, Hitler aviá assumit que l'atac podriá iniciar-se en un període de poques setmanes, però el dia que la publicà ja s'havia desenganyat d'aquesta il·lusió. Es va saber que havia estat mal informat sobre l'estat real de les forces alemanyes. Les unitats motoritzades havien de recuperar-se i reparar els vehicles malmesos durant la campanya de Polònia; mentre que les reserves de munició estaven majoritàriament esgotades.[4]