Ròms : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Xqbot (discussion | contribucions)
m r2.7.3) (Robòt Apondre: af, bar, be, be-x-old, br, en, fa, fiu-vro, gag, hy, kk, lb, mr, rue, xmf Tirar: os Modificar: ca, hu, tr, ur; changement de type cosmétique
m r2.7.3) (Robòt Apondre: os:Цигайнаг адæм
Linha 79 : Linha 79 :
[[nn:Sigøynarar]]
[[nn:Sigøynarar]]
[[no:Sigøynere]]
[[no:Sigøynere]]
[[os:Цигайнаг адæм]]
[[pdc:Zigeiner]]
[[pdc:Zigeiner]]
[[pl:Romowie]]
[[pl:Romowie]]

Version del 29 octobre de 2012 a 10.55

Drapèu deu Pòble Romani
Violonaira ròm
Django Reinhardt, un deus màgers guitarristas ròms
Deportacion de cap aus camps d'exterminacion durant l'ocupacion alamena d'Euròpa
Lei Santas

Los Ròms o Pòble Romani, segon lo lor endonim, tanben designats peus exonims de Gitanos, Tziganes, Gipsis (vienguts de l'anciana denominacion erronèa d'Egipcians) Manoish, Boèmis, que son un pòble generaument e a l'origina nomada (quitament se mantuns membres d'aquesta comunautat be son vaduts sedentaris) e qui parla divèrsas versions dialectalas d'ua lenga - lo romaní - originària deu nòrd deu jus-continent indian.

Que's cred que quitèn l'Índia a l'Etat Mejana après l'invasion e la repression musulmana.

Que son portadors d'ua cultura universaument famosa mei que mei per las soas musicas ricas deus percors geografics d'aqueth pòble e de la soa coexisténcia desempuish l'Etat Mejana dab mantuns autes pòbles.

Au cors de la los coexisténcias los Ròm qu'enriquín divèrsas culturas autoctònas au punt d'estar pregondament associats dab lo folclòre idealizat peu romantisme de las loas navèras regions (aquò qu'ei, per exemple, lo cas dab lo flamenco e dab las danças sevilhanas en Andalosia e dab la musica d'Euròpa Orientau, çò qui való aus Ròms lo nom de Boèmis - de Boèmia - ). En Occitània que contribuín de segur tanben a enriquir la cultura e mei que mei la musica (com los Manoish de Bearn e las comunautats gitanas de las regions pròchas d'Espanha e de Catalonha) e Lei Santas e Provença son un lòc màger de romiatge deus Ròms.

Com per d'autes grops exogènes, que hon sovent mespresats e l'objècte de mes.hidança qui anèn dinc a acusacions de panatòri, expulsions e exterminacion massiva dehens l'encastre deu genocidi (aperat Porajmos dens l'istòria ròm) dens los camps de concentracion nazis perpetrat per Alemanha e los sons partisans d'extrèma dreta dens los país ocupats durant la Segonda Guèrra Mondiau.

A despart d'Euròpa e de l'Asia occidentau, los Ròms qu'emigrèn tanben de cap a l'America (Estats Units d'America, Brasil e Argentina mei que mei).

Personalitats ròms

Musicians

Ligam intèrne