Artilhariá : Diferéncia entre lei versions
m r2.7.2) (Robòt Apondre: ca:Artilleria |
|||
| Linha 13 : | Linha 13 : | ||
En [[1331]], pendent lo [[Sètge de Guardamar (1331)|Sètge de Guardamar]], los [[Emirat de Gharnata|granadins]] comandats per [[Abu-l-Nuaym Ridwan ibn Abd Allah|Abu-l-Nuaym Ridwan]] utilizèron de maquinas de guèrra que lançavan de bolas de fuòc.<ref>Zurita {{ca}}Jerónimo Zurita; Anales de la Corona de Aragón, cap:De la entrada que los moros del reino de Granada hicieron en el reino de Valencia y de la toma de Guardamar [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473_3.pdf]</ref> |
En [[1331]], pendent lo [[Sètge de Guardamar (1331)|Sètge de Guardamar]], los [[Emirat de Gharnata|granadins]] comandats per [[Abu-l-Nuaym Ridwan ibn Abd Allah|Abu-l-Nuaym Ridwan]] utilizèron de maquinas de guèrra que lançavan de bolas de fuòc.<ref>Zurita {{ca}}Jerónimo Zurita; Anales de la Corona de Aragón, cap:De la entrada que los moros del reino de Granada hicieron en el reino de Valencia y de la toma de Guardamar [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473_3.pdf]</ref> |
||
==L'aparicion de la |
==L'aparicion de la polvera== |
||
La difusion de la [[ |
La difusion de la [[polvera]], inventada pels chineses al sègle V AbC, provoquèt l'aparicion de l'artilheriá modèrna en Euròpa dempuèi 1346, a la [[batalha de Crécy]] es citat l'usatge de tres [[Bombarda (arma)|bombardas]].<ref>{{en}} André Corvisier e John Childs, ''[http://books.google.cat/books?id=nEQ7FUAdmc8C&pg=PA218&dq=calais+1346+catapult&hl=ca&ei=M1YITfKgBI2WOqXgjIYF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CEsQ6AEwBw#v=snippet&q=1346&f=false A dictionary of military history and the art of war]'', p.40</ref> |
||
L'evolucion de l'armament d'artilhariá conduguèt a d'armas cada còp mai poderosas coma las [[fusada]]s e los [[missil]]s. |
L'evolucion de l'armament d'artilhariá conduguèt a d'armas cada còp mai poderosas coma las [[fusada]]s e los [[missil]]s. |
||
== L'artilhariá coma unitat militara == |
== L'artilhariá coma unitat militara == |
||
Version del 28 agost de 2012 a 19.34
L'artilheriá es lo còrs militar qu'utiliza de projectils de granda talha impulsats per una substància explosiva.
Tanben se nomena artilhariá l'armament (pèça d'artilhariá) que lança de grands projectils e que caracteriza las unitats d'artilhariá.
Artilhariá dins l'Antiquitat
L'artilheriá dels temps antics lançava de granda flèchas, èra lo cas de las catapultas, e pèiras o material incendiari, èra lo cas de las ballistas (diferents de las ballestas medievalas) e dels onagres. A l'Edat Mejana s'usava de maquinas nomenadas trabucs, mandrons e manganèls. .
Artilhariá medievala
Las maquinas medievalas foncionavan coma palfèrs, amb contrapés o per traccion umana, amb contrapès fixe o coma un plan de balança pejat, amb contrapès simple o doble, amb fronda o sense, e aqueles trachs se podavan combinar de diferents biais.
En 1331, pendent lo Sètge de Guardamar, los granadins comandats per Abu-l-Nuaym Ridwan utilizèron de maquinas de guèrra que lançavan de bolas de fuòc.[1]
L'aparicion de la polvera
La difusion de la polvera, inventada pels chineses al sègle V AbC, provoquèt l'aparicion de l'artilheriá modèrna en Euròpa dempuèi 1346, a la batalha de Crécy es citat l'usatge de tres bombardas.[2]
L'evolucion de l'armament d'artilhariá conduguèt a d'armas cada còp mai poderosas coma las fusadas e los missils.
L'artilhariá coma unitat militara
L'artilheriá es lo principal mejan de sosten amb la armas de fuòc de l'armada, amb mission d'assistir l'arma de basa pel lançament de projectils en tir utilisant la balistica amb precision r rapididat, destruisent o neutralizant los objectius que menaçavan l'armada de l'operacion. Se gropa en baterias e grops d'artilhador.
Referéncias
- ↑ Zurita (ca)Jerónimo Zurita; Anales de la Corona de Aragón, cap:De la entrada que los moros del reino de Granada hicieron en el reino de Valencia y de la toma de Guardamar [1]
- ↑ (en) André Corvisier e John Childs, A dictionary of military history and the art of war, p.40
