Bulgar : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
EmausBot (discussion | contribucions)
m r2.7.3) (Robòt Apondre: lmo:Lengua bulghera
JYBot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Apondre: cdo:Bō̤-gă-lê-ā-ngṳ̄
Linha 58 : Linha 58 :
[[bs:Bugarski jezik]]
[[bs:Bugarski jezik]]
[[ca:Búlgar]]
[[ca:Búlgar]]
[[cdo:Bō̤-gă-lê-ā-ngṳ̄]]
[[ckb:زمانی بولگاری]]
[[ckb:زمانی بولگاری]]
[[co:Lingua bulgara]]
[[co:Lingua bulgara]]

Version del 18 agost de 2012 a 09.50


Infotaula de lengaBulgar
български език Modifica el valor a Wikidata
Locutors12 milions de
TipologiaSVO [1] Flexionala - Accentuala
Familha lingüistica
Bulgar
Estatut oficial
Oficial deBulgaria
AcadèmiaInstitute for Bulgarian Language (en) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Còdis lingüistics
ISO 639-1bg Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2bul Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3bul Modifica el valor a Wikidata
Mòstra
Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme

Член 1

Bсички хора се раждат свободни и равни по достойнство и права. Tе са надарени с разум и съвест и следва да се отнасят помежду си в дух на братство.

Lo bulgar (Български = Bǎlgarski) es la lenga principala de Bulgaria, e sa lenga oficiala. Lo bulgar es una lenga qu'aperten al grop de las lengas eslavas meridionalas de la familha de las lengas indoeuropèas, e es fòrça pròche del macedonian que d'unes considèran coma un dialècte del bulgar. La lenga a 12 milions de locutors. Tanben foguèt la primièra lenga eslava que produguèt una literatura, e la forma del primièr estadi d'aquesta lenga serviguèt de lenga eclesiastica per la Glèisa Ortodòxa. Lo bulgar s'escriu amb l'alfabet cirillic, amb pasmens qualques diferéncias a respècte del rus. Se compausa en efièch de 30 letras, e la prononciacion del bulgar es pro diferenta d'aquela del rus.

Lo bulgar es un cas particular dins l'ensems de las lengas eslavas, amb doas especificitats: es l'unica lenga del grop que possedís pas de flexions de cas, e es l'unica lenga del grop que possedís un article (postpausat). Aquela darrièra particularitat ne fa un dels membres de l'union lingüistica balcanica amb lo romanés, lo grèc e l'albanés. Ça que la lo bulgar a conservat tota la complexitat del sistèma verbal que caracteriza las lengas eslavas.

Modèl:Link FA