Colesteròl : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
EmausBot (discussion | contribucions)
m r2.7.2+) (Robòt Apondre: cv:Холестерин
EmausBot (discussion | contribucions)
m r2.7.3) (Robòt Modificar: hi:पित्घनासार
Linha 38 : Linha 38 :
[[gl:Colesterol]]
[[gl:Colesterol]]
[[he:כולסטרול]]
[[he:כולסטרול]]
[[hi:पित्घनासार]]
[[hi:कोलेस्टेरॉल]]
[[hr:Kolesterol]]
[[hr:Kolesterol]]
[[hu:Koleszterin]]
[[hu:Koleszterin]]

Version del 15 agost de 2012 a 06.20

Estructura quimica del colesteròl

Lo colesteròl (var. colesteròu), es un lipid, mai precisament un esteròl (una combinason d'esteroïde e d'alcòl), que se trapa dins las membranas cellularas de tots los teissuts del còs uman, e qu'es carrejat dins lo plasma sanguin de tots los animals.

Lo nom de colesteròl ven del grèc ancian chole (bila) e de stereos (solid), d'efièch, es excretat per la bila e foguèt descobèrt jos forma solida dins de calculs biliars en 1769 per François Poulletier de la Salle.

A çò dels eucariòtas, lo colesteròl es un element constitutiu fondamental de las membranas cellularas que ne'n assegura la rigiditat en s'intercalar entre las cadenas de fosfolipids. Es present dins lo fetge d'ont es transportat per la sang fins a las cellulas mai que mai per las LDL (Low Density Lipoproteines). Las fraccions inutilizadas que venon de la degradacion de las cellulas tornan al fetge amb las HDL (High Density Lipoproteines).

Es lo precursor de la màger part de las ormonas esteroïdianas. Lo colesteròl en excès se pòt depausar dins los teissuts, sus las parets de las artèrias e provocar l'ateroescleròsi.

Modèl:Ligam AdQ