Mont Saint Helens : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 38 : Linha 38 :
===Crater Glacier e los autres glacièrs novèls===
===Crater Glacier e los autres glacièrs novèls===
[[File:Summit rim of Mount St. Helens.ogv|thumb|220px|Al som del Mont St. Helens]]
[[File:Summit rim of Mount St. Helens.ogv|thumb|220px|Al som del Mont St. Helens]]
Pendent l'ivèrn de 1980–1981, un [[glacièr]] nòu apareguèt. Uèi oficialament nomenat [[Crater Glacier]], èra ancianament conegut jol nom de Tulutson Glacier. Ombratjat per las parets del cratèr e alimentat per las importantas casudas de nèu e avalancas, creissèt rapidament (4.3 m per an). En 2004, cobrissiá aperaquí 93 km2, e èra devesit per lo dòma central en dos lòbes. Generalament a la fin de l'estiu, lo glacièr es fosc amor de las casudas de ròcas del cratèr e de cendres de las erupcions. En 2006, lo [[glaç]] aviá una espessor mejana de 100 m. amb un maximun de 200 m., gaireben tant espés que lo pus ancian e pus gròs glacièr del Mont Rainier, lo [[Carbon Glacier]]. Tot lo glaç es posterior a l'erupcion de 1980, çò que ne fa un glacièr fòrça jove geologicament. Pasmens, lo volum del glacièr nòu es aperaquí identic al de totes los glacièrs d'abans 1980 combinats.<ref name="Brugman81">{{cite web | last = Brugman | first = Melinda M. | coauthors = [[Austin Post]] | title = USGS Circular 850-D: Effects of Volcanism on the Glaciers of Mount St. Helens | url= http://pubs.er.usgs.gov/publication/cir850D | year = 1981 | accessdate = 2007-03-07 }}</ref><ref name="Wiggins02" >{{cite journal | last = Wiggins | first = Tracy B. | coauthors = Hansen, Jon D.; Clark, Douglas H. | title = Growth and flow of a new glacier in Mt. St. Helens Crater | journal = Abstracts with Programs - Geological Society of America | volume = 34 | issue = 5 | page = 91 | publisher = | year = 2002 | url = }}</ref><ref name="Schilling04">{{cite journal | last = Schilling | first = Steve P. | coauthors = Paul E. Carrara, Ren A. Thompson, and Eugene Y. Iwatsubo | title = Posteruption glacier development within the crater of Mount St. Helens, Washington, USA | journal = Quaternary Research | volume =61 | issue =3 | pages =325–329 | publisher = Elsevier Science (USA) | year = 2004 | url = | doi = 10.1016/j.yqres.2003.11.002 | bibcode=2004QuRes..61..325S}}</ref><ref>{{cite journal | last = McCandless | first = Melanie | coauthors = Plummer, Mitchell; Clark, Douglas | title = Predictions of the growth and steady-state form of the Mount St. Helens Crater Glacier using a 2-D glacier model | journal = Abstracts with Programs - Geological Society of America | volume = 37 | issue = 7 | page = 354 | publisher = | year = 2005 | url = }}</ref><ref>{{cite web | last = Schilling | first = Steve P. | coauthors = David W. Ramsey, James A. Messerich, and Ren A. Thompson | title = USGS Scientific Investigations Map 2928: Rebuilding Mount St. Helens | url= http://pubs.usgs.gov/sim/2006/2928/ | date = 2006-08-08 | accessdate = 2007-03-07 }}</ref>
Pendent l'ivèrn de 1980–1981, un [[glacièr]] nòu apareguèt. Uèi oficialament nomenat [[Crater Glacier]], èra ancianament conegut jol nom de Tulutson Glacier. Ombratjat per las parets del cratèr e alimentat per las importantas casudas de nèu e avalancas, creissèt rapidament (4.3 m per an). En 2004, cobrissiá aperaquí 93 km2, e èra devesit per lo dòma central en dos lòbes. Generalament a la fin de l'estiu, lo glacièr es fosc amor de las casudas de ròcas del cratèr e de cendres de las erupcions. En 2006, lo [[glaç]] aviá una espessor mejana de 100 m. amb un maximun de 200 m., gaireben tant espés que lo pus ancian e pus gròs glacièr del Mont Rainier, lo [[Carbon Glacier]]. Tot lo glaç es posterior a l'erupcion de 1980, çò que ne fa un glacièr fòrça jove geologicament. Pasmens, lo volum del glacièr nòu es aperaquí identic al de totes los glacièrs d'abans 1980 combinats.<ref name="Brugman81">{{Ligam web | last = Brugman | first = Melinda M. | coauthors = [[Austin Post]] | títol = USGS Circular 850-D: Effects of Volcanism on the Glaciers of Mount St. Helens | url= http://pubs.er.usgs.gov/publication/cir850D | year = 1981 | accessdate = 2007-03-07 }}</ref>
{{Ligam web | last = Schilling | first = Steve P. | coauthors = David W. Ramsey, James A. Messerich, and Ren A. Thompson | títol = USGS Scientific Investigations Map 2928: Rebuilding Mount St. Helens | url= http://pubs.usgs.gov/sim/2006/2928/ | date = 2006-08-08 | accessdate = 2007-03-07 }}</ref>


===Referéncias===
===Referéncias===

Version del 27 julhet de 2012 a 17.13

Mont Saint Helens
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
.
.
Geografia
Altitud 2 549 m
Massís Cadena de las Cascadas
Coordenadas geo.46° 12′ N, 122° 11′ O
Mont Saint Helens
Administracion
País Bandièra dels Estats Units Estats Units
Region
Subdivision
Ascension
Primièra ascension
Via pus aisida
Geologia
Edat
Ròcas
Tipe estratovolcan
Activitat Actiu
Darrièra erupcion 2004 – 10 de junh de 2008
Observatòri volcanologic Observatòri volcanologic de las Cascadas
Vista dau volcan en 2007.

Lo Mont Saint Helens (2 549 m) es un estratovolcan actiu de la cadena de las Cascadas au nòrd-oèst deis Estats Units d'America. Se situa a 154km al sud de la vila de Seattle, dins l'estat de Washington e a 80 km al nòrd èst de Portland, en Oregon. Lo puèg Saint Helens ten son nom d'un diplomat anglés portant lo títol de Lord St Helens. Aquel diplomat èra l'amic de l'explorador George Vancouver que faguèt una exploracion de la zona a la fin del sègle XVIIIen. Lo volcan, plan conegut per sas explosions amb emission de cendres volcanicas e de flux piroclastic, aperten a l' l'arc volcanic de las Cascadas qu'es un tròç de la cinta de fuòc de Pacific que comporta aperaquí 160 volcans actius.

Le mont Saint Helens es celèbre dempuèi l'erupcion catastrofica del 18 de mai de 1980[1] que causèt la mòrt de 57 personas[2] en tot destruire 250 ostals, 47 ponts, 24 quilomètres de vias ferradas, 300 quilomètres de rotas e mai de 500 km2 de selva. Un resquilhatge de terrenh gigant faguèt passar l'auçada del volcan de 2 950 a 2 549 mètres[3] en tot desplaçar un volum de 2,3 km3 de matèria. Lo puèg foguèt remplaçat per un cratèr en forma de fèrre de caval d'una largor de 1,5 quilomètres[4].

Coma la majoritat dels volcans de la cadenas de las Cascadas, lo Saint Helens es un còn eruptiu constituït de lavas durcidas mescladas amb de cendres volcanicas e de pèira ponce. La montanha comporta de jaces de basalt e d'andesita traversats per mantun dòmas de lava constituïts de dacita. Lo pus grand d'aquestes, nomenat Goat Rocks dome formava le som d'abans de 1980 abans d'èsser per part destruit e remplaçat per un pus pichon.

Situacion geografica e descripcion

Generalitats

Landscape with a large open volcano
Una vista del St. Helens dempuèi l'espaci

Lo Mont St. Helens es situat a 72km a l'oèst del Mont Adams, dins la part oèst de la cadena de las Cascadas. Aqueles volcans "fraires" se trapan aperaquí a 80km del Mont Rainier, lo trescòl de la cadena. Lo Mont Hood, pus pròche puèg volcanic major en Oregon, es a 100km al sud-èst del Mont St. Helens.

Lo Mont St. Helens es geologicament jove comparat amb los autres volcans majors de la cadena de las Cascadas. S'es format sonque 40 000 ans i a, e lo puèg d'abans 1980 comencèt de s'enauçar 2200 ans i a.[5] Aquel volcan es considerat coma lo pus actiu de las Cascadas dempuèi l'olocèn (los darrièrs 10,000 ans).[6]

Abans l'erupcion de 1980, lo Mont St. Helens èra lo cinquen puèg pus naut de l'estat de Washington. S'enauçava largament en dessús de las còlas environantas amb son còn de forma simetrica sempre nevadís que li fasiá prene l'escais de Fuji-san of America ("Mont Fuji d' America").[7]

Los rivets qu'an sa font subre lo volcan se getan dins tres ribièras principalas: la Toutle al nòrd e nòrd-èst, la Kalama a l'oèst, e la Lewis al sud e a l'èst. Aqueles rius son alimentats per de precipitacions abondosas. La mejana annadièra en pluèja es de 3600 mm, e lo jaç de nèu amont de la montanha pòt aténher 4.9 m. La Lewis River es barrada per tres paissièras per la produccion d'energia idroelectrica. Los pendisses sud e èst del volcan son drenats dins un aigal nomenat Swift Reservoir, situat al sud de la montanha.

Lo mont Saint Helens es situat dins lo comtat de Skamania, mas son accès pus aisit se fa pel comtat de Cowlitz a l'oèst. L'autorota d'Estat 504, localament nomenada Spirit Lake Memorial Highway, rejonh la rota principala Interstate 5 al nivèl de la sortida 49 a 55 quilomètres à l'oèst de la montanha. Aquela autorota granda liga las localitats de Castle Rock, Longview e Kelso en seguissent la Cowlitz River abans de traversar l'airal urban de Vancouver (Washington)Portland subre 80 km al sud-oèst. La vila pus pròche del volcan se ditz Cougar, a 18 km al sud-oèst del puèg.

Crater Glacier e los autres glacièrs novèls

Al som del Mont St. Helens

Pendent l'ivèrn de 1980–1981, un glacièr nòu apareguèt. Uèi oficialament nomenat Crater Glacier, èra ancianament conegut jol nom de Tulutson Glacier. Ombratjat per las parets del cratèr e alimentat per las importantas casudas de nèu e avalancas, creissèt rapidament (4.3 m per an). En 2004, cobrissiá aperaquí 93 km2, e èra devesit per lo dòma central en dos lòbes. Generalament a la fin de l'estiu, lo glacièr es fosc amor de las casudas de ròcas del cratèr e de cendres de las erupcions. En 2006, lo glaç aviá una espessor mejana de 100 m. amb un maximun de 200 m., gaireben tant espés que lo pus ancian e pus gròs glacièr del Mont Rainier, lo Carbon Glacier. Tot lo glaç es posterior a l'erupcion de 1980, çò que ne fa un glacièr fòrça jove geologicament. Pasmens, lo volum del glacièr nòu es aperaquí identic al de totes los glacièrs d'abans 1980 combinats.[8]  USGS Scientific Investigations Map 2928: Rebuilding Mount St. Helens.</ref>

Referéncias

  1. (en)  Monument national volcanique du Mont.
  2. Bernard Henry & Christian Heeb, USA:Les états de l'ouest, éditions Artis-Historia, 1996, Bruxelles, ISBN 2-87391-116-6Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas., p.109
  3. (en) Mont Saint Helens sus Encyclopedia.com
  4. (en)  18 mai 1980, éruption du mont Saint Helens.
  5. Mullineaux, The Eruptive History of Mount St. Helens, USGS Professional Paper 1250, page 3
  6. USGS Description of Mount St. Helens, USGS.gov . Retrieved 15 November 2006.
  7. Harris, Fire Mountains of the West, 1st edition, page 201
  8.  USGS Circular 850-D: Effects of Volcanism on the Glaciers of Mount St. Helens.