Babilònia (reialme) : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Idioma-bot (discussion | contribucions)
m r2.6.3) (Robòt Apondre: ky:Вавилония
EmausBot (discussion | contribucions)
m r2.7.2+) (Robòt Modificar: ur:سلطنت بابل
Linha 274 : Linha 274 :
[[tr:Babil]]
[[tr:Babil]]
[[uk:Вавилонія]]
[[uk:Вавилонія]]
[[ur:بابی لونیا]]
[[ur:سلطنت بابل]]
[[vi:Văn minh cổ Babylon]]
[[vi:Văn minh cổ Babylon]]
[[zh:巴比倫尼亞]]
[[zh:巴比倫尼亞]]

Version del 27 julhet de 2012 a 16.38

Lo reialme de Babilònia se desvolopèt al sud de Mesopotamia del començament del millenni II abC fins a 539 abC, data de la presa de sa capitala per lo rei Cir II lo Grand de Pèrsia. Pendent sa longa istòria coneguèt de periòdes de fast e d'autres pus dificils, e de dinastias nombrosas se succediguèron a sa tèsta.

Se distinguís tradicionalament tres periòdes grands dins l'istòria de Babilònia:

  • Periòde paleobabilonian (2004-1595 avans l'èra crestiana), amb la premiera dinastia babiloniana;
  • Periòde babilonian mejan (1595-fin del millenni II avans l'èra crestiana), amb mai que mai la dinastia kasita;
  • Periòde neobabilonian (del començament del millenni I-539), qu'abotís a l'Empèri Neobabilonian (627-539), dominat per la figura de Nabucodonosòr II, e marca la fin de l'independéncia de Babilònia.

Istòria

La dinastia amorita

Babilònia (Hammurabi), de 1792 a 1750 avans l'èra crestiana

La dinastia amorita de Babilònia foguèt fondada per lo rèi Sumu-Abum vèrs 1894 aC. Pendent lo rèine de son successor, Sumu-la-El (vèrs 1880-1845 aC), la region de Babilònia sembla fòrça agitada. Per exemple, lei dinastias de Kish o de Sippar conoguèron unei rèis ambé de rèines corts[1] [2]. Sumu-la-El aprofichèt donc la situacion per conquistar Kazallu, Halambu, Kish, Kuta, Anzaqar e Barzi[3]. Durant lo rèine dau cinquen rèi de la dinastia, Sin-Muballit (1813-1793 aC), Babilònia venguèt un reiaume podent rivalizar ambé leis autrei poissanças de Mesopotamia coma Isin, Eshnunna, Mari e subretot Larsa. D'efèct, Larsa capitèt la conquista d'Isin en 1793 aC maugrat doas intervencions de Sin-Muballit en 1809 e 1794 aC.

L'apogèu de la dinastia foguèt lo rèine d'Hammurabi (1793-1750 aC), successor de Sin-Muballit. En 1773 aC après la mòrt de Shamsi-Addu de Mari, un periòde de guèrras violentas comencèt. Eshnunna sostenguèt la revòuta dei nomadas benjaminitas contra Mari. Lo conflicte durèt quatre ans e s'acabèt amb una patz precària fins a 1766 aC. D'efèct, aquel an, l'Elam ataquèt Eshnunna. Babilònia e Mari, teoricament vassaus de l'Elam, l'ajudèron de prendre la vila. Pasmens, en 1765 aC, leis aliats ancians se bateguèron entre elei. L'armada elamita foguèt vencuda a Hiritum per Alèp, Babilònia e Mari e se repleguèt fin finala en 1763 aC. Larsa qu'assaièt d'aprofichar la guèrra au nòrd per atacar lo sud dau reiaume de Babilònia foguèt rapidament conquistat entre 1764 e 1763 aC totjorn ambé l'ajuda de Mari. Puei, après la conquista d'Eshnunna, devastada per lei guèrras de 1766 e 1765-1763, en 1762, una guèrra novèla aguèt luòc contra Mari, l'aliat ancian, per de rasons mau compresas. Ansin, Mari foguèt conquistada vèrs 1760 e son palais incendiat en 1759 per la garnison d'Hammurabi.

Samsu-Iluna (1749-1712 aC), successor d'Hammurabi, temptèt de continuar la politica de son paire mai de revòutas nombrosas esclatèron, coma l'insurreccion dau país de Sumèr comandada per Rim-Sin II (1741-1736 aC) que destruguèt tot lo sud dau reiaume. Après Samsu-Iluna, lo territòri babilonian se reduguèt ai regions a l'entorn de Babilònia. Enfin, vèrs 1595 aC, una guèrra contra leis Ititas entraïnèt lo pilhatge de la capitala e la fin de la dinastia.

La dinastia kasita

Vèrs 1570 aC, lei Kasitas prenguèron lo poder a Babilònia. Contrarotlèron tota la region a l'entorn de la vila pendent lo rèine de Burna-Buriash Ier. Pasmens, a partir dau sègle XIV aC, la dinastia kasita faguèt fàcia a l'Empèri Assirian. Vèrs 1235 aC, l'emperaire Tukulti-Ninurta Ier prenguèt Babilònia e afebliguèt considerablament la dinastia. L'Elam aprofichèt donc lo declin dei Kasitas per prendre la vila vèrs la mitat dau sègle XII aC.

Fau notar que la dinastia kasita, maugrat un rèine de mai de tres sègles es fòrça mau conoguda. Pasmens, es durant aqueu periòde que Babilònia prenguèt son plan quadrangular e que lo dieu Marduk ne'n venguèt la divinitat principala.

La segonda dinastia d'Isin

Après la presa de Babilònia per leis Elamitas, la vila foguèt conquistada per la Segonda dinastia d'Isin pendent lei rèines d'Itti-Marduk-balatu (1140-1133 aC) o de Ninurta-nadin-shumi (1132-1127 aC). Lo rèi seguent, Nabucodonosòr Ir, capitèt d'atacar l'Elam e de reprendre l'estatua dau dieu Marduk. Aqueleis eveniments acabèron d'installar Marduk coma rèi dei dieus. Pasmens, lo poder noveu dau reiaume restaurèt la rivalitat ambé l'empèri assirian. Ansin, de guèrras aguèron luòc durant lo periòde dei rèines de Ninurta-nadin-shumi, de Nabucodonosòr Ir e de Marduk-nadin-ahhe (1100-1083 aC).

Lei premieras invasions deis Aramèus cambièron la situacion per lei dos reiaumes e se faguèt la patz entre Marduk-sapik-zeri e Assur-bel-kala. Dins aquò, leis atacas deis Aramèus aumentèron durant lo periòde de Adad-apla-iddina e lo caòs ganhèt la region. Lei tres rèis seguents son quasi desconegut e la dinastia tombèt vèrs 1027 aC.

La dominacion assiriana

Après la tombada de la Segonda dinastia d'Isin, la region tombèt dins l'agitacion e lo caòs. Unei dinastias se succediguèron rapidament : la Segonda dinastia dau País de la Mar (-1025/-1004), la Dinastia de Bazi (-1004/-984), una dinastia elamita (-984/-978) e unei dinastias incertanas. Vèrs la fin dau sègle X aC, lo novelum assirian venguèt tornarmai una menaça per Babilònia. Nabu-shuma-ukin Ier e Nabu-apla-iddina capitèron d'impausar la patz e de realisar dei relacions bònas entre lei dos país. Ansin, pendent lo rèine seguent de Marduk-zakir-shumi Ir, leis Assirians ajudèron lo rèi de reprimir una insurreccion. Pasmens, Marduk-zakir-shumi Ir impausèt un tractat umiliant per leis Assirians de Shamshi-Adad V après son renfòrç pendent la revòuta d'Assur-banin-apla. Après sa mòrt, Shamsi-Adad V ataquèt e lo rèi Marduk-balassu-iqbi foguèt capturat en 813 aC.

Foguèt lo començament d'un periòde de dominacion assiriana de dos sègles sus la vila. La resisténcia foguèt fòrta e uneis insurreccions se debanèron entraïnant d'intervencions d'emperaires assirians. Teglath-Phalasar III escrachèt Nabu-mukin-zari en 729 aC e venguèt rèi de Babilònia. Son successor Salmanazar V se nomèt tanben rèi de la vila. A sa mòrt, en 722 aC, Merodach-Baladan II se revoutèt e tenguèt dotze ans que Sargon II reconquistèt lo sud de Mesopotamia. Lo decès de Sargon II e lo començament dau rèine de Sennacherib causèt una revòuta novèla de Merodach-Baladan II ambé lo prince assirian Bel-Ibni desfacha vèrs 700 aC.

Leis Assirians assaièt adonc de dirigir dirèctament la vila ambé seis rèis se nomant rèi de Babilònia o donant lo tròne a de princes de l'empèri. Pasmens, l'experiéncia foguèt tanben pas capitada. Assur-nadin-shumi foguèt trait e tuat per una revòuta novèla ajudada per l'Elam en 694 aC. Repres en 688 aC, lo reiaume foguèt calme fins a 652 aC. Aquela annada, una insurreccion dirigada per Shamash-shum-ukin contra son fraire Assurbanipal, emperaire assirian, comnencèt e se debanèt durant quatre annadas. De 650 a 648 aC, l'armada d'Assurbanipal faguèt lo sètge de Babilònia que siguèt devastada.

La dinastia caldèa

Lista dei rèis de Babilònia

Ensí ( ? /-1595)

Premiera dinastia o Dinasita amorita (vèrs 1895-1881)

IIa dinastia (vèrs 1595-1570 aC)

IIIa dinastia o dinastia kasita (-1570/-1157)

IVa dinastia o Segonda dinastia d'Isin (-1157/-1025)

Va dinastia o Segonda dinastia dau País de la Mar (-1025/-1004)

VIa dinastia o Dinastia de Bazi (-1004/-984)

VIIa dinastia o Dinastia elamita (-984/-978)

Dinastias incertanas e rèis assirians (978-626 aC)

Dinastia caldèa (-626/-539)

Nòtas e referéncias

  1. Jean-Robert Kupper, Les nomades en Mésopotamie au temps des rois de Mari, Librairie Droz (1982), p. 53.
  2. Jean-Robert Kupper, Les nomades en Mésopotamie au temps des rois de Mari, Librairie Droz (1982), p. 202.
  3. Les grands empires, De Boeck Université (1989), p. 112.

Modèl:Ligam AdQ