Tennis : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 35 : Linha 35 :
==== La raqueta ====
==== La raqueta ====


La raqueta foguèt inventada au començament dau sègle XVI per practicar lo jòc de pauma. Fins a [[1963]] e l'invencion de la raqueta d'acièr, èra facha de fusta. A l'ora d'ara, de materiaus composits son utilizats e existiá divèrsei tipes de raqueta diferenta en foncion de l'estil de jòca practicat.
La raqueta foguèt inventada au començament dau sègle XVI per practicar lo jòc de pauma. Es facha de tres partidas principalas que son :
* lo cordatge que permet de mandar la bala e d'i donar un efiech.
* lo quadre que permet de mantenir lo cordatge en plaça.
* lo manche que permet au jogaire de tenir la raqueta.
Lei quadres e lei manchas foguèron inicialament fachs de fusta. En [[1963]], foguèt inventada la raqueta d'[[acièr]] que permetiá de còps pus poderós e mestrejats. Puei, l'acièr foguèt a son torn remplaçat per de materiaus composits pus leugiers e resistents. De desenaus de raquetas diferentas existisson a l'ora d'ara en foncion dau tipe de jòc practicat.

De son caire, lei cordatges son fachs de budèu de [[buòu]]s o de materiaus composits. Lei premiers foguèron inventats en [[1875]] e son totjorn superiors ai materiaus composits. Pasmens, aquelei darriers son entre quatre e uech còps mens cars. Ansin, lei cordatges de budèu son principalament utilizats per una minoritariá de jogaires confirmats. La superficia e la tension dau cordatge dependon dau tipe de jòc. D'un biais generau, una superficia febla e una tension auta favorizan la precision mentre qu'una superficia auta e una tension febla favorizan la poissança.


==== Lei balas ====
==== Lei balas ====

Version del 21 julhet de 2012 a 16.23

Lo tennis es un espòrt de pilota ont que s'afronten dus jogadors o dus parelhs de jogadors.

Istòria

Leis originias dau tennis

Representacion d'un terren de jòc de pauma a París.

L'ancessor dau tennis será un varianta provençala dau jòc de paume dicha tenes. Aqueu nom, que va pauc a pauc donar lo tèrme tennis dins lei país de lenga anglesa, vèn de l'avertiment orau prononciat au començament dau jòc. La mesa en jòc i èra realizada a quinze pas per lo premier còp puei trenta e quaranta pas. Aqueu biais especiau d'engatjar la partida es l'origina dau descompte dei ponchs dins lo tennis modèrn. Vengut fòrça popular dins lo reiaume de França sota lo nom de tenez, aqueu jòc apareguèt en Anglatèrra après la batalha d'Azincourt (1415) quand certanei presoniers francés coma lo duc d'Orléans i joguèron regularament.

En França, lo jòc de pauma èra tant popular que leis autoritats de la vila de París assaièron sensa succès de limitar sa practica au dimenge. Au sègle XVI, lo rèi Francés Ièr autorizèt la professionalizacion dei jogaires e, en 1596, l'Italian Francesco d’Ierni estimèt lo nombre de terrens dins la capitala a 250. Es tanben dins lo corrent d'aqueu sègle que son recensats lei premierei mencions de l'utilizacion d'una raqueta.

La fixacion dei règlas

Lo tennis modèrn nasquèt en Anglatèrra entre 1858 e 1870 siá mai de quatre sègles après l'introduccion dau jòc de pauma dins lo país. D'efèct, en 1858, lo major Harry Gem dessenhèt subre la tepa de sa demorança lo premier terren semblant un terren de tennis modèrn. Vèrs 1863, lo major Walter Clopton Wingfield practiquèt una forma de jòc de pauma pròcha dau tennis a Londres. Sièis annadas après, Harry Gem e son amic espanhòu Augurio Perera experimentèron una version novèla dau jòc dicha pelota puei lawn rackets. La descubèrta dau cauchó que permetèt de produrre de balas bombant sus lo germ foguèt l'etapa decisiva e lo premier club foguèt fondat a Leamington per Gem, Perera, Frederic Haynes e Arthur Tomkin. Lo tennis èra alora dich Lawn Tennis (tennis subre tepa) e lo jòc de pauma Real Tennis.

L'aparicion dau tennis modèrn

Après la fixacion dei reglas e la fondacion dei premiers clubs, lo premier torneg oficiau se debanèt en aost de 1876 dins la proprietat de William Appleton dins lo Massachusetts. Dau 9 au 16 d'aost de 1877, foguèt lo torn dau torneg de Wimbledon que seis organisators venguèron pendent un decenni l'autoritat suprèma en matèria de reglas dau tennis. D'autrei tornegs apareguèron rapidàment coma aqueu organizat au Marylebone Cricket Club e lei premiers campionats amators d'Escòcia (1878) puei d'Irlàndia (1879). Enterin, lo jòc s'espandiguèt dins d'autrei país coma França onte un club foguèt fondat tre 1878 a Dinard en Bretanha e Austràlia.

Lòngtemps amators, lei tornegs principaus acomencèron de s'estructurar au començament dau sègle XX. En 1900, foguèt creada la copa Davis, torneg internacionau per equipa, que va venir la competicion majora d'aqueu periòde e donar una importància novèla au Campionats Nacionaus organizats per lei quatre premiers venceires de la competicion (Reiaume Unit, Austràlia, Estats Units e França) que van formar lo Grand Chelèm modèrn[1]. Excluchs d'aquelei competicions, lei jogaires professionaus demorèron rars e formèron de ligas independantas. Aqueu modèle intrèt en crisi a partir deis annadas 1950 e 1960. A partir de 1968, l'inscripcion de professionaus foguèt autorizada per certaneis organizators marcant lo començament dau tennis modèrn.

L'èra Open

L'annada 1968 e l'abandon progressiu de l'amatorisme per la màger part dei tornegs marca la naissança dau tennis modèrn. Fins a 1972, lei jogaires van s'organizar per defendre seis interés. En 1972, foguèt donc creat un sindicat dich Association of Tennis Professionals (ATP) que son ambicion èra d'organizar lo calendièr dei competicions en collaboracion ambé lei Federacions. En aost de 1972, lo circuit ATP Tour foguèt creat e lo premier classament dei jogaires professionaus foguèron publicat lo 23 d'aost de 1973. Lo circuit conoguèt una evolucion similara ambé la creacion de la Women's Tennis Association (WTA) en 1973.

La professionalizacion dau tennis va entraïnar d'evolucions majoras dins la practica d'aquel espòrt. D'en premier, lei tecnicas de preparacion e d'entraïnament dei jogaires evolucionèron. Per exemple, Martina Navrátilová que comencèt sa carriera en 1973 utilizèt de tecnicas de preparacions fisicas e psicologicas novèlas. A l'ora d'ara, aquelei metòdes son completats per l'utilizacion dau trabalh video e informatic per estudiar lo jòc advèrs o lo biais de melhorar son jòc pròpri. D'autra part, la practica mondiala dau tennis, alora generalament reservada ais elèits economicas e socialas, se desvolopèt dins totei lei classas dei societats desvolopadas. Ansin, la Federacion Francesa de Tennis veguèt son nombre de licenciats aumentar de 167 110 en 1970 a 1 134 571 en 2010.

Règlas

Equipament

La raqueta

La raqueta foguèt inventada au començament dau sègle XVI per practicar lo jòc de pauma. Es facha de tres partidas principalas que son :

  • lo cordatge que permet de mandar la bala e d'i donar un efiech.
  • lo quadre que permet de mantenir lo cordatge en plaça.
  • lo manche que permet au jogaire de tenir la raqueta.

Lei quadres e lei manchas foguèron inicialament fachs de fusta. En 1963, foguèt inventada la raqueta d'acièr que permetiá de còps pus poderós e mestrejats. Puei, l'acièr foguèt a son torn remplaçat per de materiaus composits pus leugiers e resistents. De desenaus de raquetas diferentas existisson a l'ora d'ara en foncion dau tipe de jòc practicat.

De son caire, lei cordatges son fachs de budèu de buòus o de materiaus composits. Lei premiers foguèron inventats en 1875 e son totjorn superiors ai materiaus composits. Pasmens, aquelei darriers son entre quatre e uech còps mens cars. Ansin, lei cordatges de budèu son principalament utilizats per una minoritariá de jogaires confirmats. La superficia e la tension dau cordatge dependon dau tipe de jòc. D'un biais generau, una superficia febla e una tension auta favorizan la precision mentre qu'una superficia auta e una tension febla favorizan la poissança.

Lei balas

La tenguda

Terren

Lei dimensions

Lo fielat

Lei superficias de jòc

Debanament de la partida

Leis efiechs principaus dau tennis

Lo jòc plan

Lo lift

Lei còps copats

Leis efiechs au servici

Popularitat dins lo monde e competicion

Practica

Competicion

Nòtas e referéncias

  1. La nocion de Grand Chelèm es apareguda dins leis annadas 1930 mai lo nom foguèt definitivament adoptat dins leis annadas 1950.

Bibliografia

Suls autres projèctes Wikimèdia :