Tennis : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 14 : Linha 14 :


=== La fixacion dei règlas ===
=== La fixacion dei règlas ===

Lo tennis modèrn nasquèt en Anglatèrra entre [[1858]] e [[1870]] siá mai de quatre sègles après l'introduccion dau jòc de pauma dins lo país. D'efèct, en [[1858]], lo major Harry Gem dessenhèt subre la tepa de sa demorança lo premier terren semblant un terren de tennis modèrn. Vèrs [[1863]], lo major Walter Clopton Wingfield practiquèt una forma de jòc de pauma pròcha dau tennis a Londres. Sièis annadas après, Harry Gem e son amic espanhòu Augurio Perera experimentèron una version novèla dau jòc dicha ''pelota'' puei ''lawn rackets''. La descubèrta dau [[cauchó]] que permetèt de produrre de balas bombant sus lo germ foguèt l'etapa decisiva e lo premier club foguèt fondat a Leamington per Gem, Perera, Frederic Haynes e Arthur Tomkin. Lo tennis èra alora dich ''Lawn Tennis'' (tennis subre tepa) e lo jòc de pauma ''Real Tennis''.


=== L'aparicion dau tennis modèrn ===
=== L'aparicion dau tennis modèrn ===

Version del 18 julhet de 2012 a 06.09

Lo tennis es un espòrt de pilota ont que s'afronten dus jogadors o dus parelhs de jogadors.

Istòria

Leis originias dau tennis

Representacion d'un terren de jòc de pauma a París.

L'ancessor dau tennis será un varianta provençala dau jòc de paume dicha tenes. Aqueu nom, que va pauc a pauc donar lo tèrme tennis dins lei país de lenga anglesa, vèn de l'avertiment orau prononciat au començament dau jòc. La mesa en jòc i èra realizada a quinze pas per lo premier còp puei trenta e quaranta pas. Aqueu biais especiau d'engatjar la partida es l'origina dau descompte dei ponchs dins lo tennis modèrn. Vengut fòrça popular dins lo reiaume de França sota lo nom de tenez, aqueu jòc apareguèt en Anglatèrra après la batalha d'Azincourt (1415) quand certanei presoniers francés coma lo duc d'Orléans i joguèron regularament.

En França, lo jòc de pauma èra tant popular que leis autoritats de la vila de París assaièron sensa succès de limitar sa practica au dimenge. Au sègle XVI, lo rèi Francés Ièr autorizèt la professionalizacion dei jogaires e, en 1596, l'Italian Francesco d’Ierni estimèt lo nombre de terrens dins la capitala a 250. Es tanben dins lo corrent d'aqueu sègle que son recensats lei premierei mencions de l'utilizacion d'una raqueta.

La fixacion dei règlas

Lo tennis modèrn nasquèt en Anglatèrra entre 1858 e 1870 siá mai de quatre sègles après l'introduccion dau jòc de pauma dins lo país. D'efèct, en 1858, lo major Harry Gem dessenhèt subre la tepa de sa demorança lo premier terren semblant un terren de tennis modèrn. Vèrs 1863, lo major Walter Clopton Wingfield practiquèt una forma de jòc de pauma pròcha dau tennis a Londres. Sièis annadas après, Harry Gem e son amic espanhòu Augurio Perera experimentèron una version novèla dau jòc dicha pelota puei lawn rackets. La descubèrta dau cauchó que permetèt de produrre de balas bombant sus lo germ foguèt l'etapa decisiva e lo premier club foguèt fondat a Leamington per Gem, Perera, Frederic Haynes e Arthur Tomkin. Lo tennis èra alora dich Lawn Tennis (tennis subre tepa) e lo jòc de pauma Real Tennis.

L'aparicion dau tennis modèrn

L'èra Open

Règlas

Equipament

La raqueta

Lei balas

La tenguda

Terren

Lei dimensions

Lo fielat

Lei superficias de jòc

Debanament de la partida

Leis efiechs principaus dau tennis

Lo jòc plan

Lo lift

Lei còps copats

Leis efiechs au servici

Popularitat dins lo monde e competicion

Practica

Competicion

Nòtas e referéncias


Bibliografia

Suls autres projèctes Wikimèdia :