Quilomètre : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
TjBot (discussion | contribucions)
m r2.7.2) (Robòt Apondre: hif:Kilometre
Nil Blau (discussion | contribucions)
amb (ambé* es una error d'ortografia, cf. Alibèrt, Lafont, CLO)
Linha 1 : Linha 1 :
<!-- Article redigit en provençau -->
<!-- Article redigit en provençau -->
Lo '''quilomètre''' (simbòl: '''km''', ambé '''k''' minuscula) es una unitat de longor dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats|Sistèma Internacionau]], equivalenta a 1000&nbsp;[[mètre]]s.
Lo '''quilomètre''' (simbòl: '''km''', amb '''k''' minuscula) es una unitat de longor dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats|Sistèma Internacionau]], equivalenta a 1000&nbsp;[[mètre]]s.


Es lo multiple dau mètre que s'utiliza generalament per mesurar lei distàncias terrèstras, tre que passan quauquei centenaus de mètres, per exemple d'una vila an una autra: de [[Marselha]] a [[Montpelhier]]<!-- forma provençala de "Montpelhièr" -->, i a 170&nbsp;km.
Es lo multiple dau mètre que s'utiliza generalament per mesurar lei distàncias terrèstras, tre que passan quauquei centenaus de mètres, per exemple d'una vila an una autra: de [[Marselha]] a [[Montpelhier]]<!-- forma provençala de "Montpelhièr" -->, i a 170&nbsp;km.

Version del 30 junh de 2012 a 12.43

Lo quilomètre (simbòl: km, amb k minuscula) es una unitat de longor dau Sistèma Internacionau, equivalenta a 1000 mètres.

Es lo multiple dau mètre que s'utiliza generalament per mesurar lei distàncias terrèstras, tre que passan quauquei centenaus de mètres, per exemple d'una vila an una autra: de Marselha a Montpelhier, i a 170 km.

Son usatge es universau, en particular dins la senhalizacion rotiera, a l'excepcion dau Reiaume Unit e deis Estats Units d'America onte s'utiliza la mila (terrèstra), mile en anglés, equivalenta a 1609,344 m. Emai lo Reiaume Unit ague adoptat legalament l'SI, leis unitats de mesuras anglosaxonas (imperial weights and measures) i son encara d'usança correnta, e l'Union Europèa a renonciat a ne demandar l'abandon[1].

Nòtas

  1. En setembre de 2007, lo comissari europèu Günter Verheugen declarèt: There is not now and never will be any requirement to drop imperial measurements.