Las Baumas Caudas : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac6 (discussion | contribucions)
Anullacion de las modificacions 1257362 de CuSO4 (discutir | contribucions)
Cornelhac6 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
<!--Article redigit en lengadocian-->
<!--Article redigit en lengadocian-->
L'[[avenc]] de las '''[[Bauma]]s Caudas''' se tròba en [[Roergue]], dins la [[comuna]] de [[Sent Jòrdi de Lebejac]], dins las [[Gòrjas de Tarn]], dins lo [[Departament francés|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]]. Al [[sègle XIX]], lo doctor Bartomieu Prunièras i descobriguèt d'[[esqueleta]]s nombrosas del [[Calcolitic]].
L'[[avenc]] de las '''[[Bauma]]s Caudas''' se tròba dins las [[Gòrjas de Tarn]], en [[Roergue]], dins la [[comuna]] de [[Sent Jòrdi de Lebejac]] e lo [[Departament francés|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]]. Al [[sègle XIX]], lo doctor Bartomieu Prunièras i descobriguèt d'[[esqueleta]]s nombrosas del [[Calcolitic]].


==Situacion==
==Situacion==
Linha 6 : Linha 6 :
==Descripcion==
==Descripcion==
Quand lo doctor Prunièras explorava las Baumas-Caudas, descobriguèt aperaquí 300 esqueletas, qu'una granda partida aviá patit una trepanacion, mantun còp amb resultat urós<ref>Es possible de saber si la persona sobrevisquèt a la trepanacion, en seguida la cicatrizacion del cran[i?].</ref>. Aquelas esqueletas se caracterizan per de cran[i?]s de formas {{Cita|dolicocefalas}}, o alongadas. Aquò condusiguèt mantun especialista a conjecturar una {{Cita|raça de las Baumas Caudas}}, prèpa dels [[Òme de Cròsmanhon|òmes de Cròsmanhon]]<ref>Fèlix Bufièra: ''Aqueste Gavaudan tan aspre (Ce tant rude Gévaudan)'', tòm I, capítol 2</ref>. Lo tèrme de {{Cita|tipe de las Baumas Caudas}} foguèt de seguida estimat mai qu'aquel de {{Cita|raça}}<ref>''Ibid.''</ref>.
Quand lo doctor Prunièras explorava l'avenc, descobriguèt aperaquí 300 esqueletas, qu'una granda partida aviá patit una trepanacion, mantun còp amb resultat urós<ref>Es possible de saber si la persona sobrevisquèt a la trepanacion, en seguida de la cicatrizacion del cran<!--i-->).</ref>. Aquelas esqueletas se caracterizan per de cran<!--i-->s de formas {{Cita|dolicocefalas}}, o alongadas. Aquò condusiguèt mantun especialista a conjecturar una {{Cita|raça de las Baumas Caudas}}, prèpa dels [[Òme de Cròsmanhon|òmes de Cròsmanhon]]<ref>Fèlix Bufièra: ''Aqueste Gavaudan tan aspre (Ce tant rude Gévaudan)'', tòm I, capítol 2</ref>. Lo tèrme de {{Cita|tipe de las Baumas Caudas}} foguèt de seguida estimat mai qu'aquel de {{Cita|raça}}<ref>''Ibid.''</ref>.


== Nòtat e referéncias ==
== Nòtat e referéncias ==

Version del 25 junh de 2012 a 10.16

L'avenc de las Baumas Caudas se tròba dins las Gòrjas de Tarn, en Roergue, dins la comuna de Sent Jòrdi de Lebejac e lo departament de Losera. Al sègle XIX, lo doctor Bartomieu Prunièras i descobriguèt d'esqueletas nombrosas del Calcolitic.

Situacion

Aquela bauma es de ben accedir e se situa suls contrafòrts del Causse de Sauvatèrra, prèp del luòcdit lo «Punt Sublim», que susplòmba las Gòrjas de Tarn.

Descripcion

Quand lo doctor Prunièras explorava l'avenc, descobriguèt aperaquí 300 esqueletas, qu'una granda partida aviá patit una trepanacion, mantun còp amb resultat urós[1]. Aquelas esqueletas se caracterizan per de crans de formas «dolicocefalas», o alongadas. Aquò condusiguèt mantun especialista a conjecturar una «raça de las Baumas Caudas», prèpa dels òmes de Cròsmanhon[2]. Lo tèrme de «tipe de las Baumas Caudas» foguèt de seguida estimat mai qu'aquel de «raça»[3].

Nòtat e referéncias

  1. Es possible de saber si la persona sobrevisquèt a la trepanacion, en seguida de la cicatrizacion del cran).
  2. Fèlix Bufièra: Aqueste Gavaudan tan aspre (Ce tant rude Gévaudan), tòm I, capítol 2
  3. Ibid.