Epopèia de Gilgamesh : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Bauge (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Bauge (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 3 : Linha 3 :
L''''epopèia de [[Gilgamesh]]''' es un racònte legendari de [[Mesopotamia]] anciana. Fa partida deis òbras literariaris mai vièlha de l'Umanitat. La premier version complèta coneguda foguèt escricha en [[akkadian]] vèrs lei sègles XVIII o XVII abC dins la region de [[Babilònia (reialme)|Babilònia]]. Aquela version èra inspirada per unei tèxtes e racòntes, principalament d'origina [[Sumèr|sumeriana]], compausats vèrs la fin dau millenari III abC. A per origina lei racòntes mitics subre Gilgamesh, cinquen rèi (probablament legendari) de la premiera dinastia d'Uruk. Tèn dotze partidas mai, segon la màger part dei scientifics, lei partidas XI e XII foguèron apondudas vèrs 1200 e 700 abC<ref>Raymond Jacques Tournay, O.P. et Aaron Shaffer, ''L’Épopée de Gilgamesh, École Biblique et Archéologique Française et Université Hébraïque de Jérusalem'', Edicions "''Les Éditions du Cerf''", collecion ''« Littérature ancienne du Proche-Orient »'', 1998.</ref>.
L''''epopèia de [[Gilgamesh]]''' es un racònte legendari de [[Mesopotamia]] anciana. Fa partida deis òbras literariaris mai vièlha de l'Umanitat. La premier version complèta coneguda foguèt escricha en [[akkadian]] vèrs lei sègles XVIII o XVII abC dins la region de [[Babilònia (reialme)|Babilònia]]. Aquela version èra inspirada per unei tèxtes e racòntes, principalament d'origina [[Sumèr|sumeriana]], compausats vèrs la fin dau millenari III abC. A per origina lei racòntes mitics subre Gilgamesh, cinquen rèi (probablament legendari) de la premiera dinastia d'Uruk. Tèn dotze partidas mai, segon la màger part dei scientifics, lei partidas XI e XII foguèron apondudas vèrs 1200 e 700 abC<ref>Raymond Jacques Tournay, O.P. et Aaron Shaffer, ''L’Épopée de Gilgamesh, École Biblique et Archéologique Française et Université Hébraïque de Jérusalem'', Edicions "''Les Éditions du Cerf''", collecion ''« Littérature ancienne du Proche-Orient »'', 1998.</ref>.


Perdut après la disparicion dei civilizacions de Mesopotamia antica, lo tèxte foguèt redescubèrt pendent lei cavaments realizats dins leis annadas 1870 dins la biblioteca de l'emperaire assirian Assurbanipal de Niniva.
Perdut après la disparicion dei civilizacions de Mesopotamia antica, lo tèxte foguèt redescubèrt pendent lei cavaments realizats dins leis annadas 1870 dins la biblioteca de l'emperaire assirian Assurbanipal de Niniva. Aqueu racònte conoguèt un succès important durant l'Antiquitat e de vestigis foguèron trobats dins divèrsei sites antics de Mesopotamia.


== Contengut narratiu ==
== Contengut narratiu ==

Version del 23 junh de 2012 a 14.35

L'epopèia de Gilgamesh es un racònte legendari de Mesopotamia anciana. Fa partida deis òbras literariaris mai vièlha de l'Umanitat. La premier version complèta coneguda foguèt escricha en akkadian vèrs lei sègles XVIII o XVII abC dins la region de Babilònia. Aquela version èra inspirada per unei tèxtes e racòntes, principalament d'origina sumeriana, compausats vèrs la fin dau millenari III abC. A per origina lei racòntes mitics subre Gilgamesh, cinquen rèi (probablament legendari) de la premiera dinastia d'Uruk. Tèn dotze partidas mai, segon la màger part dei scientifics, lei partidas XI e XII foguèron apondudas vèrs 1200 e 700 abC[1].

Perdut après la disparicion dei civilizacions de Mesopotamia antica, lo tèxte foguèt redescubèrt pendent lei cavaments realizats dins leis annadas 1870 dins la biblioteca de l'emperaire assirian Assurbanipal de Niniva. Aqueu racònte conoguèt un succès important durant l'Antiquitat e de vestigis foguèron trobats dins divèrsei sites antics de Mesopotamia.

Contengut narratiu

Bibliografia

  1. Raymond Jacques Tournay, O.P. et Aaron Shaffer, L’Épopée de Gilgamesh, École Biblique et Archéologique Française et Université Hébraïque de Jérusalem, Edicions "Les Éditions du Cerf", collecion « Littérature ancienne du Proche-Orient », 1998.