Mesolitic : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Idioma-bot (discussion | contribucions)
m r2.6.3) (Robòt Apondre: ky:Мезолит
Xqbot (discussion | contribucions)
Linha 42 : Linha 42 :
[[hr:Srednje kameno doba]]
[[hr:Srednje kameno doba]]
[[hu:Középső kőkorszak]]
[[hu:Középső kőkorszak]]
[[hy:Միջին քարի դար]]
[[id:Mesolitikum]]
[[id:Mesolitikum]]
[[it:Mesolitico]]
[[it:Mesolitico]]
Linha 74 : Linha 75 :
[[tr:Orta Taş Çağı]]
[[tr:Orta Taş Çağı]]
[[uk:Мезоліт]]
[[uk:Мезоліт]]
[[ur:وسطی زمانہ پتھر]]
[[ur:میزولتھک]]
[[vls:Mesolithicum]]
[[vls:Mesolithicum]]
[[zh:中石器時代]]
[[zh:中石器時代]]

Version del 23 junh de 2012 a 11.03

Barra de navigacion entre los periòdes de l'Istòria

v · d · m

Preïstòria

Protoistòria

Istòria

Paleolitic Mesolitic Neolitic

Edat del Coire Edat del Bronze Edat del Fèrre

Antiquitat Edat Mejana Edat Modèrna


Edats preïstoricas
O   La Tène   Protoïstòria
  Hallstatt
Edat del Fèrre
  Bronze final  
  Bronze mejan
  Bronze ancian
Edat del Bronze
    Calcolitic    
  Neolitic Preïstòria
Mesolitic / Epipal.
P     Paleolitic superior  
    Paleolitic mejan
    Paleolitic inferior
  Paleolitic
Edat de la Pèira

Lo Mesolitic es lo periòde situat a la fin del Paleolitic Superior, coma transicion entre aquela epòca e lo periòde Neolitic, e sa data va tre 9000 avC fins a 6000 avC. Correspond a l'epòca postglaciala, qu'i cambièt lo clima e las costumas, e per aquò l'utillatge. Lo Mesolitic se devesís en doas fasas: l'Epipaleolitic (o fasa finala del Paleolitic) e lo Protoneolitic (periòde immediatament anterior al Neolitic o Edat dels metals). Pendent aquel periòde sorgisson los grands bòsques (en rason dels cambiaments climatics) e los animals grands coma lo mamot, lo rinocèros lanut, l'ors de las cavèrnas. Lo rangièr migra. Per contra, lo cèrvi, lo maguri, lo sarrion, la Capra pyrenaica, lo singlar e lo cabiròl aumentan lor nombre e venon las pèças de caça principalas pr'amor que los bòsques fan malaisida la caça de las pèças grandas. Se caça tanben d'orses, de rainals, de gats de las montanhas, de taissons, d'autres mamifèrs pichons e d'ausèls. Lo cagaròl, pròpri dels climas umids e cauds, se multiplica e es manjat per milions. La pesca se desvolopa. L'òme pòt ara culhir una quantitat màger de fruches, doncas que fa pas de mestièr fòrça caça. Sortís de las caunas e bastís los primièrs luòcs d'abitacion (ostals de fusta e de plantas), pròche dels rius. Las costumas alimentàrias novèlas modifican las caracteristicas fisicas de l'òme al Mesolitic. Pròche dels rius s'es trapat mai d'una rèsta apelada talhèr de silèx (pèira per far de fuòc), que se'n fasiá d'aisinas de caça. Per la caça s'utilizava principalament l'arc e las flèchas. L'art rupèstre d'aquesta epòca representa de batalhas d'arquièrs e de combats còs a còs, d'òmes nuses e de femnas qu'utilizan de faudetas acampanadas e que van nusas per dessús la centura, d'òmes amb de plumas sus la tèsta e de braçalets dins los braces, de femnas nautas e primas, de centura estrecha e de pelvis granda, de cambas fòrtas e de popas grandas e flaccidas que lor arribava fins al ventre; lor cofadura èra estrecha al centre e penjanta cap als costats. Se crei que cada grop aviá un bruèis representat per una figura que portava d'adorns als genolhs e segurament tanben als braces. Se fan de balhs rituals (probablament de rites de fertilitat o d'abondància).

Se desvolopa la tecnica de caça per enrodament. Lo cuèr dels animals es tanben emplegat coma sacs. Los recintes fachs amb de pals de fusta per empresonar los animals seràn puèi a l'origina de l'elevatge. Las femnas culhisson la mèl de las abelhas, mas contròtlan pas encara los eissams.

Atal, cal considerar aquesta fasa coma una fasa inicialament (Epipaleolitic) de caçaires-culheires (al començament subretot caçaires) e puèi (Protoneolitic) de pastres.