Pintura : Diferéncia entre lei versions
m Robòt Modificar: vi:Hội họa |
Cap resum de modificació |
||
| Linha 1 : | Linha 1 : | ||
{{1000 fondamentals}} |
{{1000 fondamentals}} |
||
[[Fichièr:Mona Lisa, by Leonardo da Vinci, from C2RMF retouched.jpg|thumb|La [[Mona Lisa]] es una de las mai conegudas pinturas artisticas de l'Occident.]] |
[[Fichièr:Mona Lisa, by Leonardo da Vinci, from C2RMF retouched.jpg|thumb|La [[La Gioconda|Mona Lisa]] es una de las mai conegudas pinturas artisticas de l'Occident.]] |
||
La significacion literala de pintura (var. '''pintrura''') es la practica que consistís a aplicar de colors sus una superfícia (supòrt) coma [[papièr]], tela, canavàs, [[fusta]], [[veire]], laca, betum o autre. Çaquelà, utilizat al sens artistic , lo tèrme de "pintura" significa l'usatge d'aquela activitat combinada al dessenh, composicion e autras consideracions esteticas per fin d'exprimir l'intencion expressiva e conceptuala del practicant. |
La significacion literala de pintura (var. '''pintrura''') es la practica que consistís a aplicar de colors sus una superfícia (supòrt) coma [[papièr]], tela, canavàs, [[fusta]], [[veire]], laca, betum o autre. Çaquelà, utilizat al sens artistic , lo tèrme de "pintura" significa l'usatge d'aquela activitat combinada al dessenh, composicion e autras consideracions esteticas per fin d'exprimir l'intencion expressiva e conceptuala del practicant. |
||
Version del 15 junh de 2012 a 10.39
La significacion literala de pintura (var. pintrura) es la practica que consistís a aplicar de colors sus una superfícia (supòrt) coma papièr, tela, canavàs, fusta, veire, laca, betum o autre. Çaquelà, utilizat al sens artistic , lo tèrme de "pintura" significa l'usatge d'aquela activitat combinada al dessenh, composicion e autras consideracions esteticas per fin d'exprimir l'intencion expressiva e conceptuala del practicant.
Vista generala
Çò que permet de pénher es la percepcion e representacion de l'intensitat. Cada punt dins l'espaci a una intensitat diferenta, que se pòt representar en pénher en negre e blanc e totas las nuanças de gris entremièg negre e blanc.
En practica, los pintors ne pòdon articular de fòrmas en juxtapausar de superfícias de diferentas intensitats; en usar just la color (de la meteissa intensitat) ne pòt l'òm se representar sonque d'unas formas simbolicas.
Aladoncas la compreneson basica de la pintura es diferenta de significacions ideologicas, coma ne son las figuras simbolicas o las figuras geometricas, mantun punt de vista, d'organizacion (perspectiva) e simbòls.
Per exemple, un pintor se ne percep qu'un mur blanc particular a una intensitat diferenta a cada punt, deguda a de blasiduras e de rebats d'objèctes vesins mas idealament un mur blanc es e demòra encara un mur blanc quitament dintre la foscor. En tecnica de dessenh, la finor del trach o de la linha, dels contorns, es encara ideala, en tot se ne sompartir las linhas idealas d'un objècte sens cap quadre de percepcion diferent d'aquel utilizat pels pintors.
Vejatz tanben