Magdalenian : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
<!-- Article redigit en gascon -->
<!-- Article redigit en gascon -->
Eth '''Magdalenian''' ei ua industria litica desvolopada ath long deth Paleolítico Superior. Era cultura magdaleniana s'estenec per França, Soïssa, Espanha e Alemanha, hè {{formatnum:15000}}, en tot perdurar enquia hè 9000. Se dividís en Inferior e Superior, cadua ath sòn torn subdividida en tres estadis (I, II e III). En Anglatèrra existís ua cultura parallela ara fin deth Magdalenian, nomenada Creswillian. Ena peninsula iberica, era òbra magdalenian mès famosa son les coes d'Altamira. Pòt considerar-se coma era prumèra civilisacion europèa occidentau, donques per causa d'un aument demografic, depassen es limits deth sòn foguièr originari e s'esten practicament per tot eth continent europèu. Eth besonh de matèries prumères litiques de bona qualitat ei un motiu important entà desplaçar a un grop a cercar-les, a viatges a diuèrses desenes de quilomètres. Es oscillacions caudes e heiredes, umides e seques an ua grana influéncia autant sus era fauna coma sus era flòra. Enes etapes temperades, predominen es shivaus, bòsqui de huelha caduca e vastes prats de gramínies, mentre qu'enes epòques mès heiredes, era espècia representativa ei eth rangièr e i a ua disminucion des bòsqui en benefici des prats. Enterrauen as sòns mòrti, mès se coneishen escasses sepultures, comunament son simples valleges pòc prigondes. S'an trapat vasti campaments ar aire liure en tot organizar-se en botigues o cabanyes. Aguesta tendéncia ath agrupament se ve refortilhada, donques determinadi jadiments son autentiques necropolis. Siguec ua cultura de caçaires. Era base economica ère era caça deth shivau, mentre qu'en Euròpa der Èst eth mamut ère era espècia mès cobejada. Sorgís un profitament complèt des espècies animaus. Eth tipe uman que da lòc ad aguest periòde ei eth cro-magnon o homo sapiens sapiens.
Eth '''Magdalenian''' ei ua industria litica desvolopada ath long deth Paleolítico Superior. Era cultura magdaleniana s'estenec per França, Soïssa, Espanha e Alemanha, hè {{formatnum:15000}}, en tot perdurar enquia hè 9000. Se dividís en Inferior e Superior, cadua ath sòn torn subdividida en tres estadis (I, II e III). En Anglatèrra existís ua cultura parallela ara fin deth Magdalenian, nomenada Creswillian. Ena peninsula iberica, era òbra magdalenian mès famosa son les coes d'Altamira. Pòt considerar-se coma era prumèra civilisacion europèa occidentau, donques per causa d'un aument demografic, depassen es limits deth sòn foguièr originari e s'esten practicament per tot eth continent europèu. Eth besonh de matèries prumères litiques de bona qualitat ei un motiu important entà desplaçar a un grop a cercar-les, a viatges a diuèrses desenes de quilomètres. Es oscillacions caudes e heiredes, umides e seques an ua grana influéncia autant sus era fauna coma sus era flòra. Enes etapes temperades, predominen es shivaus, bòsqui de huelha caduca e vastes prats de gramínies, mentre qu'enes epòques mès heiredes, era espècia representativa ei eth rangièr e i a ua disminucion des bòsqui en benefici des prats. Enterrauen as sòns mòrti, mès se coneishen escasses sepultures, comunament son simples valleges pòc prigondes. S'an trapat vasti campaments ar aire liure en tot organizar-se en botigues o cabanes. Aguesta tendéncia ath agrupament se ve refortilhada, donques determinadi jadiments son autentiques necropolis. Siguec ua cultura de caçaires. Era base economica ère era caça deth shivau, mentre qu'en Euròpa der Èst eth mamut ère era espècia mès cobejada. Sorgís un profitament complèt des espècies animaus. Eth tipe uman que da lòc ad aguest periòde ei eth cro-magnon o homo sapiens sapiens.


[[Categoria:Preïstòria]]
[[Categoria:Preïstòria]]

Version del 21 abril de 2007 a 06.35

Eth Magdalenian ei ua industria litica desvolopada ath long deth Paleolítico Superior. Era cultura magdaleniana s'estenec per França, Soïssa, Espanha e Alemanha, hè 15 000, en tot perdurar enquia hè 9000. Se dividís en Inferior e Superior, cadua ath sòn torn subdividida en tres estadis (I, II e III). En Anglatèrra existís ua cultura parallela ara fin deth Magdalenian, nomenada Creswillian. Ena peninsula iberica, era òbra magdalenian mès famosa son les coes d'Altamira. Pòt considerar-se coma era prumèra civilisacion europèa occidentau, donques per causa d'un aument demografic, depassen es limits deth sòn foguièr originari e s'esten practicament per tot eth continent europèu. Eth besonh de matèries prumères litiques de bona qualitat ei un motiu important entà desplaçar a un grop a cercar-les, a viatges a diuèrses desenes de quilomètres. Es oscillacions caudes e heiredes, umides e seques an ua grana influéncia autant sus era fauna coma sus era flòra. Enes etapes temperades, predominen es shivaus, bòsqui de huelha caduca e vastes prats de gramínies, mentre qu'enes epòques mès heiredes, era espècia representativa ei eth rangièr e i a ua disminucion des bòsqui en benefici des prats. Enterrauen as sòns mòrti, mès se coneishen escasses sepultures, comunament son simples valleges pòc prigondes. S'an trapat vasti campaments ar aire liure en tot organizar-se en botigues o cabanes. Aguesta tendéncia ath agrupament se ve refortilhada, donques determinadi jadiments son autentiques necropolis. Siguec ua cultura de caçaires. Era base economica ère era caça deth shivau, mentre qu'en Euròpa der Èst eth mamut ère era espècia mès cobejada. Sorgís un profitament complèt des espècies animaus. Eth tipe uman que da lòc ad aguest periòde ei eth cro-magnon o homo sapiens sapiens.